En aquest article s’analitzen quins són els principals indicadors de finançament del sistema educatiu català, i es comparen amb les dades del conjunt d’Espanya, dels països que formen part de la UE-22 [1] (estats que pertanyen alhora a l’OCDE i a la UE) i de les nacions nòrdiques (Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca). En la primera part, es desenvolupa l’anàlisi pel que fa al conjunt del sistema educatiu. En la segona part, l’estudi se centra en l’ensenyament superior. En tots dos casos es comença amb una comparativa estatal i després es passa a la comparativa internacional.
És important tenir en compte que la metodologia del Ministeri d’Educació quan proporciona dades per Comunitats Autònomes no és la mateixa que utilitza l’OCDE per comparar entre els estats membres. Per tant, s’han de realitzar un seguit d’ajustos per poder comparar Catalunya amb la resta de països europeus. La metodologia completa que s’utilitza per a la construcció dels indicadors d’aquest article es pot trobar a un estudi més ampli publicat al Butlletí l’Alternativa [2].
Finançament del conjunt del sistema educatiu
A continuació es presenta la taula resum dels indicadors de finançament comparats entre Catalunya i Espanya:
Taula 1. Comparació dels indicadors de finançament del sistema educatiu entre Catalunya i Espanya
| Catalunya | Espanya | |
| Inversió pública en centres educatius | 3,55 | 4,48 |
| Inversió pública en centres públics | 2,92 | 3,86 |
| Inversió pública en centres privats | 0,63 | 0,62 |
| Proporció d’inversió en centres privats | 17,78 | 13,84 |
| Ajuts a les famílies | 0,17 | 0,20 |
La inversió pública educativa a Catalunya duta a terme sobre els centres educatius és del 3,55% del PIB, pràcticament un punt per sota de la d’Espanya, que assoleix un 4,48%. L’anàlisi detallada per Comunitats Autònomes es pot veure a l’article abans esmentat.
La inversió pública destinada a centres de titularitat privada és superior a Catalunya (17,78%) que a Espanya (13,84%). Per tant, no només es detecta una falta de finançament a nivell general, sinó que a sobre la destinació dels fons perjudica comparativament als centres públics.
Els ajuts rebuts per l’alumnat són inferiors a Catalunya (0,17%) que al conjunt de l’Estat (0,20%). Com a resultat, Catalunya inverteix menys en educació, destina una major proporció de recursos a centres privats i ofereix ajudes inferiors.
S’adjunta a continuació la taula que permet una comparació harmonitzada en el marc europeu. Tal com s’ha dit abans, s’han realitzat uns ajustos metodològics per tal de permetre que el conjunt de l’anàlisi es pugui dur a terme amb indicadors homogenis.
Taula 2. Comparació dels indicadors de finançament del sistema educatiu entre Catalunya, Espanya, els països de la UE22 i els països nòrdics.
| Catalunya | Espanya | UE22 | P. Nòrdics | |
| Inversió pública de les admin. educatives | 4,03 | 4,79 | 5,53 | 7,55 |
| Inversió pública sobre centres educatius | 2,81 | 3,44 | 3,97 | 5,42 |
| Inversió pública sobre centres públics | 2,42 | 3,06 | 3,58 | 4,76 |
| Inversió pública sobre centres privats | 0,39 | 0,38 | 0,31 | 0,66 |
| Proporció d’inversió pública en centres privats | 13,88 | 11,12 | 7,64 | 12,03 |
| Ajuts a les famílies | 0,14 | 0,17 | 0,29 | 0,68 |
La inversió pública de les administracions educatives es troba en el 4,03% del PIB a Catalunya, molt per sota d’Espanya (4,79%), més lluny encara de la mitjana dels estats que conformen la UE22 (5,53%) i a gran distància dels països nòrdics (7,55%).
La inversió pública directa realitzada sobre els centres educatius a Catalunya està a més d’un punt de distància de la mitjana dels països de la UE22 i pràcticament en la meitat del conjunt dels països escandinaus.
Catalunya destina pràcticament un 14% de la seva inversió als centres de titularitat privada, lleugerament per sobre dels països nòrdics, però molt per sobre de la mitjana dels estats de la UE22.
Catalunya dedica als ajuts el 0,14% del seu PIB, la meitat que a la mitjana de la UE22 i cinc vegades per sota dels països nòrdics. Per tant, la inversió pública catalana està molt allunyada dels països del seu entorn, l’aportació als centres privats és superior i els ajuts són substancialment més baixos.
Finançament de les universitats
A continuació s’adjunta la taula comparativa dels indicadors del finançament universitari de Catalunya i d’Espanya.
Taula 3. Comparació dels indicadors de finançament universitari entre Catalunya i Espanya
| Catalunya | Espanya | |
| Inversió pública | 0,75 | 0,91 |
| Inversió privada | 0,16 | 0,16 |
| Proporció d’inversió privada | 17,55 | 14,95 |
| Ajuts a les famílies | 0,06 | 0,09 |
| Aportacions privades netes | 0,10 | 0,07 |
| Preu mitjà del crédit (en €) | 23,05 | 17,32 |
Pel que es refereix al finançament universitari, la inversió pública catalana se situa al 0,75% del PIB, per sota del 0,91% del conjunt espanyol. La inversió privada, conformada majoritàriament per les aportacions de les famílies, assoleix en els dos casos un 0,16% del PIB. Per tant, la proporció d’inversió privada és superior en el cas de Catalunya.
Els ajuts que reben les famílies representen només un 0,06% del PIB i estan per sota d’Espanya, amb un 0,09%. Per tant, les aportacions privades netes, expressades com a diferència entre les aportacions privades i els ajuts rebuts, són superiors en el cas català.
La mitjana del preu de la matrícula a Catalunya per crèdit és de 23,05 €, bastant per sobre dels 17,32 € que es paguen a Espanya. Això és coherent amb el fet que la inversió privada és més elevada en el cas català.
Finalment, s’adjunta la taula que permet una comparació homogènia dels indicadors universitaris a escala europea.
Taula 4. Comparació dels indicadors de finançament universitari entre Catalunya, Espanya, els països de la UE22 i els països nòrdics
| Catalunya | Espanya | UE 22 | P. Nòrdics | |
| Inversió total en centres educatius | 1,18 | 1,30 | 1,23 | 1,70 |
| Inversió pública en centres educatius | 0,74 | 0,86 | 0,98 | 1,56 |
| Inversió privada en centres educatius | 0,44 | 0,44 | 0,25 | 0,14 |
| Proporció d’inversió privada | 37,29 | 34,00 | 20,59 | 8,25 |
| Inversió pública en centres públics | 0,72 | 0,84 | 0,90 | 1,46 |
| Inversió privada en centres públics | 0,02 | 0,01 | 0,10 | 0,10 |
| Ajuts a les famílies | 0,07 | 0,11 | 0,18 | 0,50 |
| Aportacions privades netes de les famílies | 0,37 | 0,34 | 0,06 | -0,36 |
La inversió total en universitat a Catalunya està lleugerament per sota de la mitjana dels països de la UE22, tot i que a gran distància dels països escandinaus. Però si l’anàlisi se centra en la inversió pública, la dada de Catalunya (0,74%) està més lluny dels països de la UE22 (0,98%) i és pràcticament la meitat de la xifra dels països nòrdics (1,56%).
Catalunya destina més d’un 37% de recursos privats respecte del total, pràcticament el doble que a la mitjana dels estats que formen part de la UE22 i entre quatre i cinc vegades més que a les nacions nòrdiques.
La pràctica totalitat dels recursos públics s’inverteixen en les institucions públiques. Això no passava en el conjunt del sistema educatiu, donada l’existència d’una important xarxa de centres concertats a primària i secundària en Catalunya.
Pel que fa als ajuts a l’alumnat, a Catalunya assoleixen només el 0,07% del PIB, menys de la meitat de la mitjana de la UE22 i set vegades menys que els països nòrdics.
Les aportacions privades netes a Catalunya són del 0,37% del PIB. La mitjana de la UE22 es col·loca en el 0,06% i els països nòrdics presenten un indicador negatiu del (-0,36%). Per tant, metre que a Catalunya les famílies aporten en forma de taxes molt més del que reben en forma de beques, a la UE22 hi ha un major equilibri i als països escandinaus succeeix exactament el contrari.
Conclusions
En conclusió, el finançament públic del sistema educatiu català és molt deficitari en relació, no només a Espanya, sinó sobretot als països europeus, i evidentment es troba a una gran distància del model que representen els països escandinaus.
A més, el sistema català es troba força privatitzat, tant en el seu origen (aportacions privades de les famílies) com en la seva destinació (inversió pública en centres privats).
Si s’analitza Europa en el seu conjunt, es poden identificar dos models pràcticament oposats de finançament de l’educació:
- El model socialdemòcrata nòrdic, amb una forta inversió pública i uns ajuts molt elevats. La seva filosofia es basa en el fet que l’alumnat realitza un esforç formatiu quan estudia en lloc de treballar. En conseqüència, si en el futur s’obtenen majors ingressos derivats d’un superior nivell educatiu, ja es pagaran en aquell moment els impostos corresponents.
- El model neoliberal mediterrani, amb Catalunya com un dels màxims exponents. Es caracteritza per una baixa inversió pública, una participació molt superior del sector privat i uns ajuts molt per sota de la mitjana. L’alumnat és visualitzat com un element que genera despesa, que es beneficia de la formació i que ha de pagar una part de la mateixa, amb independència dels ingressos que puguin aconseguir-se després.
Catalunya és un dels paradigmes del model neoliberal, amb una inversió pública força reduïda i un gran pes de les famílies en les aportacions al sistema educatiu. Això perjudica especialment a l’alumnat procedent dels entorns més desafavorits, sobretot pel que fa a l’accés a la universitat.
En conclusió, les mobilitzacions que s’estan duent a terme aquests dies per part de la comunitat educativa es veuen completament justificades pel que respecta a les grans mancances de finançament del nostre sistema educatiu i a l’enorme privatització d’aquest, amb el perjudici que això comporta sobre la qualitat de l’ensenyament i sobre la situació econòmica de les famílies.
Notes
[1] Alemanya, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal i Suècia.
[2] Finançament educatiu a Catalunya – Fundació l’Alternativa (fundacioalternativa.cat) : https://fundacioalternativa.cat/financament-educatiu-catalunya/
