En la novel·la A ponte sobre o Drina (El pont sobre el Dina) que, per a la nostra sort, compta amb traducció al gallec a Rinoceronte [1], es recorren més de quatre segles de la història dels Balcans a través d’un pont de pedra creat per l’imperi otomà en el segle XVI i atacat per les bombes de la Primera Guerra Mundial, la fita que condicionarà la geopolítica del segle XX, la mateixa que avui veiem saltar per l’aire.
Per a Ivo Andric, l’autor de la novel·la, el pont que travessa el riu Drina, al pas per una remota vila bosniana, és el símbol de la unió d’orient i occident, de la comunicació entre pobles, del progrés. A més, tampoc escatima matisos el serbi. En un dels passatges més impactants, es descriu amb detall l’empalament d’un llaurador que es rebel·la contra el treball forçat en l’aixecament del pont. Tot element positiu, sembla voler dir-nos Andric, té la seva pròpia càrrega de negativitat. Fins i tot el pont en si, concebut per a facilitar la trobada de les persones, comporta el desplegament de la barbàrie.
A Crónica de Travnik (Crònica de Travnik), novel·la del mateix autor, assistim al deliciós antagonisme que s’escenifica entre Daville, el madur cònsol napoleònic, i De Fosser, el funcionari nouvingut a Bòsnia des de París, més nou i amb més curiositat per la diversitat del món.
De Fosser conversa amb els paisans, s’interessa per la història local, pels costums, per la religió. Daville, consumit, observa irritat l’entusiasme del rapinyaire. Els dos homes s’embullen a parlar sobre la bondat de les vies de comunicació obertes per l’imperi francès i el contrast amb els espatllats camins de cabres bosnians, a l’altura de la desconfiança dels nadius cap a l’obertura al món. Daville atribueix la tirada pel retard d’aquelles gents al caràcter oriental: els turcs són inherentment indolents.
Però, De Fosser li fa veure al seu compatriota el revers: també la minoria catòlica de Travnik (que porta la universalitat en el nom) s’oposa a l’obertura de camins: un frare li havia confessat que quan els turcs arreglaven la carretera a la vila, els catòlics aprofitaven les primeres pluges per a obstruir-la i espatllar-la. “Com pitjor sigui el camí, menys visites rebrem dels turcs”. Pura autodefensa.
Literatura per a temps confusos. Els excessius Balcans, on orient i occident s’atreuen i es repel·leixen, com a drap de fons per a reflectir sobre l’oblic i contradictòria manera de ser de les coses.
Article publicat originalment en gallec a Nos Diario.
Notes
[1] Publicat en català per Grup 62.
