La matinada del 24 de febrer de 2022, les tropes russes travessen la frontera entre Bielorússia i Ucraïna i, en paraules del govern rus, comença l’operació especial militar de desnazificació o, en paraules de la majoria de governs del món, la invasió d’Ucraïna. L’escalada de tensió no venia de nou, estava augmentant en els últims mesos, fins i tot anys, i a pesar que la intel·ligència nord-americana ho portava advertint de feia temps, ningú creia que Rússia fos capaç de dur a terme la invasió.
La incredulitat era especialment forta entre l’esquerra, no era el primer cop que la intel·ligència nord-americana mentia descaradament per defensar els seus interessos, així que la invasió va agafar una mica a contrapeu a tothom. Això va obligar a tota l’esquerra a prendre una postura a correcuita, que s’ha anat matisant i assentant amb el temps. És per tant objectiu d’aquest article intentar relatar les postures que l’esquerra espanyola ha pres al respecte, posant especial èmfasi en l’esquerra catalana.
Els tres grans posicionaments
Les posicions que s’ha pres a escala global les podríem encaixar en tres blocs. Evidentment, cada una amb matisos, però ens pot ser útil a nivell orientatiu:
La primera és la de rebuig frontal a la invasió russa, qualificant-la aquesta com d’una agressió imperialista d’una superpotència cap a un estat més petit i dèbil. Seria, per tant, deure de l’esquerra posicionar-se al costat del bàndol dèbil del conflicte. Aquest suport seria sobretot a través de l’enviament d’ajuda humanitària i armament a l’exèrcit Ucraïnès. Els defensors d’aquesta posició, restarien importància a les aliances d’Ucraïna amb els EUA i l’OTAN, així com les vulneracions de drets humans i les mancances democràtiques que existeixen a Ucraïna. Algunes forces encara aniran més enllà, assegurant que el que es dirimeix és una democràcia liberal com la ucraïnesa contra un estat autocràtic com Rússia, el que obliga a tot demòcrata i tota persona d’esquerres és recolzar Ucraïna en la guerra. Fent fins i tot un paral·lelisme amb la Segona Guerra Mundial o la Guerra Civil Espanyola.
La segona posició és la de total suport a Rússia en la seva operació de desnazificació. Segons aquesta postura, Rússia s’estaria defensant contra un atac i un encerclament per part de l’OTAN, el qual Ucraïna en seria la punta de llança. Aquesta afirmació es recolzaria sobre el continu expansionisme cap a l’est de l’OTAN des de la fi de la Guerra Freda. Així com els forts vincles de l’estat ucraïnès amb els paramilitars neonazis, com el batalló Azov. Com els diferents episodis de violència d’extrema dreta duts a terme en la Guerra del Donbass des del 2014, o en l’incendi de la Casa dels Sindicats a Odessa el maig de 2014. Seria, per tant, obligació de tot internacionalista donar suport a l’operació militar de Rússia, encara que Rússia ja no representi els valors de l’URSS.
Hi hauria finalment una tercera posició. Aquesta condemnaria la invasió russa a Ucraïna com a una vulneració del dret internacional, i denunciaria que Rússia està duent a terme la invasió pels seus interessos geoestratègics, no per cap operació d’internacionalisme. Ara bé, manifesten que l’OTAN té tanta responsabilitat o més del desencadenament del conflicte i també critiquen les limitacions democràtiques d’Ucraïna, com la il·legalització de 10 partits polítics o els forts vincles de l’estat amb organitzacions feixistes. Segons aquesta tercera postura, el que caldria és enviar ajuda humanitària a Ucraïna, acollir refugiats i fomentar els diàlegs de pau. Però en cap cas prendre part per cap de les parts que s’enfronten bèl·licament, ni enviar armes.
Les reaccions a Catalunya i Espanya
Les primeres reaccions de les esquerres espanyola i catalana davant la invasió, les podríem enquadrar amb diferents matisos entre la primera i la tercera opció. És a dir, un rebuig unànime, a la invasió russa de tota l’esquerra. No només de tot l’arc parlamentari, sinó també les esquerres amb representació a nivell autonòmic, local o extraparlamentàries. [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] Les dissensions es trobaven sobretot en com caracteritzar la guerra.
No obstant, poc després de l’esclat de la guerra, a les xarxes socials, en articles d’opinió, i en els mitjans de comunicació, es començà a carregar contra l’existència d’una suposada “esquerra putinista” [9] [10]. Aquesta acusació no només vingué de part de la dreta, sinó també per membres de partits vinculats al Partit Verd Europeu.
Entre aquestes acusacions hi ha hagut la de “westplaining” [11]. Segons això, l’esquerra occidental intentaria explicar amb condescendència a l’esquerra de l’Europa Oriental i la resta del món, les maldats de l’OTAN i l’imperialisme nord-americà, sense tenir en compte les necessitats pròpies de l’esquerra d’Europa de l’Est contra l’agressió russa. Aquesta no deixa de ser una acusació curiosa, quant a nivell d’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i Europa Oriental de manera molt majoritària les principals forces d’esquerra transformadora ha optat per una postura d’equidistància entre les dues parts en conflicte o fins i tot de suport a la invasió russa. Amb notables excepcions, això sí com Razem de Polònia, o de sectors més marginals de caràcter trotskista.
Com hem dit, l’esquerra putinista és pràcticament inexistent a Espanya, així que es convertí en un argument d’home de palla, per carregar contra les forces que mantenien la tercera postura que hem definit anteriorment. Aquesta campanya serví com a pressió mediàtica pel canvi de posició del govern. Si ve en un primer moment el PSOE optava per fonamentalment enviar ajuda humanitària i fomentar la resolució pacífica del conflicte, a principis de març opta per enviar armes a la Unió Europea [12]. EH Bildu, ERC, BNG i la CUP, s’oposen a aquest enviament d’armes i exigeixen que es voti al parlament, i no s’enviï armes de manera unilateral a través del mecanisme de pau de la Unió Europea, com finalment es feu [13].
Una menció especial cal fer en els socis de govern del PSOE, Unidas Podemos, en els quals es produí una divisió. Mentre la ministra Ione Belarra de Podem es va manifestar en contra de l’enviament d’armes, tant Yolanda Díaz com Alberto Garzón s’hi van manifestar a favor. [14] Cal tenir en compte que ambdós formen part del PCE i Alberto Garzón d’IU, partit que va néixer precisament a la calor de les mobilitzacions en contra l’OTAN; i que el PCE, com tot el moviment comunista internacional, ha confrontat històricament amb l’OTAN.
Centrant-nos en l’àmbit de Catalunya. La CUP s’ha mantingut en la postura de no enviar armes a Ucraïna, si bé un dels partits integrants de la coalició, Lluita Internacionalista, vinculada a la Lliga Internacional dels Treballadors – IVª Internacional sí que s’ha manifestat a favor de l’enviament d’armes [15].
ERC ha mantingut una postura ambivalent sobre la qüestió, probablement fruit dels seus propis debats interns. Mentre el president del govern català Pere Aragonès donava ple recolzament a la Unió Europea per emprendre les accions que considerés necessàries en la guerra d’Ucraïna, el grup parlamentari al congrés dels diputats s’oposava com hem dit a l’enviament d’armes i en reclamava una votació al parlament [16].
Catalunya en Comú, soci català d’Unidas Podemos, tant el seu ministre al govern com la postura oficial del partit han sigut la de l’enviament d’armes a Ucraïna i situar-se clarament en un bàndol del conflicte [17]. Cal recordar que Catalunya en Comú forma part del Partit Verd, un dels partits que a Europa ha fet una aposta més forta per l’enviament d’armes, les sancions a Rússia i en definitiva per la implicació bèl·lica en el conflicte d’Ucraïna per part de la UE.
Finalment, Esquerra Unida i Alternativa, Comunistes de Catalunya i Anticapitalistes s’han manifestat clarament en contra de l’enviament d’armes i de l’escalament bèl·lic a Ucraïna.
Reconfiguració dels partits al voltant de l’OTAN
Si bé la reconfiguració de la postura de l’esquerra al voltant de la qüestió de l’OTAN no ha sigut tan dràstica com a alguns països del nord d’Europa, sí que hi ha hagut certs canvis notables que explicarem.
Primerament, hem de contextualitzar una mica a nivell històric. Espanya va entrar a l’OTAN l’any 1982 i posteriorment va refrendar aquesta entrada l’any 1986. Hem de tenir una sèrie d’elements en compte d’aquest referèndum, primerament és que el PSOE un partit que guanyà les eleccions amb un programa anti-atlantista va canviar la posició i va fer campanya per la permanència d’Espanya a l’OTAN. Segon, el referèndum el va guanyar el sí per un estret marge, i va ser derrotat a Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries. Tercer, arran de les mobilitzacions de l’OTAN, el PCE crearia una coalició anomenada Izquierda Unida, la qual forma part del govern d’Espanya en l’actual legislatura.
Un altre element de context, és la celebració al mes de juny de la cimera de l’OTAN a Madrid, on es va discutir, entre d’altres, l’entrada de Finlàndia i Suècia a l’aliança atlàntica.
Si bé oficialment aquestes posicions no s’han canviat (el PSOE segueix sent pro OTAN i la resta de l’esquerra hi està en contra), sí que podem observar com el discurs anti OTAN ha anat desapareixent cada cop més dels discursos de les forces de l’esquerra transformadora. Així per exemple, diferents personalitats de la direcció d’Unidas Podemos van manifestar que assistiran a la cimera de l’OTAN, mentre que les seves bases participaran en una contracimera. [18] [19]
Una imatge més gràfica fou la del Senat espanyol, on una resolució de suport a la celebració de la cimera de l’OTAN només va tenir 5 vots en contra. 3 per error, 1 d’EH Bildu i 1 de Sobiranistes (coalició que aplega militants de Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i l’Aurora) [20]
Conclusions
A pesar que l’esquerra es troba tant en els governs d’Espanya com de Catalunya, qui marca les regles de joc i els debats a tenir, sobretot a nivell global, és la dreta. D’aquesta forta contradicció en neix la problemàtica que analitzem en aquest conflicte.
Quan ens trobem amb l’aplicació pràctica i conseqüent de l’aposta per la pau i la sortida negociada dels conflictes, és quan es produeixen les divergències i les confrontacions entre les forces d’esquerres. Les quals molts cops s’ataquen amb més virulència les unes contra les altres, que contra els seus adversaris polítics.
Com a tot Europa, podem afirmar que les posicions de l’OTAN s’han vist reforçades, no solament entre els seus aliats històrics, sinó també entre les forces que tradicionalment li havien estat hostils. De les forces progressistes dependrà revertir aquesta situació.
Versió en grec publicada originalment a “Με ευρυγώνιο φακό” – Περιοδική έκδοση για τις διεθνείς τάσεις el 24 de juliol.
Notes
[1] https://izquierdaunida.org/2022/02/24/no-a-la-guerra-por-una-solucion-diplomatica-en-ucrania/
[2] https://catalunyaencomu.cat/ca/premsa/comunicat-de-catalunya-en-comu-front-lagressio-i-invasio-militar-de-russia-ucraina
[3] https://www.realitat.cat/2022/02/comunistes-de-catalunya-sobre-la-guerra-a-ucraina/
[4] https://twitter.com/albertbotran/status/1499000659617669133
[5] https://www.esquerra.cat/ca/comunicat-ucraina
[6] https://www.pcte.es/internacional/no-a-la-guerra-imperialista-en-ucrania-declaracion-conjunta-de-los-partidos-comunistas-y-obreros/
[7] https://www.noticiasdenavarra.com/politica/2022/03/26/otegi-remarca-rechazo-eh-bildu-2088664.html
[8] https://www.europapress.es/galicia/noticia-bng-condena-intervencion-militar-rusa-ucrania-pide-gobierno-no-envie-armamento-20220302180306.html
[9] https://elpais.com/mexico/2022-03-02/el-extrano-caso-de-la-izquierda-pro-putin.html
[10] https://www.infobae.com/opinion/2022/03/06/la-siniestra-fascinacion-que-siente-cierta-izquierda-por-putin/
[11] http://debatecallejero.com/algunas-cosas-a-leer-estos-dias-sobre-ucrania-las-izquierdas-y-el-westplaining/
[12] https://www.eldiario.es/politica/sanchez-rectifica-enviara-armas-bilateralmente-ucrania_1_8794472.html
[13] https://www.europapress.es/nacional/noticia-erc-rechaza-envio-armas-ucrania-pide-vote-congreso-20220302120705.html
[14] https://www.eldiario.es/politica/anuncio-sanchez-enviar-armas-ucrania-divide-unidas_1_8795597.html
[15] https://www.lapajareramagazine.com/las-posiciones-de-la-cup-pr-y-la-cup-uncpg-referentes-en-la-guerra-de-ucrania-no-nos-representan#_ftn1
[16] https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2108824-aragones-sobre-ucraina-una-amenaca-directa-a-la-unio-europea-es-una-amenaca-directa-a-catalunya.html
[17] https://twitter.com/ernesturtasun/status/1499702512424787978
[18] https://elcomun.es/2021/06/14/enrique-santiago-sobre-la-otan-si-formamos-parte-de-una-organizacion-internacional-hay-obligaciones/
[19] https://www.europapress.es/nacional/noticia-asens-abre-puerta-participacion-podemos-cumbre-otan-tengan-actitud-critica-20220531101236.html
[20] https://www.senado.es/web/actividadparlamentaria/sesionesplenarias/pleno/rwdsesionespleno/detalle/index.html?id=53&legis=14
