“No vull ser compadit. He estat un combatent que no ha tingut sort en la lluita immediata. I els combatents no poden ni han de ser compadits quan han lluitat, no empesos per l’obligació, sinó perquè així l’han volgut conscientment ells mateixos”.
(Carta a la seva mare des de la presó, 24 d’agost de 1931) [1]
Malgrat la seva condició de diputat al parlament italià, Antonio Gramsci seria arrestat a Roma pel règim feixista italià el 8 de novembre de 1926 seguint les mesures especials adoptades contra tots aquells grups, principalment comunistes i socialistes, considerats perillosos per a la seva supervivència.
Mentre que les condicions físiques i la seva minvada salut li van permetre, dedicarà la major part dels anys de la seva reclusió a la reflexió sobre diferents qüestions de caràcter polític i filosòfic, fins a completar els anomenats Quaderns de la presó, probablement l’obra marxista més rica i substancial del segle XX. El treball d’estudi i redacció dels quaderns va ser també la seva particular forma de continuar amb la batalla política i cultural després del seu arrest [2].
Moria el 27 d’abril de 1937 després de passar gairebé onze anys en la presó i deixava escrits un total de trenta-tres quaderns de tipus escolar, a més de gairebé mig miler de cartes, dirigides a familiars i amics [3]. Els quaderns manuscrits sumen unes tres mil pàgines que contenen més de dues mil notes, a més d’alguns exercicis de traducció de l’alemany, del rus i de l’anglès.
Allunyat de qualsevol mena de dogmatisme o de fàcils certeses, va ser capaç d’interpretar la realitat i els problemes del seu propi temps, sustentant un pensament que continua sent d’utilitat i que ens ajuda a entendre i a reflexionar sobre els problemes dels nostres dies.
L’interès per la seva obra queda prou demostrat en la immensa bibliografia que des dels anys 40 del passat segle s’ha anat acumulant i que en l’actualitat compta amb més de vint mil textos publicats en quaranta-dues llengües diferents. El comunista sard ha estat un dels autors marxistes que millor han resistit a la crisi que va significar la fi de l’experiència històrica del considerat socialisme real a la fi del segle passat. La seva obra ha estat capaç de sobreviure fins i tot a l’enfonsament del PCI, el partit que va ajudar a néixer i del qual era secretari general en el moment de la seva detenció.
L’enorme temàtica recollida en els Quaderns de la presó ha estat emprada per filòsofs, historiadors, antropòlegs, economistes i politòlegs. Una de les característiques de la seva obra ha estat la capacitat per interessar-se i incorporar conceptes, a vegades aliens a l’univers polític i cultural dels diferents partits comunistes de la seva època, «traduint-los», enriquint-los i incorporar-los dins del seu univers intel·lectual. Conceptes i categories com ara hegemonia, bloc històric, revolució passiva, nacional-popular o guerra de posicions han estat emprades per un gran nombre d’intel·lectuals. Però com ha passat amb altres autors, no sempre es va fer una lectura filològicament correcta de la seva obra, ni cenyida a la necessària contextualització històrica. Es van fer interpretacions molt diverses, si no contraposades, del seu pensament que van generar no pocs debats intel·lectuals.
Però, com enfrontar-se a un autor ja desaparegut, amb una obra rica i complexa com els Quaderns i que en vida mai es va plantejar exposar la seva concepció del món d’una manera sistemàtica? Podem trobar la resposta en el mateix Gramsci, qui a l’inici de les Anotacions de filosofia al Quadern 4, suggeria com afrontar l’estudi de l’obra de Marx: «Si es vol estudiar una concepció del món que mai hagi estat exposada sistemàticament pel seu autor, cal fer una labor minuciosa… la cerca del leitmotiv, del ritme del pensament, és més important que les cites aïllades» [4]
Els Quaderns són una obra aparentment simple, formada per una sèrie d’anotacions i notes, de materials diversos, que sense l’equipament adequat poden arribar a convertir per al lector en un «laberint de paper» en el qual és fàcil perdre [5] . En aquest sentit, hem de posar en relleu la important labor de recerca i estudi desenvolupada durant els darrers anys per un notable grup d’estudiosos de l’obra de Gramsci, que ben segur facilitarà la tasca de tots aquells que es vulguin iniciar en el seu estudi.
Els anys de presó
En un primer moment seria reclòs en la presó de Regina Coeli de Roma. El 25 de novembre seria enviat a l’illa d’Ustica, on romandrà des del 7 de desembre fins al 20 de gener de 1927, quan seria transferit a la presó de San Vittore de Milà. L’11 de maig de 1928 és enviat novament a Roma, on el 4 de juny serà processat pel Tribunal especial per a la defensa de l’Estat sota les acusacions d”activitat conspirativa, instigació a la guerra civil i incitació a la lluita de classes”. Durant el judici, el fiscal Michele Isgró, arribaria a afirmar que: «hem d’impedir funcionar a aquest cervell durant vint anys» [6]. Serà condemnat a 20 anys, 4 mesos i 5 dies de presó.
El 8 juliol és traslladat de la presó de Regina Coeli i el 19 de juliol de 1928 arribà a la seva destinació definitiva, la presó de Turi, a la província de Bari. El 3 d’agost de 1931 Gramsci patirà un greu episodi d’hemoptisis que el deixarà en un estat de prostració durant uns mesos. No obstant això, el metge de la presó considerarà que les seves condicions de salut són compatibles amb la detenció i passarà més d’un any abans de poder ser visitat per un metge de la seva confiança. El 7 de març de 1933 pateix un nou episodi que confirma l’agreujament de les seves condicions de salut. Des d’aquest moment haurà de ser assistit en la cel·la per algun company de presó; el seu testimoniatge posterior serà molt valuós per a la reconstrucció del seu mètode de treball.
Gramsci presentarà una sol·licitud per traslladar-se a un centre de salut que serà acceptada després d’una llarga i complexa negociació. Finalment, el 7 de desembre de 1933, és hospitalitzat, sempre en estat de detenció, en la clínica del doctor Cusumano de Formia, on romandrà fins l’agost de 1935. El 24 d’agost de 1935 serà hospitalitzat en la clínica Quisisana de Roma, un centre molt més apropiat per al seu deteriorat estat de salut. El 25 d’abril de 1937, l’endemà passat de rebre la notícia de la finalització de les mesures cautelars que finalment significaven la seva posada en llibertat, patirà una hemorràgia cerebral. Morirà l’endemà passat, el 27 d’abril, a l’edat de 46 anys.
La redacció dels Quaderns
El primer programa de treball formulat per Gramsci després del seu arrest apareix en una carta escrita a la seva cunyada Tatiana del 19 de març de 1927 des de la presó milanesa de San Vittore. Feia referència a quatre possibles temes a desenvolupar: Una recerca sobre els intel·lectuals italians, els seus orígens, les seves agrupacions segons els corrents de la cultura, les seves diverses maneres de pensar, etc.; un estudi de lingüística comparada; un estudi del teatre de Pirandello i sobre la transformació del gust teatral italià i un assaig sobre la novel·la de fulletó per lliuraments i sobre el gust popular en literatura [7]. Uns dies més tard, el 27 de març de 1927, Gramsci dirigeix al Jutge Instructor del Tribunal Militar de Milà una sol·licitud per poder disposar de ploma, tinta i un centenar de fulls de paper per escriure treballs de caràcter literari. La petició no li serà concedida. Així l’11 d’abril escriurà a Tatiana: «esperava poder obtenir l’ús permanent d’una ploma, m’havia proposat escriure els treballs als que em vaig referir, però no ho vaig obtenir i em desagrada insistir» [8]. El 23 de maig de 1927 li escrivia a Tatiana que: «crec que un veritable estudi em seria impossible, per moltes raons, no tan sols psicològiques, sinó fins i tot tècniques; m’és molt difícil abandonar-me completament a un argument o a una sola matèria i aprofundir en ella, com es fa quan s’estudia seriosament. (.) Estic decidit a fer de l’estudi de les llengües la meva principal ocupació» [9].
Continuarà perseverant i el 13 d’agost, ja a la presó de Turi, escriurà al seu germà Carlo demanant-li que prepari una instància al ministeri competent per poder ser reclòs a cel·la individual i que «se li permeti disposar de paper i tinta per poder dedicar-se a desenvolupar treballs de caràcter literari i a l’estudi de la llengua» [10]. La instància serà contestada positivament i Gramsci serà trasllat a una cel·la individual en la qual disposarà, sota certes limitacions, dels mitjans per a dedicar-se a l’estudi: ploma, tinta, llapis i quaderns degudament numerats. Cal assenyalar que aquest fet no constitueix una benèvola concessió de les autoritats carceràries cap a la seva persona, ja què estava contemplada en el Reglament general dels establiments carceraris de l’època.
El 29 de gener de 1929 escriurà a Tatiana que disposa en la seva cel·la del necessari per a poder començar a escriure. El 9 de febrer li explicarà que té la intenció de «llegir segons un pla previst i aprofundir en determinats arguments». En aquesta mateixa carta li diu que encara que ha començat a escriure en la cel·la, es tracta «només de traduccions, per a deixar anar la mà: en tant que poso ordre en els meus pensaments» [11]. Gramsci iniciarà la redacció dels quaderns al febrer de 1929, que finalitzarà a mediats de 1935, quan l’ensorrament de les seves forces físiques a conseqüència de la seva malaltia faran impossible poder continuar amb la tasca iniciada.
Com hem vist anteriorment, Gramsci havia sol·licitat a la direcció de la presó que se li permetés usar fulls de paper per a poder prendre les necessàries notes de treball. En lloc d’això, el director de la presó de Turi donarà l’ordre que se li siguin lliurats una sèrie de quaderns escolars. L’ús d’aquests quaderns no és causal, ja que facilitava moltíssim el control dels treballs del reclús per part de les autoritats carceràries. A més, en tractar de pàgines prèviament numerades pel centre, evitaven que alguna pogués ser arrencada i s’utilitzés com a mitjà de comunicació amb altres interns o amb l’exterior.
Les limitacions en les condicions de treball del reclòs marcaran l’obra resultant i tindran una gran importància en la difícil classificació dels quaderns. Tots els llibres a la disposició del detingut estaven custodiats en un magatzem, al costat de la resta dels seus estris personals, i només podrà comptar amb un nombre limitat de llibres i de quaderns a la seva cel·la [12]. Quan necessitava consultar algun altre llibre, havia de sol·licitar-lo a l’administració del magatzem, i li eren lliurats tants exemplars com retornava, de manera que el nombre de llibres i/o quaderns dels quals podia disposar a la cel·la fossin, com a màxim, sempre quatre. Gramsci organitzarà el seu treball de redacció fent servir un complex sistema de rotacions entre la cel·la i el magatzem, que li permetés ampliar al màxim les possibilitats del seu estudi.
A simple vista, els Quaderns poden semblar una obra relativament senzilla, formada per una sèrie de notes manuscrites. La cal·ligrafia és clara, perfectament intel·ligible i contenen poquíssimes correccions. Sabem per diversos testimonis, que des de la seva etapa periodística Gramsci utilitza un particular mètode de treball consistent a confeccionar mentalment els textos durant un temps, per després bolcar-los directament sobre el paper. Però es tracta de pàgines falsament netes, perquè els quaderns es revelen com un veritable laberint de paper, en el qual pot resultar molt fàcil perdre’s.
Les condicions l’obliguen a treballar paral·lelament en diversos quaderns alhora, reprenent aquells que havia iniciat en períodes precedents, per a incorporar noves notes en els espais que quedaven en blanc. En alguns moments, sembla que comença a escriure a la meitat d’un quadern, per a després passar al principi d’aquest. A vegades fa referència a una de les pàgines inicials a un text que es troba en un quadern posterior. Podem trobar superposicions temporals en la seva escriptura que travessen horitzontalment els quaderns, i en conseqüència moments de la redacció en els quals no passa d’un quadern a un altre, sinó d’una nota a una altra en l’alternança dels diferents quaderns [13].
Organització dels Quaderns
Gramsci iniciarà la redacció dels quaderns el dia 8 de febrer de 1929, data que assenyala en l’encapçalament del Quadern 1. En la seva primera pàgina, que porta el títol Notes i apunts, enumerarà els setze temes que es proposa desenvolupar i que conformaran el seu primer programa de treball.
Es tracta d’un programa que no serà definitiu, que serà modificat en diverses ocasions a mesura que avançava en la seva tasca. Una vegada inicia l’elaboració dels quaderns, Gramsci farà una divisió a l’organització del seu treball. L’escriptura serà dividida en dues àrees diferents: d’una banda, els quaderns que dedicarà a les traduccions, i per un altre els que destinarà al que podríem considerar com a marc teòric. Els quaderns de traduccions estaran dividits per llengües i contenen treballs de traducció de textos de l’alemany, l’anglès i el rus. Els treballs de traduccions es prolongaran fins a principis de 1932 en què seran definitivament abandonats.
Tot i que el primer any de treball en la redacció dels quaderns es dedicarà principalment a les traduccions, Gramsci començarà amb l’elaboració del Quadern 1. La distinció Notes i apunts que s’indicava a l’inici del quadern serà àmpliament superada per nombroses anotacions, que són al mateix temps reflexions teòriques i notes bibliogràfiques. El quadern assumirà les característiques del que a proposta de Valentino Gerratana es coneix com a quadern miscel·lani. El quadern conté notes sobre diferents arguments precedits d’un signe de paràgraf (§) i d’un títol, que permetrà a l’autor establir una continuïtat entre les diferents anotacions realitzades sobre un mateix argument.
En els mesos que segueixen tractarà d’ampliar els seus àmbits de treball, superant les notes de caràcter dispers que fins a aquest moment havien centrat la seva tasca. Obligat per les limitacions derivades de la seva reclusió carcerària, començarà a treballar de manera paral·lela en diferents quaderns alhora i a desenvolupar qüestions diverses, donant inici als quals es denominen com a quaderns mixtos.
El 7 de setembre de 1931 li explicarà en una carta a Tatiana que està realitzant un estudi sobre els intel·lectuals italians i sobre el seu paper determinant com a instrument de creació d’hegemonia sobre l’Estat, que entenia no només com a societat política sinó no com un complex equilibri entre aquesta i la societat civil. A partir de la primavera de 1932 Gramsci es dedicarà principalment a la redacció de quaderns de caràcter monogràfic, que defineix com especials, en els quals transcriu de manera més o menys reelaborada, bona part de les anotacions precedents. Entre març i abril de 1932 reunirà en la segona pàgina del Quadern 8 un nou llistat de temes que titularà Selecció de matèries [14] i que constitueix el projecte dels que serien els quaderns monogràfics.:
Durant el període que Gramsci passarà a la presó de Formia, s’afegirien alguns temes que inicialment no formaven part de la llista, com els Quaderns 22 (Americanisme i fordisme), 25 (Al marge de la història. Història dels grups socials subalterns), 27 (Observacions envers el “folklore”) i el 29 (Notes per a una introducció a l’estudi de la gramàtica). No apareixerà en aquesta agrupació de matèries cap referència al que s’hauria de convertir en el primer quadern especial, el Quadern 10, dedicat de Benedetto Croce i a la teoria de la història de la historiografia, és a dir, al materialisme històric.
Arribats a aquest punt, podem recapitular i fer una classificació dels diferents quaderns atenent la seva tipologia:
- Quaderns de traduccions, aquells que contenen només traduccions (Quaderns A-D)
- Quaderns miscel·lanis, contenen notes sobre diferents temàtiques (Quaderns 1, 2, 3, 5, 6, 14, 15, 17)
- Quaderns monogràfics o especials, contenen notes sobre un mateix argument (Quaderns 10 al 13, 16 i del 18 al 29)
Les darreres pàgines dels quaderns serien escrites probablement el juny de 1935. A partir d’aquest moment, la redacció es deté definitivament. L’estudi de la correspondència entre Tatiana Schucht, Piero Sraffa i els familiars de Gramsci indica que des de maig de 1935 i a causa de l’agreujament dels seus problemes de salut, no es trobava en condicions de continuar amb la seva tasca. Continuarà rebent revistes i conservarà nombrosos retalls de diaris i de revistes publicats entre gener de 1935 i abril de 1937. Aquesta documentació demostra que encara que estigués físicament impossibilitat per a continuar escrivint, mantindria fins al final una lucidesa intel·lectual i un interès per l’estudi de les qüestions a les que superant dificultats, restriccions i prohibicions, havia dedicat els darrers anys de la seva vida.
La publicació dels Quaderns
Els quaderns de treball de Gramsci serien guardats per Tania Schucht el mateix dia de la mort de l’autor. Seran conservats primer a l’Ambaixada soviètica de Roma i després a Moscou, per ser finalment lliurats a la direcció del Partit Comunista Italià al final de la guerra. Els materials seran llegits per Palmiro Togliatti, llavors secretari general del PCI, a més d’amic i vell company des dels temps de la fundació de L’Ordine Nuovo a Torí.
Després del seu estudi, el partit pren la decisió de publicar-los en una edició popular formada per diversos volums dividits per temes. Es pretenia facilitar al màxim la lectura, fent-los accessibles al major nombre de persones possible. Com hem tractat d’explicar anteriorment, es tracta d’un material molt complex, tant pel seu caràcter de notes, com per la multiplicitat dels temes que abasta o per la pròpia estructura de l’obra. L’edició seria encarregada a Felice Platone, sent supervisada directament per Palmiro Togliatti. Cal assenyalar que les primeres traduccions de textos de Gramsci, tant al castellà com al català, partirien de l’edició temàtica de Togliatti.
A Catalunya, la recepció de l’obra i el pensament de Gramsci es produirà a finals dels anys 50 a partir d’un petit nucli intel·lectual del PSUC. Una de les persones que en formaven part era Giulia Adinolfi, una jove filòloga hispanista italiana militant del Partit Comunista Italià i companya del filòsof Manuel Sacristán. Giulia, que havia estat vinculada com investigadora a l’Istituto Italiano per gli Studi Storici (IISS) fundat per Benedetto Croce, va donar a conèixer inicialment a Gramsci i amb Sacristán va promoure la discussió sobre la seva obra a les reunions clandestines d’estudiants.
Uns anys després, amb l’ocasió de la celebració del primer congrés d’estudis gramscians el gener de 1958, es començà a plantejar la necessitat de la publicació d’edició que recollís fidelment la totalitat dels Quaderns. Després d’anys de treball, el 1975 un equip de treball de l’Istituto Gramsci, actualment Fondazione Istituto Gramsci, al capdavant del qual hi era Valentino Gerratana publicaria la primera edició crítica dels Quaderni del carcere [15].
L’edició recull els 29 quaderns de notes, excloent els 4 quaderns de traduccions i les traduccions presents als Quaderns 7 i 9. En paraules de Valentino Gerratana, l’obra pretenia «oferir un instrument de lectura que permetés seguir el ritme de desenvolupament del pensament de Gramsci» a les pàgines dels Quaderns [16], reproduint els textos tal com s’havien elaborat. Els quaderns s’ordenaran seguint l’ordre escriptura, conservant entre parèntesi la numeració afegida per Tania en nombres romans. La marca de paràgraf (§), seguida en molts casos d’un títol, que Gramsci gairebé sempre fa precedir a les notes, s’integrà amb un número progressiu amb la intenció de facilitar la necessària consulta posterior.
L’edició distingeix entre textos A, o de primera redacció; textos B, o de redacció única i textos C, de segona redacció. En iniciar la revisió de les seves notes en 1932, Gramsci ratllaria moltes notes escrites en primera redacció, textos A, que serien posteriorment reelaborades amb llargs traços de ploma. Els textos A apareixen amb un cos de lletra lleugerament més petit que la resta i compten a més amb unes notes al peu que indiquen la correspondència amb el posterior text C. L’obra compta amb un potent aparell crític que pretenia «respondre a l’exigència de proporcionar al lector tots els instruments útils per a una comprensió més exacta del text i per a l’aprofundiment de l’estudi de l’obra gramsciana» [17] i que ha estat de gran valor per a diverses generacions d’estudiosos de l’obra de Gramsci.
El 1977, en ocasió del Congrés gramscià de Florència, Gianni Francioni exposà algunes propostes de correcció a les solucions adoptades en l’edició Gerratana. Les tesis de Francioni, que seran ampliades i desenvolupades en el seu llibre L’officina gramsciana [18], pretenien la reconstrucció d’un recorregut diacrònic de la història interna dels quaderns. Per a això, era necessari aplicar de manera sistemàtica i conscient els criteris de datació, ajustant les dates, no només dels quaderns individuals, sinó també dels diferents blocs de notes que hi contenen. Les tesis de Francioni van provocar un ampli debat entre els estudiosos de Gramsci, alguns dels quals van plantejar diverses objeccions a les noves propostes de datació i ordenament dels textos [19], sobretot a partir de 1990, quan es comença a delinear la idea de la publicació d’una nova edició crítica dels Quaderns de la presó en el marc d’una edició nacional dels escrits de Gramsci.
Actualment, s’està treballant en una nova edició crítica dels Quaderns coordinada pel filòleg gramscià Gianni Francioni juntament amb un equip de la Fondazione Gramsci, en que participen destacats estudiosos de la seva obra com Fabio Frosini o Giuseppe Cospito [20], que forma part de l’ Edizione Nazionale degli Scritti di Antonio Gramsci. L’any 2007 [21], coincidint amb el setantè aniversari de la mort del comunista sard, es publicaren el Quaderni di traduzioni, que conté els exercicis de traducció realitzats per Gramsci entre 1929 i 1932. Després de realitzar una acurada revisió dels textos, es va arribar a la conclusió de que no són simples exercicis «per a deixar anar la mà», com sostenia el mateix Gramsci, sinó que formen part d’un pla de treball teòric del conjunt dels Quaderns.
Cal destacar la recent publicació en castellà de l’edició crítica dels Quaderns per Ediciones Akal amb traducció i notes de Antonio J. Antón que compta amb unes excel·lents notes introductòries i uns itineraris de lectura elaborats per Anxo Garrido [22]. Les notes exploren l’estructura de cada quadern, les diferents línies d’investigació que els travessen, així com les publicacions i els autors que apareixen en les seves pàgines, amb la intenció de contextualitzar-los essent i d’esser una útil guia de lectura. Serveixen també com a resum dels conceptes i les lectures que apareixen a cada quadern. L’edició recull els tres tipus de notes, seguint la caracterització feta per Gerratana, fent servir diferents característiques tipogràfiques per diferenciar entre els textos A, B i C. Parteix de les línies d’ordenació cronològiques de l’edició crítica publicada l’any 1975 per Gerratana, actualitzada pels canvis, comentaris i acotacions aportades per l’equip de la Fondazione Gramsci a la seva Edizione Nazionale degli Scritti di Antonio Gramsci.
La publicació d’Akal hauria d’encoratjar, tant als estudiosos de l’obra de Gramsci, com a algunes editorials crítiques, a l’hora de posar fill a l’agulla plantejant la traducció i posterior edició dels Quaderns de la presó en català en un futur no massa llunyà.
NOTES
[1] Antonio Gramsci, Lettere dal carcere; edició a càrrec d’Antonio A. Santucci. Sellerio editore, Palermo, 1996. Pàg. 446-447. Al no existir ninguna edició en català ni en castellà que reculli la totalitat de las cartes que Gramsci redactarà des de la presó, malgrat s’han publicat vàries seleccions, en aquest treball s’ha fet servir l’edició integral italiana.
[2] Guido Liguori, Genesi e struttura dei Quaderni del carcere di Gramsci. Ponència de l’autor al Laboratorio permanente di studi gramsciani dell’Unicall Seminario dell’8 ottobre 2013.
[3] Les Cartes des de la presó escrites por Gramsci durant el seu captiveri són una obra imprescindible per a conèixer la dimensió, no només personal, sinó política del personatge, a més d’un necessari complement a l’estudi dels Quaderns.
[4] Antonio Gramsci, Cuadernos de la cárcel; Quadern 4, § 1. Ediciones Akal, Madrid, 2023, Vol. 1, pàg. 397.
[5] Gianni Francioni, Come lavorava Gramsci. Ed. Cit. pag. 21
[6] Manuel Sacristán, prólogo de Introducción al estudio de la filosofía d’Antonio Gramsci. Editorial Crítica, Barcelona, 1985. Pàg. 8
[7] Antonio Gramsci, Lettere dal carcere; edició a càrrec d’Antonio A. Santucci. Sellerio editore, Palermo, 1996. Pàg. 54-58
[8] Lettere dal carcere, ed. cit. Pàg. 67-71
[9] Lettere dal carcere. ed. cit. Pàg. 86-89
[10] Lettere dal carcere. ed. cit. Pàg. 203-205
[11] Lettere dal carcere. ed. cit. Pàg. 235-237
[12] Sabem pel testimoni de Gustavo Trombetti, company de cel·la d’Antonio Gramsci a partir de juny de 1932, que podia disposar de quatre llibres i algun diccionari a la seva cel·la.
[13] Gianni Francioni, Un labirinto di carta (Introduzione alla filologia gramsciana); publicat a «International Gramsci Journal», Vol. 2, 2016.
[14] Cuadernos de la cárcel, Quadern 8, § 1, ed. cit. Vol. 2, Pàg. 226
[15] L’edició de Gerratana va ser publicada per Giulio Einaudi Editori. En 2014 es publicà una nova edició de l’obra que substitueix la de 1975.
[16] Prefaci de Valentino Gerratana al Tom 1 de l’edició dels Cuadernos de la Cárcel, Ediciones Era, Mèxic, 1999 (2ª edició), Pàg. 30.
[17] Valentino Gerratana, Prefaci a l’edició dels Cuadernos de la cárcel, Tom 1 de l’edició Era. Pàg. 33
[18] Gianni Francioni L’officina gramsciana. Ipotesi sulla struttura dei Quaderni del carcere. Bibliopolis, 1984, Nàpols.
[19] En aquest sentit es poden consultar els textos següents: F. Franceschini, «Folklore» vs «Folclore» e un problema di datazione nei «Quaderni del carcere», Rivista di letteratura italiana, VI, 1988; V. Gerratana, Gramsci. Problemi di metodo, Roma, Editori Riuniti, 1997; G. Mastroianni, Per una rilettura dei «Quaderni del carcere» di Antonio Gramsci, Belfagor, XLVI, 1991.
[20] El pla de treball de la nova edició està dividit en tres partes: 1) Quaderns de traduccions, 2) Quaderns miscel·lanis i 3) Quaderns especials. S’han publicat el volum 1 dels QUADERNI DEL CARCERE 1. QUADERNI DI TRADUZIONI (1929-1932) (en dos toms) i el primer tom, que recull els quaderns 1-4 dels QUADERNI DEL CARCERE 2. QUADERNI MISCELLANEI (1929-1935). Edició a càrrec de Giuseppe Cospito, Gianni Francioni y Fabio Frosini. Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana 2017.
[21] Antonio Gramsci, Quaderni di traduzioni (1929-1932), Roma, Istituto dell’Enciclopedia Italiana, 2007.[22] Antonio Gramsci, Cuadernos de la cárcel (3 volums), traducció i notes d’Antonio J. Antón Fernández i notes introductòries i itineraris de lectura a càrrec d’Anxo Garrido, Madrid, Ediciones Akal, 2023.
