Benvolgudes amigues i amics,
Ens adrecem a vosaltres per a anunciar-vos un curs que es desenvoluparà a Barcelona durant la present primavera sota el lema Gramsci d’urgència. Comprendre i sentir la realitat per a transformar-la.
Entre els dos-cents cinquanta autors més citats en el món de la literatura de tots els temps, cinc són italians. Un d’ells és Antonio Gramsci. Sobre el filòsof i lluitador comunista sard s’ha acumulat una inesgotable literatura crítica, que avui suma més de vint mil títols en gairebé totes les llengües del món.
El pensament i l’obra de Gramsci van arribar a Catalunya a finals des de final dels anys cinquanta del segle passat de la mà de Giulia Adinolfi, Manuel Sacristán, Jordi Solé Tura i Francisco Fernández Buey entre d’altres. Gramsci va influir en el pensament de diversos intel·lectuals i polítics de l’esquerra catalana. Així, per exemple, conceptes seus com ara classes subalternes, cultura popular, hegemonia, correlació de forces, filosofia de la praxi, o el debat sobre els consells obrers, entre d’altres van circular en el debat intel·lectual i polític d’aquells anys.
En acabar la transició entre la dictadura i la consolidació del règim borbònic vigent es va produir un replegament de les forces democràtiques, obreres i populars. A conseqüència d’aquest clima, Gramsci va desaparèixer de l’acadèmia i del pensament dels principals actors polítics. Amb l’excepció de petits nuclis extraacadèmics que es resistien a la normalització de l’ordre establert.
Després de la crisi de 2008 el pensament i l’obra de Gramsci s’ha fet present en els cicles de lluites populars del 15-M i de l’1 d’octubre, tot i que l’esgotament de les obres editades tant en català com en castellà n’ha dificultat el seu coneixement directe per part de les noves generacions de lluitadors. En general, aquestes noves generacions han rebut Gramsci a través d’alguns dels seus intèrprets.
Ja a finals dels esmentats cicles de lluita l’interès per conèixer Gramsci sense filtres s’ha incrementat. A més dels conceptes i temàtiques esmentats més amunt, en els debats actuals circulen d’altres com: revolució passiva, bloc històric, qüestió meridional, crisi d’hegemonia, crisi orgànica, reforma intel·lectual i moral o filosofia de la praxi. També es debat amb passió sobre la concepció gramsciana de l’estat, o sobre el seu marxisme. Es constata com aquest dispositiu conceptual segueix tenint un enorme interès tant per a les ciències socials, com per a l’acció pràctica de les lluites socials i emancipatòries.
Es tornen a editar les seves obres, s’organitzen congressos, cursos i seminaris com a eines per a aprofundir el coneixement d’un dispositiu conceptual que Gramsci va haver de construir durament entre 1914 i 1935, en dècades de dura lluita contra la guerra i el feixisme.
Es comença a veure que Gramsci a més de ser un clàssic del pensament és un company de lluita, és un contemporani. Volem conèixer Gramsci per a millor sentir comprendre el món gran i terrible en què vivim i que volem transformar.
Per ajudar en aquest procés el Centre d’Estudis de la Unitat Popular, la Fundació Neus Català i l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya hem organitzat un curs de nou sessions que es desenvoluparà a la Universitat Pompeu Fabra tots els dimarts entre el 2 de maig i el 27 de juny. Volem oferir una aproximació a l’obra i a les idees de l’autor amb l’ajut d’especialistes i estudiosos de la seva obra tant catalans com d’arreu del món.
Us invitem a totes i tots a inscriure-us i a participar.
Programa
Totes les sessions seran de 18 h a 20 h.
2 de maig
Una ullada a la vida i obra d’Antonio Gramsci
Joan Tafalla
Doctor en Història moderna i contemporània. President de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya
9 de maig
La concepció gramsciana de l’estat
Mònica Clúa
Catedràtica de Ciències Polítiques i co-editora de la revista Global Political Economy
16 de maig
La qüestió meridional
Alejandro Fortuna
Doctorand en filosofia per la UAB. Membre de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya
23 de maig
El teatre de l’hegemonia: subalternitats i resistències
Carles Feixa
Catedràtic d’antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
30 de maig
Gramsci i la crítica de l’economia política
Peter Thomas
Cap de Departament / Professor – Història del Pensament Polític, Brunel University, UK
6 de juny
La filosofia de la praxi com a eina d’emancipació
Diana Fuentes
Coordinadora de la Asociación Gramsci México. Profesora a la Universidad Nacional Autónoma de México
13 de juny
La reforma intel·lectual i moral
Nando Zamorano
Estudiós dels Quaderns de la Presó. Secretari de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya
20 de juny
Envers la història de l’hegemonia
Fabio Frosini
Professor associat de la Universitat d’Urbino.
27 de juny
Eines gramscianes per a una anàlisi de les relacions de classe: el concepte de revolució passiva
Alessandro Arrigoni
Investigador independent. Té un PhD en “European & International Studies” pel King’s College de Londres
