Quan al Consell de Redacció ens vam plantejar la possibilitat de publicar un monogràfic sobre seguretat, cossos policials i militarisme, buscàvem resoldre un dubte que, avui dia, sembla difícil de resoldre: quina és la proposta real i factible que les esquerres plantegen pel que fa a l’àmbit de la seguretat.
Tenint en compte que, com tota la resta d’eines d’un Estat liberal, les forces i cossos policials són necessaris per a preservar l’ordre social i els interessos de les classes dominants, l’esquerra també planteja diverses aproximacions a l’hora de definir el seu model ideal de seguretat: des de la inexistència i desmantellament dels cossos policials i militars a una rèplica del model liberal de seguretat. La realitat és que les forces polítiques de l’esquerra aborden el debat amb peus de plom, amb por i neguit, tement ser assenyalades d’una cosa i la contrària.
No és la intenció d’aquest monogràfic, evidentment, substituir el necessari diàleg que s’ha de fer al voltant de la seguretat, d’un model més o menys acceptable des del punt de vista de la classe treballadora i els sectors populars i dels seus interessos, sinó oferir eines per tal que aquest debat es doni no des de les percepcions personals, des de les fílies i fòbies, sinó amb les eines adequades i amb tota la informació.
Hem intentat que l’aproximació sigui des del màxim d’angles possibles. Per tant, en les pàgines que acompanyen aquesta editorial trobareu debats amb més o menys profunditat sobre diferents àmbits de la seguretat. Per començar, trobarem apunts sobre els models policials, tant pel que fa al que hauríem d’adoptar a casa nostra com els debats oberts a indrets com els Estats Units, per exemple, pel que fa a la contraposició entre la necessitat de reforma i la de l’abolició i desmantellament de la policia. També es tracta la necessitat de reforma del model militar existent a l’Estat espanyol, tot acompanyat d’una anàlisi del model d’un Estat com Veneçuela. Com ja veieu, doncs, l’anàlisi de models internacionals té un gran impacte a l’hora de veure què podem replicar i què hem d’evitar costi el que costi. A banda d’aquests models concrets, també es vol fer una revisió de la construcció i la perpetuació en el temps dels models repressius, especialment dels judicials. I per últim, però no per això menys important, hem intentat incorporar una visió transversal de gènere a tots els articles, tot i que, donades les diferències en percepcions i en conseqüències de l’àmbit de seguretat entre dones i homes, comptem amb una entrevista específica sobre gènere i seguretat.
Així doncs, com dèiem, aquest monogràfic no pretén (ni de bon tros) tancar els interrogants que envolten la construcció d’un model de seguretat acceptable per les esquerres, que no perjudiqui la classe treballadora i en vagi en detriment, sinó que busca concretar quines són les principals preguntes a respondre, les principals qüestions a atendre, per tal d’articular el més que necessari discurs sobre seguretat. Una seguretat que, necessàriament, haurà d’estar basada en uns preceptes diferents, allunyada dels interessos de les classes dominants i dels preceptes racistes, i que tingui al centre la visió de gènere i la necessitat de protecció de les persones.
