A la Unió Soviètica s’han publicat diversos llibres en què es recullen amb una cura escrupolosa els records sobre Lenin d’obrers, camperols, alumnes de les escoles militars i soldats que tornen del front, testimonis vius de la vida de Lenin. Publiquem alguns records, recollits de viva veu, de persones que han tingut la sort de veure Lenin i parlar amb ell.
El botó
Ilitx estava a punt d’arribar a la nostra fàbrica. Em van dir:
— Natorova, quan vingui Lenin, agafa-li l’abric!
Feia calor al club. Lenin va començar a parlar. Es va treure l’abric i el va deixar caure a la cadira. Jo el vaig recollir i el vaig col·locar al penjador. Em vaig adonar que faltava el botó del costat esquerre. Vaig arrencar un botó de la meva jaqueta i, amb fil gruixut, perquè aguantés millor, el vaig cosir a l’abric de Lenin. Ell va marxar sense adonar-se’n. El botó no era del tot igual als altres… Em vaig sentir ben afalagada i no vaig dir a ningú el meu secret.
Va passar molt de temps. Un dia, caminant per l’avinguda Liteini, vaig veure una ampliació de Lenin penjada a l’aparador de l’estudi fotogràfic “Fènix”. Portava aquell abric. La vaig examinar amb atenció: hi era el meu botó.
Aquell mateix hivern va morir Lenin.
Vaig adquirir el desitjat retrat a l’estudi fotogràfic de l’avinguda Liteini. El guardo a casa, emmarcat, al costat del mirall. M’hi apropo cada dia, el miro, vesso alguna llàgrima.
I allà està el meu botó, cosit a l’abric.
Relat de la mestressa de casa Natorova,
recollit a Arcàngel
Si vols conèixer més testimonis de treballadors sobre Lenin, consulta aquest text de la web lenin.cat
Font: AA.VV.: Racconti su Lenin, 1971, pp. 235-245. Traducció al català realitzada per Alejandro Fortuna.
