No podem començar aquest article sense fer referència i mostrar tot el nostre respecte a la lluita del poble peruà, i és que és de justícia que recordem que a 30 de gener del 2023, el govern ha assassinat de facto a 65 ciutadans, molts joves i adolescents (realment no es tenen dades exactes per la manipulació existent de les autoritats en totes les seves institucions), i hi ha uns 1.500 ferits, sense saber quants d’ells estan a l’UCI en perill de mort (es calcula que uns 120) i, per descomptat, sense cap mena d’informació sobre el nombre de desapareguts.
Abans, però, hem d’entendre la complexa identitat existent al Perú, ben plena d’exemples del colonialisme mantingut des de la seva independència pels criolls (blancs descendents d’espanyols), com el fet que el Palau del govern, residència del President de la República, es denomina “la casa de Pizarro”, o el fet que a la plaça d’armes de Lima, fins fa només uns anys, existia una estàtua de Pizarro, així com les restes d’aquest assassí encara avui descansen a la volta de l’església-catedral de la ciutat de Lima. Això no succeeix a cap altre país, i és que al Perú pesa molt haver estat el centre del Virregnat, i els criolls encara mantenen gran part del poder des de la independència, un procés que molts d’ells no haurien volgut (preferirien seguir depenent de la corona espanyola) i que només empren per als seus interessos. Al Perú no hi ha hagut una Revolució nacionalista que solucioni els problemes d’identitat i colonialisme.
Segons l’Enquesta Nacional de Llars del 2019, l’autodefinició ètnica de la població del Perú és la següent:
- Mestissos (cholos): 53,%
- Indígenes (quechuas aymaras de la selva): 26%
- Afroperuans: 6,5%
- Blancs: 5,3%
- Altres: 4,7%
- No sap: 3,8%
Com podem observar a les dades de l’enquesta, el Perú té una complexa definició ètnica, però el país és dirigit per la minoria blanca (als principals càrrecs) i, a més, molts dels mestissos i indígenes que viuen a Lina estan alienats (creuen una cosa que no són). Un paradigma seria la composició de la Marina de guerra del Perú i de la Policia Nacional del Perú, els comandaments dels quals són majoritàriament blancs i els soldats o policies són mestissos i indígenes en la seva majoria; per tant, són precisament els mestissos i indígenes qui, sota comandament dels blancs, estan reprimint i assassinant als indígenes (principalment andins); és surrealista que fills del poble, aliens als interessos de les elits blanques assassinant al poble. En definitiva, el Perú ha tingut i té un problema d’identitat, però el que ha succeït en aquests darrers anys és que tot allò relacionat amb l’indígena ha sortit de la marginalitat, han exigit ser protagonistes de la vida política del país, quelcom impensable per a les elits blanques que segueixen sense entendre que el poble ha pres consciència de la seva existència i exigeixen, com a majoria, participar en les decisions polítiques i en els beneficis sobre les riqueses dels seus territoris, que avui dia han estat cooptats per les multinacionals i els oligarques blancs peruans.
Això és el més important del que està passant: les grans masses del poble han pres consciència de la discriminació, racisme, explotació i espoli dels recursos naturals en els darrers 200 anys per part dels oligarques blancs criolls; Túpac Amaru II s’ha reencarnat novament en els pobles peruans.
Tenint en compte tot el que ha succeït al país, i la consciència desenvolupada pel poble mobilitzat, les demandes són clares i concises:
- Renúncia de Dina Boluarte.
- Tancament del Congrés actual.
- Alliberament del President Pedro Castillo Terrones i restitució de la seva condició de President després de la il·legal detenció del dia 7 de desembre del 2022.
- Anul·lació de la constitució del 1993 i restauració de la constitució del 1979, perquè tots els contractes-llei quedin anul·lats i les riqueses del Perú tornin a l’Estat peruà, confiscant els béns de tots els corruptes que s’han aprofitat de la constitució del 1993.
- Celebració d’un referèndum per a l’assemblea constituent i elaboració d’una nova constitució.
En el cas que no es pugui aconseguir la restitució del President Pedro Castillo Terrones perquè es convoquen eleccions com vol el fujimorisme, només es poden presentar els 12 partits polítics ara presents al congrés, quedaria tot igual, excepte que els dos partits que es poden presentar estan inscrits a Perú Libre i a Juntos por el Perú, se’ls exigeix que s’uneixin i creïn el Frente de Salvación Patriótico del Perú, i acceptin que els lluitadors socials que en els últims mesos han encapçalat la lluita als carrers, puguin liderar la llista presencial d’acord amb un programa de lluita com aquest:
- Alliberament de Pedro Castillo Terrones.
- Restitució de la constitució de 1979 i anul·lació de la constitució del 1993.
- Recuperació dels recursos i confiscació dels béns de tots els corruptes que s’han aprofitat de la constitució del 1993.
- Dissolució del Congrés i convocatòria d’eleccions.
- Referèndum per a la nova constitució.
Tot comença un 11 d’abril del 2021, amb les eleccions Presidencials i del Congrés de la República, en les quals, en primera volta, Pedro Castillo Terrones va obtenir el 18,92% dels vots (2.724.752), mentre que Keiko Fujimori (filla del dictador condemnat a 30 anys de presó per crims de lesa humanitat, i el partit del qual, Fuerza Nueva, hauria d’estar il·legalitzat com els nazis a Alemanya) va obtenir el 13,41% dels vots (1.930.762). Per ser escollit al Perú, cal superar el 50% dels vots en primera volta i, si no, hi ha una segona volta entre els dos candidats més votats, en aquest cas entre Pedro Castillo Terrones i Keiko Fujimori.
Crida l’atenció que el professor Pedro Castillo Terrones, una setmana abans de la primera volta de les eleccions, ni tan sols apareixia a les enquestes, cosa que permet imaginar la fiabilitat de les enquestes al Perú (com a la majoria de països, sempre diuen el que volen els oligarques).
La segona volta es va celebrar el 6 de juny del 2021, i els resultats van ser d’un 50,13% dels vots per a Pedro Castillo Terrones (8.836.380) i un 49,87% dels vots per a Keiko Fujimori (8.792.117). El fujimorisme no va acceptar els resultats i va presentar impugnacions per a anul·lar actes, i no és fins al 19 de juliol del 2021 (43 dies després de les eleccions, seguint el mateix mètode que totes les dretes del món) que Keiko Fujimori reconeix la seva derrota i el Jurat Nacional d’Eleccions proclama com a president, el mateix dia, a Pedro Castillo Terrones com a President del Perú pel període 2021-2026.
Des del 28 de juliol del 2021 fins al 7 de desembre del 2022 s’ha desenvolupat el mandat de Pedro Castillo Terrones. En el mateix període, però, la dreta controla el Congrés, tenint majoria el fujimorisme, que es va presentar en diferents partits, enganyant al poble; la judicatura, amb institucions com el fiscal de la nació, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Defensor del Poble… amb aquest control ha estat totalment impossible jutjar Keiko Fujimori per tota una sèrie de delictes, incloent-hi el de pertinença a organització criminal i, en els dies posteriors al cop d’estat de facto, la seva causa ha estat arxivada; l’Exèrcit i la Policia; els mitjans de comunicació i el grup Correo (informació, mineries, etc), que controla el 80% dels mitjans, més o menys com a Espanya on tres grups controlen tots els mitjans.
Amb aquest context, el president Pedro Castillo Terrones no ha pogut governar, encara que també cal reconèixer i comentar que va cometre molts errors i no va tenir mai un projecte clar de què volia, aliant-se finalment amb la dreta, en un excés de confiança sobre la possibilitat que el fessin fora.
L’atac contra Pedro Castillo Terrones i la seva família des de la judicatura, la policia i els mitjans de comunicació va ser despiadat, amb tota mena d’acusacions i notícies falses, encara que el ‘lawfare’ no va ser capaç de fer fora al President.
El 7 de desembre del 2022 estava previst votar a la tarda, a les 15h, la tercera moció de censura contra el President Pedro Castillo Terrones, però el mateix matí, a les 11:40h, el President va optar per llegir un missatge a la nació, visiblement tremolós, amb un text calcat, però actualitzat, del discurs de Fujimori l’any 1992, quan va realitzar el cop d’Estat tancant el Congrés. Encara no se sap, és un interrogant que cal esclarir, què va passar aquell matí fins a la lectura del missatge del President, qui ho va escriure i per què va succeir.
És molt interessant analitzar els fets des d’un punt de vista jurídic, a través de l’opinió de jutges penalistes com Guillermo Olivera Díaz, que considera que la detenció i la vacança del President és il·legal i que, per tant, Dina Boluarte és una usurpadora i totes les decisions posteriors són il·legals. Recomanem llegir i escoltar les seves reflexions.
L’últim vessant que volem analitzar en el context actual al Perú és l’imperialisme dels Estats Units i dels seus sipais els europeus representants a l’Amèrica Llatina per Espanya. Estan matant el poble pels interessos dels Estats Units i d’Europa perquè s’està lliurant una lluita geopolítica i imperialista. El President Pedro Castillo Terrones deia en unes declaracions, al mes d’octubre-novembre del 2022, que l’any 2023 s’havien de renegociar tots els contractes-llei de les concessions donades per Fujimori (dictador i condemnat per crims de lesa humanitat) per un període de 30 anys a les mines d’or, plata, coure, estany i gas-petroli, entre altres; Pedro Castillo volia canviar les condicions, perjudicials per al Perú, i recuperar-les pel poble peruà tal com el president Evo Morales Ayma va fer a Bolívia, ja que els únics beneficiaris fins ara han estat els oligarques blancs peruans.
Els Estats Units necessiten en aquest context els recursos de tota l’Amèrica Llatina i el Carib, tal com ha expressat la cap del Comandament Sud dels EUA, Laura Jane Richardson, tornant a la doctrina Monroe de l’“Amèrica pels Americans”, referint-se als interessos dels EUA exclusivament. L’imperi nord-americà i els seus lacais europeus necessiten els recursos naturals (en paraules econòmiques, els commodities) tan miners (terres rares, plata, or, coure, estany, liti, etc) com gasífers i petroliers, així com aqüífers (la reserva d’aigua dolça més gran del món està a l’Amèrica Llatina. Els Estats Units necessiten els recursos per a mantenir la seva sobirania.
La Xina és el principal soci comercial del Perú, i és que ds de l’any 2009 tenen un tractat de lliure comerç que representa el 16% de les exportacions peruanes, xifra que, en termes absoluts, el 2022 va representar un volum de 12.365 milions de dòlars. Però el més important és que la Xina està construint un megaport estratègic a Chancay, a prop de la província de Lima, pel comerç directe amb Àsia; també, entre el Perú i el Brasil, s’ha construït una carretera transoceànica que connecta l’oceà Atlàntic amb l’oceà Pacífic. En definitiva, aquestes obres del megaport i la carretera transoceànica representen la nova ruta de la seda del comerç amb Amèrica del Sud.
Els Estats Units no poden permetre, en el context actual de canvi del món unipolar al món multipolar, aquest desenvolupament comercial sense ser ells qui controlin tots els recursos d’Amèrica del Sud, tal com indicava la cap del Comandament Sud. Amb aquesta situació van anomenar ambaixadora dels Estats Units a un agent de la CIA per a fer un canvi en el govern del Perú, per a aconseguir controlar els recursos del país mitjançant contractes-llei.
També és important considerar els deutes que les multinacionals tenen amb l’Estat, grans quantitats que se sumen a l’allargament de l’exempció d’impostos que el govern liderat per la usurpadora ha permès a les mateixes multinacionals.
El poble peruà ha pres consciència del seu destí i, tot i tenir davant els mateixos grans enemics, hi ha un cert optimisme en el fet que la unitat pugui aconseguir que els punts clars establerts pel poble es puguin assolir sense traïcions, amb lluita i sacrifici.
Imatge de portada: Mayimbú, CC BY-SA 4.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0, via Wikimedia Commons