Avui us presentem a María Cardona Mejía, militant colombiana, de la regió de Caldas. Vinculada al Partit Comunista Colombià i a Unió Patriòtica, la seva activitat política s’ha orientat a la defensa dels drets humans. Amb ella parlem del canvi històric que suposa la victòria de Gustavo Petro i també sobre la pau a Colòmbia.
La victòria de Gustavo Petro en les eleccions és un fet històric per a Colòmbia, quins són els principals reptes que té el nou govern?
S’ha aconseguit una fita històrica en el govern, no obstant això, subsisteixen estructures de poder de la dreta Uribista i algunes traves que va deixar el govern de Duque, és un gran repte vèncer aquestes estructures que s’alimenten amb la campanya desinformativa dels mitjans de comunicació d’aquesta dreta que no es resigna a la pèrdua del govern. El gran repte enmig de tota l’andanada dretana és enfortir el procés i generar confiança en el poble colombià.
Com ha estat el procés de creació del Pacto Histórico que ha portat a Gustavo Petro a guanyar les eleccions? Quin paper han tingut formacions com la Unió Patriòtica i el Partit Comunista?
És un procés que recull experiències unitàries d’antany i que es consolida davant la necessitat d’aconseguir el canvi en unitat, podria dir-se que el Pacto Histórico és el resultat d’un llarg caminar cap a la unitat de l’esquerra i els sectors progressistes que van entendre que només units podien aconseguir el triomf electoral. La Unió Patriòtica i el Partit Comunista van ser fonamentals per a aconseguir aquesta unitat programàtica i estratègica.
L’esquerra colombiana ha sofert la persecució i la violència per part del poder, el genocidi de la Unió Patriòtica és el cas més evident. Va haver-hi milers de morts, entre ells el teu germà. Pots explicar-nos què va ocórrer?
La història de persecució i extermini de l’esquerra i el pensament crític a Colòmbia és llarga, molt abans de la UP es va perseguir, amenaçar, desplaçar, torturar i desaparèixer líders i lideresses de l’oposició i el moviment de drets humans. El 1986, en el marc del primer intent d’acord amb les FARC-EP, neix la Unió Patriòtica en la qual va ser fonamental el paper dels i les comunistes. En una macabra aliança de sectors de la dreta, les forces armades de Colòmbia, el paramilitarisme i grans latifundistes, s’executa el pla d’extermini que s’ha reconegut com a Genocidi Polític amb més de sis mil assassinats de dirigents del PC i aliats que eren part del projecte UP.
El meu germà, Luis Alberto Cardona, entre tants, va ser regidor de la UP en el municipi de Chinchiná, al Departament de Caldas, al centre-occident del país, zona cafetera. Va ser assassinat el 4 d’abril de 1989, ell va ser cofundador del Comitè Permanent per la defensa dels drets humans seccional Caldas.
Quina valoració fas dels acords de pau entre les FARC-EP i l’estat colombià deu anys després? Com s’estan implantant aquests acords avui dia?
L’acord ha estat incomplert en un 90% pels governs de la dreta que es van proposar “fer-lo miques”, és alt el nombre de signants assassinats, no obstant, l’esperança persisteix i el govern de Petro té el ferm compromís de complir-lo i implantar-lo íntegrament.
Malgrat que a Europa no es parla d’això, la violència contra els líders i lideresses socials continua existint a Colòmbia. Ens pots explicar què és el que està succeint?
Subsisteix a Colòmbia la doctrina de l’“enemic intern” aplicada en tots els governs anteriors que sempre han pretès mantenir el poder mitjançant el terror i la por imposada per les armes, és llarga i dolorosa la llista d’assassinats d’homes i dones en els territoris que aixequen la seva veu en defensa del dret a viure dignament i lliures de violències. Aquests assassinats són productes d’aquesta doctrina heretada dels documents Santa Fe 1 i Santa Fe 2 elaborats a la fi dels 60 i inicis dels 70 pel Pentàgon gringo. En el govern de Petro es mantenen com una manera de deslegitimar-lo.
Per a acabar, com valores l’ona de victòries de l’esquerra a Amèrica Llatina? Quines relacions tindrà el govern de Petro en aquest context?
Crec que Amèrica Llatina ha iniciat el despertar i el trencament de cadenes d’esclavitud imposades des de la invasió espanyola i la ingerència dels EUA que durant anys ha violentat la sobirania i la lliure autodeterminació dels pobles llatinoamericans. Falta molt camí per recórrer per a aconseguir la veritable independència, però cada vegada s’enforteix l’esperança d’aconseguir-ho, crec que Petro exercirà un lideratge regional cap a aquest objectiu.
