En les eleccions celebrades diumenge passat a Grècia es van complir els pronòstics i el partit conservador Nova Democràcia (ND), actualment en el govern, es va alçar amb la victòria, però va quedar a 6 escons de la majoria absoluta. A l’hora d’escriure aquest article no ho podem confirmar totalment, però el més probable és que el guanyador ni valori la possibilitat d’obtenir el suport de Solució Grega, partit d’extrema dreta vinculat a sectors de l’església ortodoxa grega que va obtenir 16 escons, augmentant-ne 6 respecte a fa quatre anys. Forçaria així una repetició de les eleccions aprofitant que l’actual legislació electoral concedeix un bo de 50 escons més a la primera força, en cas de tornar a celebrar-se eleccions; d’aquesta manera el líder de ND Kyriakos Mitsotakis aconseguiria una majoria absoluta àmplia per a governar sense dependre de ningú.
Si ens atenim a allò publicat en les últimes setmanes sobre l’ànim amb el qual encarava la majoria de la població aquesta cita electoral, podem dir que la victòria de Nova Democràcia no es deu a un suport per convicció d’aquell segment de l’electorat que va optar per la seva papereta, sinó a una sensació cada vegada més present en la població, i especialment en les classes populars, que no existeix una opció que presenti propostes alternatives per a enfrontar la difícil situació que està passant el poble grec; és la sensació que les dues opcions que es presenten com a possibles per a encapçalar el govern no deixen de ser la cara i la creu de la mateixa moneda; optant-se a l’hora de dipositar el vot per la qual és considerada menys dolenta.
Juntament amb la victòria de ND cal assenyalar l’important avanç dels comunistes del KKE que passen de 15 a 26 escons, i tenint en compte que havien anunciat que no anaven a donar suport a cap de les possibles opcions de govern, s’entén que van ser premiats per la seva constant lluita i mobilització al carrer contra les polítiques governamentals i no per la seva postura davant de possibles pactes.
La derrota de Tsipras
El gran derrotat en aquestes eleccions va ser el líder de Syriza, Alexis Tsipras, no per quedar en segon lloc que era el previst, sinó perquè el seu objectiu de consolidar-se de manera definitiva com el recanvi dins del sistema de partits grec ha fallat. Lluny queda el temps en el qual Alexis Tsipras era presentat a Galícia com el líder que podia aglutinar a una esquerra radical europea, un líder que posteriorment va incomplir el mandat del seu poble en signar el rescat, i sobre el que es podia llegir en periòdics com l’espanyol El País titulars del tipus “Tsipras: el líder que es va allunyar de la realitat” o “El drama es torna farsa”. Aquell Tsipras de les polítiques alternatives ja no existeix, però la seva acció de govern, i sobretot la decisió de signar la tercera memòria de retallades el 2015, desobeint el “oxi” (“no”) del 62% dels i de les votants en un referèndum convocat per ell mateix, van ser brou de cultiu fonamental per a aquesta sensació que no hi ha alternatives.
Quan a l’esquerra s’incompleix una promesa, les conseqüències negatives d’aquesta decisió són duradores, el fruit donés incompliment està en la desconfiança d’una part molt important del potencial votant d’esquerra cap a política electoral, en considerar que tots els partits són iguals; un potencial votant que es refugia moltes vegades en accions de carrer i sectorials, molt importants i necessàries, però que no són capaços de construir una alternativa global que permeti unir les lluites i afavorir l’accés al govern, eina importantíssima per a impulsar la transformació social, encara que accedir al govern no sigui sinònim d’aconseguir el poder.
Noves eleccions
Fa ja molt temps que Syriza va bascular a posicions cada vegada més centristes, amb propostes d’un caire més social que les aplicades per ND però sense sortir-se en cap moment de les línies marcades per la UE. A més Alexis Tsipras participa com a observador en les reunions de líders del Partit dels Socialistes Europeus, i en els mesos previs a les eleccions va buscar l’aval del canceller alemany Olaf Scholz i del secretari d’estat dels EUA Antony Blinken en sengles reunions.
Però en el seu objectiu els resultats del diumenge són una important ensopegada, obtenint un 20% de vots i 72 escons perd un terç de suport i 14 escons, enfront de l’històric PASOK, que després de veure en perill la seva continuïtat fa una dècada sembla consolidar-se amb més de l’11% de vots i obtenint 41 escons, 19 més que en 2019.
La repetició de les eleccions farà que alguns d’aquests números canviïn, però no hi haurà miracles, i el poble grec continuarà havent d’enfrontar greus problemes en el seu dia a dia.
Imatge de portada: Luis Bartolomé Marcos.
Article publicat originalment en gallec a Nos Diario.
