L’any 2023 el govern espanyol va emprendre un seguit de mesures per tal d’abaratir la factura de l’electricitat, que com tothom sap s’havia disparat com a producte de la crisi (o estafa) derivada de la pandèmia. Han destacat sobretot les polítiques de tipus fiscal. Per una banda, l’IVA d’aquest producte es va reduir substancialment, del 21% al 5%. Per una altra, l’Impost sobre l’Electricitat va caure des del 5,11% fins a només el 0,5%. D’aquesta manera, la quantitat mitjana abonada per les llars sotmeses a la tarifa regulada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), ha estat de 60,23 euros mensuals. Cal ressenyar que s’ha produït una reducció significativa respecte de l’any 2022, quan la dada era de 105,50 euros mensuals.
La tarifa regulada que acabem de comentar està experimentant una modificació en el seu procediment de càlcul a partir del primer dia de l’any en curs. Gràcies a una reforma establerta per la Unió Europea, el preu de la factura passarà a ser més estable, ja que la mateixa no dependrà únicament del mercat elèctric diari, sinó que també estarà vinculada a una sèrie d’elements a termini (mensual, trimestral i anual) que s’aniran actualitzant de manera mensual. D’aquesta manera, el preu no patirà tantes oscil·lacions com les que hem vist al passat més recent, sobretot amb la crisi energètica. Cal remarcar, però, que això no implicarà que en el seu conjunt la tarifa sigui més reduïda, simplement vol dir que variarà en menor grau.
L’aspecte més preocupant ara mateix és el fet que algunes de les mesures del govern espanyol aniran desapareixent progressivament, i per tant podria augmentar novament la dependència dels preus abusius marcats pel mercat elèctric. En el cas de l’IVA, per exemple, es produirà un increment del 5% al 10% durant tot el 2024, i tornarà a ser del 21% anterior a la crisi a partir del 2025. Amb referència a l’Impost sobre l’Electricitat, augmentarà del 0,5% al 2,5% fins al 31 de març, arribarà al 3,8% fins al 30 de juny, i després tornarà al 5,11% previ a la intervenció del govern.
Pel que fa a les llars més vulnerables, cal indicar que es prorroga fins al dia 30 de juny la prohibició del tall del subministrament de gas, llum i aigua a les famílies beneficiàries del bo social elèctric. Igualment, es mantenen fins a la data esmentada els descomptes anuals incrementats en aquest bo social, que són del 65% per als usuaris considerats vulnerables i del 80% per als qualificats de vulnerables severs. També es manté fins al 30 de juny el descompte per al nou col·lectiu beneficiari del bo social per rendes baixes, que ascendeix al 40%.
Si entrem en el terreny de les valoracions, cal destacar, per un costat, l’esforç realitzat pel govern espanyol de cara a contenir el preu tan abusiu que ha experimentat la factura de l’electricitat durant l’any 2021 i sobretot el 2022. Així mateix, també cal valorar positivament la introducció del nou impost a les grans empreses dominants dels sectors elèctric, del gas i del petroli, que està en vigor durant els anys 2023 i 2024, amb la intenció de recaptar 2.000 milions d’euros derivats dels beneficis extraordinaris d’aquestes companyies. Això permetrà que aquestes firmes assumeixin parcialment el cost de les mesures que hem descrit més a dalt.
Malgrat aquests avenços en la direcció correcta, cal preguntar-se si estem disposats a admetre per més temps l’abús de posició dominant de les corporacions que controlen un mercat tan aliè a la lliure competència que prediquen els defensors del neoliberalisme. Ara mateix, la quota del mercat elèctric corresponent a Iberdrola arriba al 34,5%, seguida d’Endesa amb un 33%. És a dir, entre dues empreses controlen ni més ni menys que dos terços de tot el mercat, en un règim que podem qualificar de duopoli en tota la regla. Si afegim les quotes de mercat de Naturgy i de Repsol, la concentració ascendeix a pràcticament el 85% de tot el mercat, fet que posa de manifest la manca de competència al sector i el control de les decisions estratègiques per part d’una minoria que es beneficia de l’anomenada crisi energètica. De fet, aquesta presumpta crisi no és sinó una altra estafa ocasionada pels processos de concentració de capital tan propis del capitalisme.
Arribats al moment actual, hem de preguntar-nos si seria adient que algunes de les mesures esmentades es consolidessin de manera definitiva, en especial la disminució impositiva per a les llars, la protecció de les persones més vulnerables i l’increment de tributs a les grans companyies elèctriques. Però, més enllà d’aquestes propostes, no podem evitar el debat de fons sobre el moment històric en què ens trobem, on els processos de progressiva privatització i pretesa liberalització portats a terme des de fa algunes dècades ens han portat a les conseqüències negatives que ara patim.
La discussió central en aquesta matèria hauria de derivar-se cap a la necessària renacionalització del sector elèctric, de manera que un recurs tan estratègic per a Espanya torni a estar en mans públiques, amb una gestió totalment transparent, una rendició de comptes permanent i una planificació de totes les mesures que des d’aquestes empreses es poden dur a terme per a combatre l’emergència climàtica. L’alternativa que no podem admetre és la de continuar dependent d’uns interessos privats que no tenen res a veure amb el benestar general.
