La violència masclista és la banda sonora que, per desgràcia, ens acompanya cada dia de les nostres vides. Es tracta d’una violència que, com moltes abans que nosaltres han explicat, és multidimensional i ens afecta a totes les esferes de les nostres vides: a l’àmbit econòmic, a l’àmbit laboral, a l’àmbit cultural, a l’àmbit domèstic, a l’àmbit sanitari, a l’àmbit familiar, a l’àmbit institucional… i també a l’àmbit judicial. Actualment, en el context de normalització de l’extrema dreta, aquesta violència masclista està a l’ordre del dia, i no podem permetre ni un pas enrere en les lluites feministes.
Aquest any 2022 és molt difícil que la data no vingui marcada pel context polític i social, en ple debat sobre la llei del “només sí és sí”, les seves mancances i, sobretot, el profund masclisme i la profunda misogínia que encara transpira de les decisions judicials a l’Estat espanyol.
La Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual, coneguda popularment com la llei del “només sí és sí”, va ser aprovada al mes d’agost amb 205 vots a favor i 141 vots en contra, i indubtablement suposa un avenç en els drets de les dones i aporta un important element en el debat sobre la violència sexual: posar al centre el consentiment. Aquest canvi cultural és crucial perquè desvia el focus d’atenció, i és un dels motius pels quals la reacció de la dreta i l’extrema dreta ha estat tant airada: és un avenç amb consens a la societat, per la qual cosa els resultaria molt difícil, en un hipotètic canvi de govern, fer marxa enrere.
Una vegada perdut el debat polític, l’ofensiva conservadora contra la norma ha passat a l’àmbit judicial, l’últim i més fort bastió del conservadorisme i del deep state a l’Estat espanyol. En un nou veritable cop d’estat judicial, els magistrats han fet una aplicació de la llei més que qüestionable, apostant per una rebaixa de penes pràcticament de manera generalitzada, en un intent d’obrir de nou el debat i d’estendre el dubte entre la població. Més enllà de les clares errades que té la llei, de les quals alguns aliats parlamentaris ja van alertar, el que estem vivint és un pols entre el Gobierno i un poder judicial conservador, arrelat en el cisheteropatriarcat i que demostra massa vegades ser part del problema. I és que només un de cada quatre jutges estan formats en perspectiva de gènere, malgrat que fa tres anys i mig que es va impulsar un curs de formació obligatòria en perspectiva de gènere per aquells qui volguessin accedir a qualsevol especialitat; el fet que només sigui obligatori per qui es vulgui especialitzar crea un biaix. De fet, no ho diem només nosaltres: en paraules del propi Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de Nacions Unides (CEDAW), “la justícia masclista crea impunitat”.
Volem unes institucions que ens facin sentir segures, que ens permetin desenvolupar les nostres vides des de la igualtat i des del respecte, i per això és necessari renovar-les des dels seus propis fonaments. Necessitem unes institucions a l’altura de les circumstàncies, perquè no volem altra cosa que estar vives. Prou justícia cisheteropatriarcal!
Des de Comunistes de Catalunya i el consell de Redacció de la Realitat ens adherim a les iniciatives sorgides al voltant del 25N i us convidem a participar-hi. El #25NOcupemElsCarrers!
