Catalunya està actualment immersa en una de les sequeres més persistents i greus de la seva història des que hi han dades, amb més de 1.100 dies de manca de pluges. Segons indiquen estudis científics, les sequeres cada cop seran més freqüents i persistents i, per tant, cada cop hi haurà menys disponibilitat d’aigua, especialment en territoris de clima mediterrani.
Però és important remarcar que no només es tracta d’una sequera meteorològica, sinó que estem vivint una situació d’escassetat hídrica, ja que el consum d’aigua és superior a l’aigua disponible. Això és degut a una mala planificació de les reserves d’aigua i la seva conservació: en un sistema econòmic basat en un creixement constant de la producció, la demanda d’aigua no para de créixer. Per tal de fer una bona gestió de l’aigua cal determinar, en primer lloc, quina és la quantitat d’aigua que es requereix per les necessitats que són prioritàries, és a dir, garantir els cabals ecològics i l’abastament a la població. En segon lloc, cal fixar quina és l’aigua necessària per a la resta d’usos com són les activitats econòmiques i l’oci.
La sequera, una de les conseqüències del model econòmic actual
La crisi hídrica destaca la necessitat d’entendre que l’economia, la política i la vida en general estan subjectes a uns límits planetaris. Qualsevol model que superi aquests límits, i consumeixi recursos naturals per sobre dels disponibles, compromet els drets humans, socials i ambientals. Com diu la Yayo Herrero, un model basat en contra dels processos que permeten que es regeneri la vida, és un model ecocida, que genera una destrucció del territori i dels ecosistemes. Un exemple clar d’aquest desequilibri és el model econòmic de Catalunya, basat en l’exportació de productes agroindustrials i en el turisme de masses, que contribueixen al sobre consum i contaminació de les masses d’aigua.
Només l’any 2023, Catalunya ha rebut 15 milions de turistes, dels quals, només la ciutat de Barcelona, hi han arribat 10 milions. Amb l’arribada de grans esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela, que se celebrarà aquest any a Barcelona, incrementarà el turisme de luxe, especialment en barris ja castigats històricament per la gentrificació, com ara la Barceloneta. Segons l’Institut d’estudis regionals i metropolitans de Barcelona, un turista de luxe consumeix fins a 5 vegades més que un resident de la ciutat [1].
D’altra banda, el pla de gestió de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua, preveu un augment del 25% del turisme pel 2039, sense tenir en compte la situació en la qual ens trobem en una regió on cada cop hi haurà menys disponibilitat d’aigua. Tot i que el problema no es redueix únicament al turisme de masses, altres sectors econòmics, com l’agrícola-ramader o l’urbanisme desmesurat, depreden de la mateixa manera o fins i tot en grau més alt, d’aquesta aigua cada vegada més escassa.
Les dessaladores i la regeneració, una solució amb impacte en el rebut de l’aigua
Per pal·liar els efectes d’aquesta crisi d’escassetat d’aigua, el govern ha apostat per basar bona part de les solucions en megaprojectes de producció d’aigua, com són les dessaladores o l’aigua regenerada. En períodes on no hi ha sequera, un 3% de l’aigua prové de les dessalinitzadores, mentre que, des de l’abril del 2023, gairebé un 60% de l’aigua de la qual disposem prové d’aquestes infraestructures.
Aquestes infraestructures tenen un alt cost energètic, les dues dessaladores amb les que compta Catalunya ja són el segon consumidor elèctric del país [2]. Això comporta grans costos econòmics, que repercuteixen directament a les butxaques dels veïns i les veïnes. L’increment de la tarifa es preveu, pel 2024, en uns 5 euros de mitjana [3] a les llars de l’àrea de Barcelona. Segons l’Institut Metròpoli, actualment a l’àrea metropolitana de Barcelona gairebé un 10% de les llars destinen més d’un 3% [4] del salari al pagament de la factura de l’aigua, valor a partir del qual es pot definir que es pateix pobresa hídrica.
Alhora que la ciutadania cada cop veu com els costos de vida augmenten més, les empreses privades que gestionen el serveis bàsics, tenen gran marge de benefici. Aigües de Barcelona, empresa la qual subministra aigua a gairebé el 70% de la població de Catalunya (5,3 milions de persones), té uns beneficis anuals de 20 milions de euros.
Recordar que segons l’Observatori de preus de l’aigua de l’Agència Catalana de l’aigua, la gestió privada de l’aigua a Catalunya és un 22% més cara que la gestió pública, la qual gestiona directament l’aigua des dels municipis. La ciutat de Barcelona és la ciutat amb l’aigua més cara de l’estat espanyol, seguit per la ciutat de Murcia, on també opera aigües de Barcelona.
Organització social en la defensa de l’aigua
Davant d’aquesta situació, organitzacions i moviments de tot Catalunya ens hem unit en la defensa de l’aigua: per defensar la conservació del nostre territori, promoure les economies sobiranes i de petita escala i pensar, col·lectivament, alternatives per fer front a aquest sistema que prioritza els interessos privats davant de la vida.
L’espai de trobada d’aquestes organitzacions socials i ambientals ha sigut la Cimera Social per la Sequera, i aquest gener, junt abans de que es declari l’entrada en emergència per sequera a bona part de Catalunya, hi ha hagut una nova Cimera Social per l’Aigua a Arbúcies (Montseny).
Els objectius d’aquesta III Cimera social per l’aigua han sigut reforçar les estratègies de coordinació, amb propostes de mobilitzacions i la denúncia per fer front a un nou escenari d’emergència en què prenen força les propostes de transvasament, la reducció dels cabals ecològics, la sobreexplotació d’aqüífers i mercantilització, mentre no es veu cap mesura decidida a reduir-ne el consum de manera permanent i abordar la contaminació de les masses d’aigua. Així com incorporar nous actors dels moviments veïnals, i la comunitat científica i universitària i moviments climàtics.
Aquest espai és una mostra clara d’autoorganització davant la necessitat imperant de fer front a la crisi ambiental i social que estem vivint. Les nostres lluites van més enllà de garantir la disponibilitat d’aigua i fer front a la sequera, impliquen una revisió i un canvi de model que entengui l’aigua com un bé comú, conservar les masses d’aigua, contenir i reduir la demanda, tornar l’aigua a mans públiques, i fer-ho d’una manera democràtica amb participació ciutadana.
Notes
[1] https://www.bcnregional.com/wp-content/uploads/2020/01/PAPERS-62_pp102-119.pdf
[2] https://www.lavanguardia.com/vida/20231011/9291709/proveedora-agua-atribuye-coste-electrico-subida-tarifa-agua.html
[3] https://www.ccma.cat/324/la-factura-de-laigua-pujara-uns-5-euros-de-mitjana-lany-vinent-a-larea-de-barcelona/noticia/3262368/
[4] https://www.institutmetropoli.cat/wp-content/uploads/2020/03/5.1.1.-La-pobresa-hidrica-i-energ%C3%A8tica-a-lAMB_2018.pdf
