Els passats dies 4 i 5 de novembre de 2023 a Olot es va estrenar amb gran èxit de públic el documental “508 dies”, dirigit pel documentalista olotí Marc Planagumà i produït per l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya. Culminaven tres anys d’intens treball amb una gran estrena que va reunir en dues sessions a 500 persones que van omplir la sala gran dels Cinemes d’Olot.
Va ser el 2020 i en plena pandèmia quan des de l’Archivo Histórico del Partido Comunista de España a Madrid va arribar, de forma totalment inesperada, a les mans de Josep Serra i Cristina Herrando actius membres de l’Amical i investigadors de la història de les rutes dels maquis al Pirineu Oriental, un informe que narrava una senzilla però a l’hora extraordinària història de valor en lluita contra el franquisme durant els foscos anys de la postguerra. En aquest informe del juny de 1946, Antoni Figueras, guerriller antifranquista dins les files del maquis del PCE-PSUC relatava el periple viscut de quan va ser acollit i salvat per la família Sala-Zalba del Mas La Sala a Santa Barbarà de Pruneres (Montagut i Oix-Alta Garrotxa). Tot va començar uns dies abans i després de ser ferit a una cama en una emboscada a causa d’una delació al Mas Puigvert de Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols-Garrotxa) la tarda del 31 de desembre de 1944 quan van anar a aquesta casa a comprar menjar, i on va resultar mort pels trets de la Guardia Civil un altre guerriller que coneixem pel seu nom de guerra, “Palau”.
Aquests maquis havien penetrat des de La Menera a França en unitat d’uns dotze membres el 19 de desembre de 1944, on estava inclòs el grup comandat per Francesc Serrat Pujolar “Cisquet” i també amb els germans Muntané entre altres reconeguts guies de passos d’aquelles muntanyes. L’objectiu dels guerrillers era crear l’Agrupació Guerrillera de Catalunya i establir rutes i bases segures per reforçar la lluita armada i política contra el règim franquista a l’interior.
Antoni Figueres va ser acollit, no sense reticències per part del cap de família i masover, Enric Sala, però la ferma i valenta decisió de Cristina Zalba, la seva parella i masovera, d’ajudar i amagar al guerriller va ser transcendental per guarir-lo i salvar-li la vida. Durant 508 dies Antoni Figueras va romandre amagat al Mas La Sala, malgrat les constants visites de la Guardia Civil que patrullava la zona, i el perill que per família suposava amagar a un guerriller, fins que la seva cama li va permetre mesos després caminar les 7 o 8 hores que el separaven del Coll de les Falgueres, al costat del cim del Comanegra, on va poder travessar de nou a França sa i estalvi.
El documental narra amb entrevistes, imatges d’època i escenes de ficció una història de valor, humanitat i compromís polític en la lluita contra la dictadura franquista, al mateix temps que tracta acuradament el paper central de les dones en les conquestes democràtiques dels anys republicans, durant la guerra i en les lluites clandestines contra la dictadura. Un paper fonamental, però massa vegades invisible i silenciat, fins i tot per elles mateixes que mai van donar prou importància al seu actiu compromís militant en aquella lluita terrible i heroica.
Aquest documental ha estat possible gràcies al suport econòmic del Memorial Democràtic, del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, dels ajuntaments de Castellfollit de la Roca i Olot, i també de les aportacions de molts particulars tant de la Garrotxa com de fora de la comarca i del treball constant de les companyes i companys de l’Amical. Però cal sobretot posar en valor tot el treball fet per la família Sala, sobretot per la Sònia Sala i la Iona Pujol, neta i besneta de la Cristina, que han dut terme una recerca incansable durant aquests tres anys per trobar als familiars d’Antoni Figueras, tant els de la seva Lleida natal, com els seus descendents a França.
Aquesta recerca aconsegueix tancar el cercle que Cristina Zalba va iniciar en mig del gèlid gener de 1945 a Oix, quan la guerra arrasava Europa i la derrota de Hitler i Mussolini esdevenia una esperança molt fonamentada de poder fer caure Franco, retornar la democràcia i restaurar la República i les llibertats populars. Cristina Zalba, aquella masovera d’Oix, representa a totes aquelles dones, de condició humil i de classe treballadora, que es van comprometre de mil maneres, exposant les seves vides, i les de les seves famílies, per recuperar aquella llibertat perduda que havien conquerit en els fugaços i intensos anys de la II República Espanyola. Dones, dirigents polítiques, com Dolores Ibarruri “Pasionaria”, Clara Campoamor, Victòria Kent o Federica Montseny, militants de base com Tomasa Cuevas, Victòria Pujolar, Maria Salvo, Margarita Abril, Lina Òdena, Marina Ginestà i tantes altres dones valentes . Les dones dobles derrotades en aquella guerra terrible es rebel·laven contra l’opressió i no volien pels seus fills, i sobretot per les seves filles, el destí miserable i esclau que el nacionalcatolicisme tenia preparat per elles.
Un documental coral amb diferents veus, d’historiadores, investigadors de la memòria històrica, familiars, testimonis, i actors, que ens ajuden a posar-nos en el lloc dels i les protagonistes i reviure un passat recent i malauradament massa oblidat, i tot plegat en mig dels bells i majestuosos paisatges de l’Alta Garrotxa.
Una història heroica i de compromís polític i humà protagonitzada per gent senzilla i del poble en mig d’una Europa en flames. Una història nostra, però a l’hora universal que tothom hauria de conèixer i que des de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya no hem volgut que restes per més temps entre les ombres de l’oblit. La història de la Cristina Zalba i l’Antoni Figueras a l’Oix de 1945 i la seva lluita per la llibertat i la dignitat de totes i tots nosaltres.
