Poques setmanes abans de la manifestació “Prou Racisme”, al mig matí del dissabte 19 de març al Passeig de Gràcia de Barcelona, l’àrea d’Antifeixisme de Comunistes de Catalunya volem contribuir a escalfar motors a través de la publicació d’una sèrie d’articles ideats des de l’àrea. A partir d’un recull de fets rellevants, vinculats a l’extrema dreta, tractem d’analitzar-los tot formulant preguntes, emmarcades en diferents blocs temàtics i analitzats per diferents persones, tot i que encara continuem rebent aportacions a altres blocs temàtics i a nous perfils.
Aquesta sèrie compta amb 6 blocs temàtics avui dia, en els quals han col·laborat i hi hem entrevistat a Adelina Escandell, Alba Blanco, Arnau Piqué, Maria Dantas i Pere Fernàndez.
En aquesta quarta edició, parlem de com l’extrema dreta, al Congrés dels Diputats i al Senat, s’hi troba sense dir ase ni bèstia. Veiem com VOX boicoteja l’activitat parlamentària d’altres grups, insulta, llença una allau de propostes parlamentàries repletes d’odi i mentides, difon un discurs criminalitzador, fa requeriments d’exigència de no mostrar l’adhesiu “Stop VOX” -editat per UCFR-… I el Congrés, per altra banda, lliura acreditacions de premsa a “mitjans de comunicació” d’extrema dreta.
Per parlar de tot això i més, entrevistem la Maria Dantas, diputada al Congreso per Esquerra Republicana, i amb l’Adelina Escandell, senadora pel grup parlamentari d’Esquerra Republicana – Euskal Herria Bildu.
Primer, parlarem amb la Maria Dantas sobre la situació de l’entrada de l’extrema dreta al Congrés.
No hi ha un aturador de l’extrema dreta al Congrés?
No, penso que no! En l’àmbit institucional, no hi ha aturador. Utilitzen el Reglament del Congrés per a avalar les iniciatives, el seu discurs d’odi. Penso que la interpretació del Reglament envers el discurs d’odi de l’extrema dreta al Congrés és més aviat laxa. Fins i tot crec que l’anterior presidenta del Congrés, del PP, no hauria estat interpretat el Reglament de forma tan laxa. Però, això està per veure.
Hi ha manca de valentia de la presidència i de la mesa del ple i de les comissions?
Aquí jo faig una diferència entre la presidència de la Mesa i les presidències de les Comissions. Des del meu punt de vista, la presidència del Ple del Congrés fa una interpretació molt oberta del Reglament, del qual se n’aprofita VOX.
Les presidències de les Comissions tenen actituds diverses, segons la Comissió. Jo he trobat presidències que han aturat els peus a VOX, directament. I he descobert, en segon lloc, Presidències que tenen fins i tot por del que pugui dir VOX, i això és flagrant, d’altres que no posa cap entrebanc a les actituds “camorristes” de l’extrema dreta, i, per últim, altres Presidències que són més aviat “happy flowers”, però que són més contundents que no pas aquestes segones que he comentat.
Però, així i tot, no hi ha un aturador, no hi ha una paret, no hi ha un mur de contenció ni un cordó democràtic des de les Meses. Des del meu punt de vista, hi ha més contundència des de determinades Meses de les Comissions, que no pas des de la Mesa del Congrés.
Que caldria modificar del Reglament del Congrés i de la seva interpretació?
Tots els supòsits de violència envers les persones. És a dir, la violència verbal, l’atac verbal envers un diputat o una diputada, òbviament que hi ha de ser, al Reglament del Congrés. Però, també, hauria d’incorporar el Reglament, i aquí podríem fins i tot anar a la Constitució i fer un paral·lelisme, fer una lectura més aviat constitucional del Reglament del Congrés; és a dir, si un diputat o una diputada fa algun comentari o alguna al·lusió contra un grup de persones, una població minoritària per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, llengua, religió o creences, edat, discapacitat, orientació sexual o identitat de gènere, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social; és a dir, tots els supòsits discriminatoris haurien de constar en el Reglament. No només que el subjecte a protegir fóssim els diputats i les disputades, sinó, també, terceres persones, que no són diputats i diputades. En definitiva, s’ha d’aplicar urgentment al Congrés espanyol, la igualtat de tracte i no discriminació!
S’han formulat queixes, per part de Grups parlamentaris per aquestes praxis absolutament intolerables?
Sí, s’han formulat queixes. Fins i tot a la Diputació Permanent. Han fet queixes diferents grups, també per part del nostre. Per posar un exemple molt proper, fa tres mesos que vàrem parlar de la constitució de la ponència sobre la reforma de Llei Mordassa, en la que la diputada de Vox, Macarena Olona, va fer de parlamentàries determinades i va publicar la foto a les seves xarxes, amb una clara idea de fer un “Dog whistle politics”, i això li permet a Vox atreure a un segment de públic sense generar molta polèmica entre públics més amplis que rebutjarien aquest missatge. Fan el mateix que tot l'”alt-right”, des de Trump fins a Bolsonaro. Els permet ser radicals sense sonar molt radicals, i així entren en el joc democràtic. Per cert, no es poden fer tots a les ponències, no es poden utilitzar els mòbils i càmeres per a fer cap imatge; es fa a portes tancades.
Més que denuncies escrites, que també n’hi ha, estan les queixes que es formulen a la Junta de Oortaveus i/o directament a les presidències de les Comissions.
***
El Senat és una cambra territorial, en termes generals, amb poc focus mediàtic i amb una agenda ben poc coneguda popularment. UCD la va planificar, via la seva composició, com a càmera de bloqueig de la dreta. Resulta, doncs, interessant, conèixer l’agenda política de l’odi que es pugui donar al Senat. Per a fer uns primers apunts en aquesta anàlisi, entrevistem a l’Adelina Escandell.
Hi ha extrema dreta al Senat ?
Si. Al Senat l’extrema dreta va més enllà de VOX. Per les seves actuacions, cal considerar com a extrema dreta al conjunt del Grup Mixt del Senat.
Ens assenyales un fet poc conegut. Qui conforma el Grup Mixt al Senat?
Un total de 7 senadores i senadors, 3 de Vox, 1 d’UPN, 2 independents (ex-C’s) i 1 del PAR. Respecte a VOX, 2 ho són electes (per les circumscripcions de Múrcia i Ceuta) i el tercer per designació autonòmica del Parlament Andalusia. El senador d’UPN ho és per electe, per la circumscripció de Navarra. El senador del PAR, ho és per designació autonòmica de les Corts d’Aragó
Quina és l’agenda de l’extrema dreta al Senat ?
Tenen uns temes “mantres” que repeteixen en els plens i en les comissions: sistema educatiu que adoctrina (llengua, continguts i valors), “xiringuitos” (per la llengua, per tema gènere…) on “el PSOE y sus socios colocan a sus amigos“, “unidad de España” (el règim autonòmic és un desastre), “igualdad para todos los espanyoles“, el “gobierno bolivariano, separatista, terrorista“, criminalització de la immigració, “dret a la vida”(contra la despenalització del dret a l’avortament i el dret a l’eutanàsia).
Sempre intervenen. En qualsevol projecte de llei presenten “vetos”. També es neguen a qualsevol declaració institucional. Però alguns d’aquests arguments són compartits amb el PP.
Al Senat, l’extrema dreta munta les mateixes bronques que al Congrés?
És diferent perquè, al Senat, estan al Grup Mixt i no armen tantes esbroncades, més enllà del contingut a les intervencions. I perquè la projecció mediàtica de l’activitat al Senat és molt inferior a la del Congrés. Les organitzacions polítiques al Grup Mixt tenen molta menys capacitat d’intervenció que si tinguessin grup parlamentari propi al Senat. La diferència és molt notable, i ho remarco per ser conscient que passaria si a la legislatura vinent VOX tingués grup parlamentari propi al Senat, en termes de més recursos econòmics i tècnics, independència en gestionar les seves iniciatives legislatives o de control al Govern, més temps en les intervencions als plens i més representants en els òrgans del Senat… es garantiria, almenys, un representant en totes les comissions, formar part de la Diputació Permanent (l’òrgan que substitueix el Ple en els períodes no ordinaris i quan les Corts estan dissoltes), dret a intervenir en tots els debats a les sessions plenàries -amb el mateix temps que els grups parlamentaris més grans-, entrar a les quotes que regeixen per a les sessions de control al Govern, plantejar interpel·lacions amb les consegüents mocions, més avantatges per debatre les proposicions no de llei, maximitzar el nombre de propostes de resolució i compareixences en rodes de premsa.
