Reproduïm a continuació la ponència pronunciada per Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, a l’acte del passat 10 d’abril amb motiu del 91 aniversari de la proclamació de la II República, organitzat per la Taula de Nou Barris per la República.
Bon dia a tots i a totes. Us porto la salutació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i vull agrair la invitació de la taula unitària Nou barris per la República a aquest acte de commemoració del 91 aniversari de la proclamació de la II República espanyola.
Un acte que és a la vegada sentiment d’esperança i de dolor. Esperança perquè commemorem l’intent il·lusionat de canviar Espanya a millor, i dolor perquè aquella esperança va ser truncada per un cop d’estat feixista que va provocar una terrible guerra i una llarga dictadura.
El 14 d’abril de 1931, sense un tret ni un mort, es va produir un canvi històric amb una immensa adhesió popular. De manera pacífica havia nascut la “niña bonita”, la II República, plena d’esperances. Començava un intens i curt període en el qual es va produir un canvi de règim, cops militars, revolucions obreres, una crisi econòmica mundial, i pel que fa a Catalunya, la recuperació de part de les nostres institucions nacionals.
Per primera vegada la República Espanyola, un règim autènticament democràtic com no havia tingut mai el país, va fer front a reformes històriques amb l’objectiu de modernitzar la societat espanyola. Es va aprovar la constitució més progressista que havia tingut mai Espanya i es van introduir canvis socials destinats a millorar les condicions de vida de la majoria de la població.
Les forces conservadores van afanyar-se a posar fi al nou règim que representava una amenaça per als seus privilegis. Amb les eleccions de 1933, guanyades per les dretes antirepublicanes, les reformes es van paralitzar, la vida política es va radicalitzar i l’enfrontament va desembocar en la revolució d’octubre de 1934, especialment important a Astúries i a Catalunya, deixant entreveure la guerra que vindria dos anys després.
La repressió que va seguir a aquesta revolta va ser terrible, el Govern de dretes va desenvolupar una política antirepublicana que va mobilitzar a les esquerres, que van constituir el Front Popular, guanyant les eleccions de 1936. El nou Govern va tornar a desenvolupar el programa de reformes, aquest cop amb més força. I les dretes van començar a preparar un cop d’Estat que acabés amb la república.
Malgrat aquesta situació poc favorable, la República va realitzar importants reformes:
- Una reforma agrària que volia convertir en propietaris centenars de milers de camperols sense terra; es va legislar l’obligació dels latifundistes de donar feina als jornalers, es va introduir la jornada de vuit hores de treball al camp…
- Una profunda reforma religiosa separant l’Església de l’Estat, limitant la influència religiosa a l’ensenyament, eliminant molts subsidis oficials a l’Església i controlant els ordes religiosos.
- Pel que fa a l’exèrcit es van retirar amb paga sencera a tots els caps i oficials que ho van voler i es va reduir el volum de l’exèrcit adequant-lo al tipus de país que érem.
- Es van introduir grans reformes socials, com la llei sobre el dret de vaga, l’establiment de l’Arbitratge Laboral i els Jurats Mixtes, la jornada de 8 hores i el reconeixement dels Drets Sindicals.
- Es va establir la majoria d’edat als 21 anys (18 si s’estava casat) i la igualtat de drets pels fills fora del matrimoni, es va aprovar el divorci i es van fer lleis que alliberaven a la dona, igualant els drets i donant-li jurídicament llibertat al marge del cònjuge.
Malauradament, aquest intent de canvi serà truncat amb el cop d’estat davant la passivitat de les democràcies europees i l’agressió dels exèrcits de Hitler i Mussolini en ser derrotada la República, malgrat l’heroica defensa durant tres anys del poble en armes. La tragèdia de la derrota de 1939 va significar la pèrdua de l’esperança que havia representat la República i la liquidació de totes les mesures progressistes que havia establert.
I Espanya va veure com s’imposava el terror, la repressió, les idees del passat, lleis i situacions injustes que la República havia intentat superar. Només cal recordar algunes de les concepcions que sobre les dones va imposar la dictadura en paraules de la Jefa de la Sección Femenina del Movimiento, Pilar Primo de Rivera: “El papel de la mujer en la vida es de sumisión al hombre”, “Tenemos que tener detrás de nosotras la fuerza y la decisión del hombre para sentirnos más seguras y, a cambio de esto, nosotras ofrecemos la abnegación de nuestros servicios. Ese es el papel de la mujer en la vida: dejarse guiar por la voluntat más fuerte y la sabiduria del hombre.”
91 anys després, cal estar atents a un feixisme renovat que avança arreu, també a Espanya. Avui mateix, a les eleccions presidencials franceses, té possibilitats de guanyar una candidata d’extrema dreta que renega dels valors de l’antifeixisme. I a Castella i Lleó el Partit Popular obre la porta del govern a Vox, que el primer que vol és acabar amb la llei de la Memòria Democràtica i substituir-la amb una anomenada Llei de Concòrdia que, sota el discurs de l’equidistància, pretén reescriure la història.
Com deia George Orwell: «Qui controla el present, controla el passat; i qui controla el passat, controlarà el futur.»
Per això cal lluitar contra l’oblit, per “prevenir nous totalitarismes” com els que avui amenacen la nostra societat, una societat amnèsica.
Demanem sentit de la responsabilitat a les forces polítiques progressistes per desbloquejar la llei de memòria que posi fi a la impunitat del franquisme, com a garant de justícia per les víctimes de la dictadura, i per combatre al feixisme i a l’extrema dreta.
“Per una llei que posi fi a la impunitat del franquisme”.
Hem de lluitar pels valors democràtics, de convivència i justícia social que va representar la República i l’antifeixisme.
Actes com aquest ajuden a recordar-la. Veritat, Justícia i Reparació!
