Nota del traductor:
Amb el lema “Estat francès, sicari de l’OTAN”, el passat 6 de setembre es van fer tres manifestacions davant l’ambaixada francesa a Roma i dels consolats francesos a Roma i Milà [1], així com davant el museu de la massacre d’Ustica a Bolonya [2].
“Amato admet, 40 anys després, una veritat que és realment molt present en el conjunt de la història negada del nostre país, la història que passa per les massacres, per la repressió de l’oposició i la submissió de la política a l’imperialisme euro-atlàntic”, escriu en un comunicat la coalició d’organitzacions i associacions que va convocar les manifestacions sota el lema: “Contra els crims de l’estat francès, les guerres de l’OTAN i el silenci”
“El motiu de l’entrevista sobre la matança d’Ustica, ho creieu o no, és que una persona de 85 anys comença a pensar que té poc temps per davant i a preguntar-se si encara pot fer alguna cosa útil. Si hi ha alguna cosa inacabada que pot intentar completar”.
Giuliano Amato va explicar així, en una conferència a la seu de la premsa estrangera [3], els motius que el van portar a concedir una llarga entrevista sobre la matança d’Ustica al diari La Repubblica [4]. “Soc un home de 85 anys. Havia començat a pensar que aquesta investigació, a la qual aquestes famílies no renuncien, està a punt d’arribar a un moment en què esdevé irrealitzable, perquè morim. Aquí està. Ho he fet pel pes de la meva edat”.
Així, les paraules d’Amato també semblen respondre a la pregunta de per què “ara o precisament ara” un expresident del govern i expresident del Tribunal Constitucional ha decidit cridar l’atenció conscientment sobre una de les massacres d’estat que esquitxen la història recent del nostre país.
“Després de llegir tot el que ha estat escrit a la premsa, no m’he retractat de res”, va dir Giuliano Amato a la premsa estrangera, responent així a la instrumentalització dels diaris de dretes sobre les seves declaracions dels darrers dies sobre la massacre d’Ustica. “Mai vaig dir que estava dient la veritat” sobre la tragèdia, afegeix. “Vaig dir que perseguia una de les hipòtesis, especificant que no tenia veritat a oferir i que el meu objectiu era apropar-me a la veritat”.
L’entrevista d’Amato a La Repubblica va ser una entrevista “enfocada” i concreta sobre l’afer, quasi alliberadora, que després de 43 anys d’encobriments, desviacions, silencis, va tornar a posar sobre la taula una massacre d’estat amb 81 morts i que va precedir poc més d’un mes una altra massacre –la de l’estació de Bolonya– que va provocar 85 morts més.
Una entrevista que va desemmascarar la complicitat internacional en la massacre (França, OTAN), la “fellonia” dels generals italians (més lleials a l’OTAN que a la Constitució), la negació i complicitat per tapar un acte de guerra al cel italià. i contra els ciutadans d’un país “aliat”. No obstant això, als cels italians “es va produir un acte de guerra en territori italià i o què és, sinó, disparar un míssil contra un avió?” va dir Amato.
Un complet problema polític que no només es refereix a les responsabilitats del passat. En un moment en què l’aliança de l’OTAN ha portat el nostre país a la guerra contra Rússia a Ucraïna, saber que els nostres “aliats” tenen la responsabilitat directa de la sang vessada en les massacres de centenars de ciutadans italians innocents no és precisament un detall que pugui continuar sent ignorat en nom d’una dogmàtica, i ara obsoleta, “lleialtat atlàntica”. I després també hi ha relacions bilaterals amb un “aliat” orgànic com França dins de la Unió Europea.
“No li vaig dir a Macron que demanés perdó, no soc estúpid. Els vaig demanar que se’n fessin càrrec”, va afegir. “Em va semblar estrany que en els darrers dies es digués que la política no té res a veure amb Ustica. La política encara pot fer molt, si vol, per aclarir l’afer Ustica”.
Amato ha explicat que ell és “un molt bon amic de França. El meu únic problema obert amb França és el cop de cap que Zidane va donar al pit de Materazzi. Per tant, em dirigeixo com a amic al jove president Macron, que aleshores tenia dos anys, convidant-lo a alliberar-nos del tema de Solenzara”. La referència de Giuliano Amato és a la base militar francesa a Còrsega, des d’on va enlairar el caça que va llançar el míssil que va colpejar l’Itavia DC9 sobre els cels d’Ustica la nit del 27 de juny de 1980.
Es pot consultar l’article original a: https://contropiano.org/news/politica-news/2023/09/06/strage-di-ustica-amato-ribadisce-la-sua-tesi-oggi-manifestazioni-in-diverse-citta-0163884
Traducció i edició: Joan Tafalla Monferrer
Notes:
[1] https://contropiano.org/eventi/roma-milano-bologna-stato-francese-assassino-nato
[2] https://museumspedia.com/es/i/3062-museum-for-the-memory-of-ustica/
[3] https://www.youtube.com/watch?v=d4sah-B-UcQ
[4] https://www.rainews.it/articoli/2023/09/strage-ustica-intervista-amato-il-dc9-fu-abbattuto-da-un-missile-francese-eliseo-chieda-scusa-bcc1cc17-c843-4c79-941a-e0d8f45ab29c.html
