Les despeses pel manteniment de l’arma atòmica no han estat mai massa grans: 146 500 euros cada minut que passa pels nou Estats que la posseeixen, subratlla l’informe de l’Ican publicat aquest dilluns 12 de juny.
En plena guerra d’Ucraïna, l’estratègia de dissuasió nuclear inquieta quant als riscos als que s’exposa.
L’actualització empresarial darrere aquesta perillosa escalada.
La dissuasió costa car: 157 664 dòlars (146 500 euros) per minut. És la suma assignada el 2022 per al manteniment de l’arma atòmica pels nou Estats que la posseeixen, segons l’informe publicat el dilluns 12 de juny per la Campanya Internacional per l’abolició de les armes nuclears (Ican), recipient, el 2017 del premi Nobel de la Pau. Un augment del cost de 5.000 dòlars per minut en comparació amb 2021.
Per a França, aquesta despesa és de 5.200 milions d’euros, és a dir, 10.603 euros per minut. Aquesta renovació dels caps nuclears, míssils de creuer, submarins llançadors d’artefactes, etc., equival aproximadament per minut al que costa un estudiant a l’any, segons les xifres de l’educació nacional.
A escala mundial, 82 900 milions de dòlars (77 000 milions d’euros) en 2022
A escala mundial, són 77 000 milions d’euros que es gasten en 2022. L’any 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) estimava en 267.000 milions de dòlars l’erradicació de la fam en el món per a 2030, una suma inferior a quatre anys de malbaratament en armes de mort massiva.
Si Rússia és el país amb més ogives nuclears i utilitza el seu paraigua atòmic com un actiu en la conquesta de l’est d’Ucraïna des del 24 de febrer de 2022, són els Estats-Units, els únics que ja han utilitzat aquest tipus d’arma de destrucció, els que ocupen el lloc de campió del món en termes de despeses: 43,700 milions de dòlars, lluny de la Xina (11,7 milers de milions) i de Rússia (9,6 milers de milions).
“Hi ha desgraciadament una voluntat de fer perpetuar els arsenals nuclears, ja que els Estats (posseïdors de la bomba) pressuposten desenes de milers de milions per la modernització o la renovació del seu arsenal. Totes les boniques paraules pronunciades sobre el desarmament nuclear no tenen cap valor”, deplora Jean-Marie Collin director de l’Ican France.
La dissuasió, una seguretat il·lusòria
Aquesta aporta la pau? “En un entorn segur que canvia constantment i que està ple de desafiaments, marcat per amenaces relacionades amb el canvi climàtic, la pandèmia de Covid, passant per la invasió russa d’Ucraïna, la despesa en armes nuclears no ha deixat de créixer sense que això comporti una millora mesurable de l’entorn de seguretat. Al contrari, la situació s’agreuja”, acusa l’informe de l’Ican.
A més, l’elecció de situar aquesta arma en el centre de l’eina de defensa implica menys recursos per a la resta de capacitats militars. “El pes excessiu de les despeses vinculades a la dissuasió nuclear i als portaavions obliga a efectuar corriments o transferències de crèdits importants en els principals programes, fins i tot per fer retallades clares. (…) En el que fa a la marina –que és, no obstant això, tan important per a la defensa de les nostres zones econòmiques exclusives– l’objectiu de fragates de defensa i d’intervenció per a 2030 passa de cinc a tres unitats, la del sistema de drons aeris de quinze a vuit, i el d’avions de vigilància i d’intervenció marítima Albatros de tretze a vuit” així ho ha denunciat el diputat comunista Fabien Roussel en el curs de l’examen de la llei de programació militar (LPM), el 22 de maig, a l’Assemblea nacional.
De 5,3 milers de milions d’euros en 2022, el pressupost de la dissuasió passarà a 7,6 milers de milions d’euros de mitjana anual entre 2024 i 2030, prop del 50% d’augment. Sobre els 413 milers de milions de LPM, 53,6 són dirigits cap a la dissuasió nuclear.
París manté la vaguetat sobre els ingressos de l’arma nuclear dels grans grups francesos
A més de la il·lusió de seguretat que confereix aquesta arma, aquesta és sobretot assumpte de grans sous. En la indústria d’alta tecnologia, les empreses es beneficien de contractes lligats a les armes. L’informe de l’Ican cita diverses transnacionals. Per a França, es compten Airbus, la filial del qual Arianespace produeix els M51, míssils aigua-terra pilars del component en submarí de la dissuasió nuclear francesa.
Naval Group, propietat d’un terç de Thales, és el primer proveïdor per als submarins francesos i acaba de signar per a la construcció de quatre nous submergibles, per una suma desconeguda.
Els ingressos de l’arma nuclear de les companyies franceses no són coneguts, París manté la confusió. En canvi, per a altres empreses, alienes a aquestes, les sumes són conegudes.
El britànic BAE Systems generà, el 2022, 844 milions de dòlars gràcies a aquesta activitat. Està notablement implicada en els programes francès, britànic i estatunidenc. «No es publiquen les sumes específiques rebudes pels Governs francès i britànic, però el Govern dels Estats Units té contractes en curs amb BAE per almenys 13 900 milions de dòlars fins a 2040», revela l’informe.
Els think tanks que donen forma a l’opinió pública
Per assegurar-se sucoses fonts d’ingressos, com per a qualsevol activitat, aquests grups duen a terme una activitat de pressió. Així, BAE va gastar 93.750 dòlars per promoure el míssil aire-terra de la seva filial MBDA, empleat per l’exèrcit francès.
«Hi ha almenys 278.600 milions de dòlars en contractes d’armes nuclears, alguns dels quals no expiraran durant dècades, estan assenyalats a l’informe. En 2022 es van signar almenys 15.900 milions de dòlars en nous contractes en armes nuclears. Les empreses que els reben (…) han invertit 113 milions de dòlars de lobby en el govern a França i als Estats Units.»
Els grups de pressió prodissuasió nuclear a vegades es converteixen en camins de pas, com el finançament de think tanks. A tot el món, deu d’ells han invertit entre 21,1 i 35,6 milions d’euros en un any d’empreses o Estats relacionats amb l’arma nuclear.
Un informe aparegut a l’abril de l’Atlantic Council convida així als Estats Units a tenir en compte la «tripolaritat» Estats Units-Xina-Rússia i a respondre a l’augment de l’arsenal nuclear xinès i la modernització del dels russos amb un «augment del seu propi arsenal».
També proposa que Washington «reconsideri la seva prohibició actual d’atacar deliberadament a civils enemics amb armes nuclears», ja que això impediria les represàlies contra ciutats russes o xineses en cas d’atac contra sòl estatunidenc.
Aquesta possibilitat ha de limitar-se a les «circumstàncies més extremes». L’Atlantic Council va ser finançat amb més de 4 milions de dòlars per nou companyies d’armes nuclears. A aquesta aportació s’afegeixen les subvencions, per valor de més de 3,5 milions de dòlars, per part d’Estats que autoritzen l’ús de l’arma nuclear per a defensar-se.
«És evident que aquests think tanks tenen un paper per donar forma a les opinions públiques, subratlla Jean-Marie Collin. No hi ha més que mirar a qui es convida als mitjans de comunicació a parlar de les relacions internacionals. Són sempre les mateixes persones.»
El 2021, l’informe anterior mostrava que a França «la Fundació per a la recerca estratègica i l’Ifri participaven en un programa per a donar suport a la dissuasió nuclear». Es llegeix que dos programes d’aquests instituts són sostinguts per la Direcció General de Relacions Internacionals i Estratègia del Ministeri dels Exèrcits.
«França té un paper polític important a exercir»
Aquesta situació allunya dels esforços per aconseguir el desarmament nuclear. Els Estats amb bombes, que són signataris del Tractat de No Proliferació (TNP), ja no han iniciat negociacions per a reduir els seus arsenals.
En el debat sobre la llei de programació militar, el Sr. Bastien Lachaud, per a qui la dissuasió nuclear ha de continuar sent de moment la «clau de volta» de la defensa nacional, va recordar que França ha d’«obrar, dins del respecte del TNP, al desarmament multilateral de les potències dotades» de la bomba A.
Des de 2021 ha entrat en vigor un altre tractat, signat per la meitat dels Estats, però no per les potències atòmiques: el Tractat de prohibició de les armes nuclears (TIAN), que prohibeix la bomba A, però també les armes químiques o bacteriològiques. Al novembre se celebrarà una pròxima reunió de les parts.
«França té un rol polític més gran a jugar i hauria de participar en les pròximes reunions de TIAN en qualitat d’estat observador», ha reclamat Fabien Roussel, membre de la comissió de defensa nacional, amb motiu del procés de discussió de la llei de programació militar. Serà un primer pas per rellançar un procés de desarmament. I farà de França una excepció entre les potències que disposen de la bomba nuclear.
Publicat el 12 de juny de 2023 a l’Humanité, disponible aquí.
