Avui us presentem a Franz Morales, una persona que ha treballat durant dos anys de rider i que, a hores d’ara, com a sindicalista, desenvolupa les funcions de Responsable de l’atenció a treballadors de plataformes digitals. La seva experiència és d’allò més útil per conèixer un sector molt precari on l’organització de les treballadores i treballadors està aconseguint millores importants en la normativa i en les condicions laborals.
Com és el dia a dia a la feina d’un rider?
És un treball que necessita un esforç físic diari, per a alguns és gratificant perquè a més de fer exercici coneixes la ciutat, encara que tots coincideixen en el perill que suposa el fet d’estar conduint tot el dia una bicicleta, una moto o un patinet, la qual cosa incrementa les probabilitats de tenir accidents. El dia a dia d’un rider és anar a buscar comandes a restaurants o supermercats i portar-los a la porta del client, totes les instruccions són rebudes a través de les apps, la qual cosa comporta a tenir sempre un mòbil en condicions i una bona tarifa de dades.
A més, s’ha de comptar amb l’equipament com el casc, guants, recipient d’aigua, llums, powerbank, portamòbil i, evidentment, un vehicle en condicions i amb el manteniment preventiu adequat. Per norma general les hores del dinar i del sopar són les de major demanda el que equivaldria a treballar 8 hores diàries de mitjana.
Com afecta treballar per una plataforma en l’organització d’una jornada laboral? Què defineix les condicions d’explotació en una feina com aquesta?
Els que continuen treballant com a falsos autònoms, encara que trien quines hores treballar, sempre estan condicionats per les plataformes a través de la puntuació o qualificació que faci l’algorisme amb els inputs que rep. Com he dit abans, les hores dels dinars i els sopars són d’alta demanda igual que els caps de setmana, per tant, les plataformes paguen millor aquestes hores, això condiciona la llibertat de triar en quin moment treballar. La veritat és que per a obtenir uns ingressos decents han de dedicar moltes hores al dia a treballar, assumint els impostos, quotes a la Seguretat Social i despeses de manteniments de vehicle, això un indici clar d’explotació, l’externalització total dels costos de mà d’obra i els riscos de l’activitat. En cas d’accidents no tenen la informació sobre on han d’acudir i les empreses no els informen sobre què han de fer en cas d’accidents i de furts de vehicles, que són situacions molt comunes en aquest treball. El fet de no tenir un centre de treball per a poder descansar, protegir-se de la pluja o anar al lavabo són unes altres de les situacions que precaritzen el sector, això fa fins i tot més difícil l’organització dels treballadors.
En quin moment diries que vas ser conscient de la necessitat d’organitzar-te per defensar els teus drets?
Des que vaig començar en aquesta feina sempre vaig pensar en la necessitat d’organitzar-nos per la mateixa naturalesa de l’activitat i dels abusos de les empreses. Sí que és veritat que hi ha llocs de reunions de rider en cada ciutat i a poc a poc s’han anat creant grups de Facebook i Whatsapp on intercanviem informació. Ara mateix hi ha grups de rider de Whatsapp on participen els sindicats i s’obren debats i s’envien informacions d’interès laboral, això abans era impensable. Crec que l’organització dels rider està evolucionant ara amb el sorgiment també de les cooperatives de rider.
Creus que és més difícil que la gent prengui consciència col·lectiva quan es té un treball tan individual i amb una perspectiva de ser una feina temporal, no per tota la vida? Com es pot vèncer aquesta sensació?
Certament, és un treball d’alta rotació per la mateixa precarietat del sector, no obstant això, hem observat grups de persona de més de 35 anys que tenen aquest treball com a fix perquè per la seva edat els costa aconseguir una altra feina. Amb el temps aquesta sensació s’ha anat perdent, amb l’entrada en vigència de la llei rider i les primeres contractacions directes amb contractes indefinits ha generat que la consciència d’organització està creixent encara més. Aviat veurem els primers comitès d’empresa o delegats en plataformes digitals.
Com s’adapten els sindicats, acostumats a unes condicions laborals i a unes estructures organitzatives concretes, a les noves realitats del treball, com els riders?
Des de l’executiva del sindicat, les CCOO de Catalunya, tenim una línia de treball en les noves realitats del treball i específicament en economies de plataformes digitals. El procés de digitalització ha arribat amb molta força plantejant reptes a nivell normatiu en les relacions laborals, el nostre treball ha estat impulsar la laboralitat en aquest sector i hem aconseguit visibilitzar el costat precari de les start up. Hem evidenciat que no tota evolució tecnològica ve de la mà amb condicions laborals i hem demostrat que en aquestes estructures també podem acompanyar als treballadors, ajudar-los a organitzar-se i a lluitar pels seus drets.
El passat mes de setembre va haver-hi una vaga en el sector dels riders a Barcelona, com la valores? Quina dificultat va tenir organitzar-la?
Experts en economia de plataforma ens diuen que, pel que sembla, és la primera vaga a Europa legalment registrada en el sector de delivery. Sens dubte va ser tot un èxit durant tot el cap de setmana, vam organitzar piquets en els 6 supermercats de Glovo a Barcelona, el que va ocasionar que l’empresa hagués de desahabilitar l’app de Superglovo tot el cap de setmana.
L’organització va estar ben planificada perquè cada botiga tènia un portaveu que va ser part del comitè de vaga, van tenir un pont de coordinació amb el sindicat per a portar accions i dirigir les instruccions amb els seus companys a través dels grups de Whatsapp. Gràcies a la vaga es va aconseguir que l’empresa permetés l’accés als lavabos, accés a recarregar les bateries, va habilitar un espai perquè els rider poguessin entrar a les botigues, es van iniciar les contractacions directes i indefinides amb l’empresa.
Després de l’aprovació i l’entrada en vigor de la Llei Rider, en quins aspectes concrets està millorant les condicions de treball del col·lectiu rider? Quines creus que són les línies de treball per tal de seguir millorant les condicions?
S’han guanyat drets que abans no es tenien pel fet que ara la majoria són treballadors per compte d’altri, tenen dret a vacances retribuïdes, a cobertures per Incapacitat temporal, accidents de treball, cotització en la seguretat social i el dret atur. Un altre dels drets que guanyen els treballadors és en la negociació col·lectiva respecte a la gestió algorítmica de les dades, on la representació legal dels treballadors pot sol·licitar a l’empresa informació sobre com els algorismes mesuren el rendiment dels treballadors/es condiciona el treball.
No obstant això, hem vist com aquestes empreses apliquen diferents convenis amb l’objectiu de pagar menys i totes les contractacions les fan a través d’ETT i empreses multiserveis. Amb la reforma laboral la temporalitat i precarietat d’aquestes contractacions s’acaba perquè ara el contracte que preval és l’indefinit.
