El passat dissabte es va viure una jornada emotiva i plena de contingut, amb un seguit d’actes per commemorar el 40 aniversari de la fundació del Partit dels i les Comunistes de Catalunya. L’Arxiu Josep Serradell va presentar-hi el llibre La Samarreta Vermella: documents i testimonis sobre la formació del PCC 1981-1983, en el marc d’una conferència inaugural protagonitzada per Joan Tafalla, Alícia València i Eduardo Abad. El matí, però, va seguir amb dues taules rodones amb noms com Juan Muñiz, Adelina Escandell, Antonio Lobo, Montse Domingo, Joan Pallissé, Rosa Bofill o Marta López del Castillo. Podeu tornar a veure els actes en el canal de Youtube de la Realitat i veure les fotos en el nostre Flickr.
La tarda va continuar amb la taula rodona sobre els Col·lectius de Joves Comunistes, amb diverses generacions de militants dels CJC: Manolo Moreno, Fidel Lora, David Fernández i Nora Sánchez. I és que el dia 5 de desembre farà 40 anys de l’assemblea que va fundar els CJC, una organització històrica que ha format militants de l’esquerra política i social del país durant dècades, persones que continuen en la lluita en diversos espais, però que saben molt bé d’on venen. Els diferents ponents van estar d’acord que els CJC eren una escola de vida, que, un cop passaves per allà, mai et desfaries d’allò après, que t’emportaves una cultura militant i experiència col·lectiva imprescindible. La taula va ser moderada per Dana Sánchez, secretària general de la Joventut Comunista de Catalunya, organització hereva de la CJC, qui va fer gala de voluntat d’aprendre de la història de la CJC per tal de ser-ne dignes hereus.
Ja n’hi ha prou
El passat 14 de novembre, des de Comunistes de Catalunya s’ha començat una nova campanya, amb el lema “Ja n’hi ha prou”. Aquesta campanya té com a tema central l’increment del cost de la vida, i falta de mesures per fer-ne front que tinguin un impacte real.
Conscienciar sobre la necessitat del control i intervenció pública en els preus dels productes i serveis de la vida quotidiana. Els preus no estan pujant per un excés de diners en circulació, com afirma la teoria monetarista. Per tant, una pujada dels tipus d’interès no tindrà cap efecte sobre la inflació, i suposarà un encariment del preu dels diners que reduirà el consum i dificultarà els préstecs a petites empreses i particulars, enfonsant encara més la demanda i afavorint la concentració de la riquesa en mans del capital especulatiu,
La inflació que estem patint té causes molt diverses: els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques, el creixement dels costos del transport, l’alta incidència de les multinacionals sobre la fixació de preus, l’escassetat en l’oferta a causa de la pandèmia i els problemes de subministrament derivats de la guerra a Ucraïna. La inflació actual té un clar component de classe, perquè suposa l’enriquiment via beneficis d’un bon grapat d’empreses multinacionals a costa de l’empobriment i pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de la població.
A tot plegat cal sumar-li, uns serveis públics clarament mancats de recursos, com és el cas de l’educació o de la sanitat. Aquestes setmanes estem veient un repunt en els contagis de covid-19, que sumat als de la grip i als de la bronquiolitis està tensionant de nou la sanitat. És urgent dotar de recursos econòmics i personal a la sanitat pública, molt especialment l’atenció primària, com no es cansen de reclamar metgesses, infermers i el moviment de la marea blanca.
Calen canvis en les polítiques de salut a la Generalitat i cal aprovar un pressupost que respongui a les necessitats del país, perquè la sanitat, com altres sectors, tal com es troba avui dia no és sostenible en el temps, amb un personal esgotat, amb manca d’efectius, amb llistes d’espera inacables i que només es redueixen a còpia de reduir la demanda de proves i d’expulsar pacients cap a les mútues privades. Les administracions públiques han de fer una reflexió d’urgència sobre el model de serveis públics, cada vegada més externalitzat i precari. A tall d’exemple, els últims dies hem vist com les treballadores i treballadors d’instal·lacions esportives públiques de gestió privada, però també es preveuen mobilitzacions en l’àmbit sanitari o, el curs passat, vàrem viure les vagues dels docents. A més, hem de tenir en compte la possible vaga del sector de la neteja aquest mes de desembre.
Fa uns dies el Congrés dels Diputats va aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023, això suposa que l’executiu acabarà la legislatura contra tot pronòstic, gràcies al suport de les forces d’esquerres de l’arc parlamentari. El temps que resta per finalitzar aquest mandat ha d’aprofitar-se amb contundència per aplicar mesures socials que posin fre a la crisi i defensin els drets dels treballadors i treballadores. En cas contrari, aquest temps només suposarà un entreacte fins a donar pas a la dreta al govern de l’Estat. S’ha de dir que, entres altres temes, mirem amb molta preocupació els recursos públics destinats a despesa militar.
Només sí és sí
La llei es va aprovar l’agost passat amb oposició frontal de totes les forces reaccionàries i una campanya terrible dels diferents mitjans (dits d’informació) de què disposen. Campanya en contra perquè surt d’un ministeri que combaten frontalment (el d’Igualtat), però també perquè la Ministra és Irene Montero (Unidas Podemos). I s’aprofita per desgastar-la en un moment que s’havia de començar a debatre la Llei Trans, a la que s’oposa, també, bona part del PSOE. S’ha de dir, també, alt i clar, que la Ministra Montero pateix atacs de violència política fastigosament masclistes i agressius i, davant d’això, mostrem tota la nostra solidaritat.
La llei del només sí és sí ha equiparat els drets reconeguts a les víctimes de violències masclistes a les de violències sexuals. En termes generals, la llei no modifica les penes màximes, sinó que en rebaixa els mínims, ampliant la forquilla en les penes. La rebaixa de les penes mínimes pot fomentar que els agressors reparin les violències sexuals per arribar a judicis de conformitat. Això incrementaria el poder decisori de les dones en els seus processos judicials. La rebaixa del llindar mínim de la pena no comporta una revisió automàtica de les penes.
Abans de ser aprovada, la llei del només sí és sí va ser revisada pel Consell Fiscal, pel Consell d’Estat i pel Consell General del Poder Judicial. Aquest últim organisme va advertir que rebaixar les penes màximes podia provocar la petició de revisió de sentències, però no va dir res sobre els efectes de la rebaixa dels llindars mínims. També és responsabilitat del Govern, del Congrés i del Senat. El dret sempre és interpretable, però alguns tribunals estan realitzant revisions de sentències amb biaix patriarcal en contra de l’esperit de la Llei. El poder judicial ha de fer el seu treball formant-se i aplicant la llei tal com és, no d’una forma reaccionària. Estàvem acostumats al fet que alguns tribunals aprofitessin qualsevol tema polític per fer de contrapès. Ara, un tema que només és judicial, l’han elevat a categoria política.
L’esquerra europea
En aquest mes de desembre tindrà lloc el 7è congrés del Partit de l’Esquerra Europea a Viena, on des de Catalunya hi participarà una delegació d’Esquerra Unida i Alternativa. Aquest congrés s’enfronta amb diferents reptes polítics. Primerament en la qüestió de la guerra d’Ucraïna, on existeixen en el seu sí postures molt diferenciades. És un bon repte d’aquest congrés poder debatre sobre aquest assumpte des de la camaraderia, amb l’objectiu d’assolir una síntesi superadora i una postura forta de l’esquerra europea en aquest assumpte, a la vegada que cal evitar a tota costa, que aquest sigui un tema que aprofundeixi encara més les divisions en el sí de les esquerres.
Segon, la qüestió de l’emergència climàtica i la transició energètica serà una qüestió central en el debat del congrés, en com des de l’esquerra enfrontem aquest repte des d’una perspectiva transformadora i anticapitalista. I finalment l’altre repte que es trobarà aquest congrés és com seguir expandint el PEE i aconseguir atreure les forces d’esquerres que es troben fora de les estructures del partit.
