El malestar emocional, l’angoixa i el neguit han augmentat al llarg dels últims anys entre les generacions més joves, però sobretot després de la pandèmia i el confinament. Amb alts graus d’incertesa al voltant d’un futur inestable en termes de crisi climàtica, treball i, a conseqüència d’això, de creació de famílies, la salut mental de la població catalana ha empitjorat. L’increment dels problemes relacionats amb la salut mental ha portat a la necessitat de buscar solucions per pal·liar els impactes d’aquestes patologies. Per això, s’han dut a terme estudis que relacionen l’urbanisme amb la millora o empitjorament de la salut de les persones, amb la clara tendència a humanitzar les ciutats. És a dir, a pensar i construir ciutats que estiguin dissenyades a escala humana, per a les persones que hi viuen en elles. Per tant, es volen deixar de banda les ciutats dissenyades per als cotxes i s’estudien les anomenades ciutats de 15 minuts, on poder accedir als serveis que una persona pot necessitar en la seva vida quotidiana a prop de la seva llar.
Un altre aspecte de l’urbanisme que s’ha estudiat en relació amb la salut han estat els espais verds. Aquests han demostrat ser beneficiosos per a la salut de la població, en tant que promouen l’activitat física, millorant així la salut cardiovascular i metabòlica. Però aquests espais també beneficien la nostra salut mental. El contacte amb la natura, sigui visual o físic, ens ajuda a desconnectar i ens proporciona calma. D’aquesta manera, els espais verds estan associats amb la reducció de l’ansietat, depressió i risc de suïcidi. Tot i els seus beneficis, aquests no estan distribuïts de manera uniforme entre els dos gèneres, amb la tendència que els espais verds beneficiïn més a les dones, no obstant les dones utilitzen aquests espais en menor mesura que els homes i possiblement de diferents formes, provocant que no n’obtinguin tots els seus beneficis. El motiu de les diferències es desconeix, en qualsevol cas, des de la recerca es busca augmentar els beneficis que les dones poden rebre d’aquests espais i, per tant, han cercat les raons per les quals les dones en fan un ús diferent.
Per començar, les dones es poden no sentir segures en espais verds on hi ha una visibilitat reduïda, ja sigui degut a l’alta densitat d’arbres i arbustos que impedeixen veure què i qui pot haver més enllà, però també degut a la possible falta de lluminositat en les hores més fosques. Alhora, les dones tendeixen a donar més importància a l’estat en què aquests espais es troben, han de ser espais que estiguin ben mantinguts, elles donen més importància a la seva estètica. Les dinàmiques d’inseguretat es veuen segregades per gèneres també en edats més joves, amb els pares donant més llibertat als fills per moure’s de manera independent que no a les nenes, reproduint així dinàmiques de gènere. Un altre motiu que es troba és la diferència d’usos que es fa. Els homes, habitualment, utilitzen aquests espais per fer activitat física, mentre que les dones l’usen per socialitzar o en molts casos, associat al seu rol de mares, fan d’acompanyants dels seus fills i, per tant, supervisen el seu esbarjo.
Coneixent les diferències i per tal que les dones es puguin beneficiar al màxim, diverses accions es podrien dur a terme. Es podrien acomodar els espais verds per a les necessitats de les dones mares per tal que elles també puguin fer servir aquests espais de manera més activa. En definitiva, els nous plans urbans haurien d’incloure dissenys de característiques recreatives, naturals i de seguretat que responguin particularment a les necessitats i preferències individuals i socioculturals. Per exemple, es podria augmentar la seva accessibilitat mitjançant la incorporació de rampes per als cotxets, la qual cosa no només les beneficiaria a elles, sinó també a les persones amb mobilitat reduïda. Alhora, com les mares fan de supervisores, els espais verds podrien tenir algunes activitats supervisades per als nens i nenes de tal manera que les mares poguessin fer esport mentrestant. Aquest tipus d’iniciativa sobretot seria més beneficiosa per a les nenes, ja que els hi donaria més independència respecte dels seus pares, que tendeixen a sobreprotegir-les més a elles. Una altra opció seria la creació d’espais verds multifuncionals que permetessin que les zones de joc infantil estiguessin a prop d’on elles poguessin fer esport. Al mateix temps, cal construir zones d’esport que no estiguin tan masculinitzades i que també persones grans puguin utilitzar.
Òbviament, el sexe i gènere no són els únics aspectes sociodemogràfics que poden afectar els beneficis que s’obtenen dels espais verds, per això cal que el futur disseny d’aquests sigui interseccional. És a dir, considerant altres factors com la classe social o la raça. Aquests espais acostumen a estar situats en les zones més riques de les ciutats. Per tant, seria d’interès que estigueren repartits per les zones urbanes i no es creés un únic gran espai verd, com el parc del Retiro a Madrid. Tanmateix, la seva introducció s’ha de fer amb compte de no crear processos de gentrificació verda, la qual s’ha estudiat en l’última dècada i podria ser que estigués relacionada amb els espais verds i concretament amb algunes de les seves característiques. Aquestes característiques tenen a veure amb la seva mida, localització o aspectes estètics que se li poden afegir com escultures o grans fonts d’aigua. Possiblement, aquests processos gentrificadors ja existien abans dins la ciutat, però es veuen reforçats amb la introducció del verd.
