Sense temps per a analitzar profundament les conseqüències dels resultats de les eleccions municipals (i autonòmiques en algunes CCAA) del passat 28 de maig, el president del Gobierno, Pedro Sánchez, va realitzar un dels seus habituals cops d’efecte i va anunciar, només 12 hores després dels discursos posteriors als resultats electorals, la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions Generals per al pròxim 23 de juliol de 2023, avançant 4 mesos el calendari previst.
Així, mentre el Partit Popular encara celebrava els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques, que tenyeixen de blau els mapes estatals – excepte, una vegada més, a la perifèria -, Pedro Sánchez ha aconseguit desviar l’atenció mediàtica de la derrota del PSOE cap a unes eleccions Generals que es plantegen incertes, amb molts interrogants, però que li estan permetent marcar el relat de campanya que es difon a través dels mitjans de comunicació, gràcies també a la demostració del nivell de desconnexió amb la realitat que tenen la dreta i l’extrema dreta.
L’anunci d’eleccions ha agafat també a contrapeu a l’espai estatal a l’esquerra del PSOE. Encara paint el desgast del govern de coalició, la divisió i els enfrontaments dins de l’espai de l’anomenada “esquerra del canvi” ha propiciat una precipitació de les negociacions, que es preveien llargues i difícils, i que poden ser un veritable contrapès al factor novetat i d’il·lusió amb el qual han volgut jugar Yolanda Díaz i la creació de Sumar. Hem viscut i continuarem vivint en els pròxims dies un encreuament constant de declaracions, acusacions de veto i enfrontaments que, com per experiència sabem perquè ja ha succeït altres vegades, dificultaran l’obtenció de bons resultats a les eleccions.
Tal com ha succeït durant la legislatura que ara tanquem, són les forces de l’esquerra sobiranista, de les perifèries de l’Estat, les qui millor es posicionen a l’hora de fer front als reptes de la pròxima legislatura, governi qui governi, en ser garantia dels drets socials i nacionals dels pobles als qui representen. Malgrat que a Catalunya hi ha hagut un retrocés innegable en els resultats de l’independentisme, sabem que les dinàmiques varien segons el tipus d’eleccions, i l’embranzida de forces com Bildu o el BNG, qui sí que han tingut uns bons resultats a les eleccions municipals, han de marcar el camí per a la nova victòria del sobiranisme aquest 23J.
Mentre el PSC es reivindica com el vot útil davant l’avenç de l’extrema dreta, una extrema dreta que han estat alimentant a través de la por a l’hora d’impulsar canvis profunds en les polítiques socials o en l’adopció del relat sobre la seguretat i l’ordre durant les eleccions municipals, és innegable que el vot al PSC està encaminat a salvar a Espanya, al Règim del 78 i a preservar el bipartidisme.
De nou es fa evident la necessitat d’un Front Democràtic i Social a Catalunya, destinat a protegir als col·lectius vulnerables, a la classe treballadora i al conjunt del poble català i les seves institucions. La reedició de l’acord electoral entre Comunistes i Esquerra Republicana, vigent durant la passada legislatura, significa la constitució de l’única candidatura que, veritablement, defensarà Catalunya, tant pel que fa a les institucions, com la llengua, com el conjunt del poble català i la seva diversitat, treballant per avançar en drets per a la majoria social i per fer front al feixisme i a l’avenç de l’extrema dreta.
