Nablus, Palestina, 1 de març de 1917 – 12 de desembre de 2003
Va ser una poetessa coneguda al món àrab com la «Poetessa de Palestina».
Fadwa Tuqan relata les dificultats viscudes durant la seva infantesa i adolescència tancada en la rigidesa de les regles familiars:
«La meva història és la lluita d’una llavor en un sòl rocós i dur. És la història d’una lluita contra la sequera i la roca» i explica que el seu temps va ser «de servitud» i el seu espai «una presó domèstica».
D’entrada escrivia poesia tradicional,parlava de la naturalesa, l’amor, la solitud, la tristesa, en un estil refinat, delicat i ple de sensibilitat i de la seva lluita personal com a dona en la societat àrab, una qüestió que també tracta en la seva autobiografia. Però amb el pas del temps es va convertir en una de les pioneres del vers lliure en la poesia àrab.
El 1960 publica les col·leccions de poesia “Give Us Love”, “Before The Closed Door” i “Daily Nightmares” (en àrab a l’original i traduïdes a l’anglès el 1988).
A partir de 1967 amb l’ocupació dels territoris palestins després de la Guerra dels Sis Dies la seva obra es va decantar sobretot per la poesia patriòtica i nacionalista. La seva poesia reflecteix diferents aspectes de la vida palestina com: “Palabras a mi Patria” , “Cancioncillas para los comandos”, “La libertad del pueblo”, “El comando y la tierra”.
El 1985 publica la seva autobiografia “Viaje montañoso”, traduïda a l’anglès el 1990. Alguns dels seus altres poemes són: “Autorretrato” i “Mártires de la Intifada”.
Fadwa Tuqan va assentar les bases per a l’exploració femenina sobre l’amor i la protesta social.
La seva feina va ser reconeguda amb diversos premis internacionals.
LIBERTAD DEL PUEBLO
¡Mi libertad!
¡Mi libertad!
¡Mi libertad!
Palabra que repito con la boca llena de ira,
bajo los disparos, entre las llamas.
Y sigo, pese a las esposas, corriendo tras ellas,
y sigo, pese a la noche, con mis pasos hacia ella,
sigo llevada por la marea de la ira
combatiendo y pidiendo ¡mi libertad!
¡Mi libertad!
¡Mi libertad!
Dicen conmigo los puentes y el río sagrado:
¡mi libertad!
Las dos riberas claman: ¡mi libertad!
Y en mi patria, los pasos del furioso viento,
el trueno, la tormenta y la lluvia
dicen conmigo:
¡mi libertad! ¡mi libertad! ¡mi libertad!
seguiré escribiendo su nombre mientras combato
en la tierra, en las paredes, en las puertas, en las azoteas de los hogares,
en el templo de la Virgen, en el altar, en los caminos de los huertos,
en cada colina, cada pendiente, cada esquina y cada calle,
en la cárcel, en la celda de tortura, en los palos de la horca.
Y pese a las cadenas, pese a las casas bombardeadas, pese a las llamas de los incendios
seguiré escribiendo su nombre hasta verlo
extendido y crecer en mi patria
y siga creciendo
y siga creciendo
hasta cubrir palmo a palmo toda la tierra
hasta que vea la libertad roja abriendo cada puerta,
hasta que la noche se escape, y la luz ataque los muros de la niebla
¡mi libertad!
¡mi libertad!
Y como un eco, el rio sagrado y los puentes dicen:
¡mi libertad!,
las dos riberas dicen: ¡mi libertad!
Y los pasos del furioso viento.
En mi patria el trueno, la tormenta y la lluvia
dicen conmigo:
¡mi libertad! ¡mi libertad! ¡mi libertad!
(Seleccionat del recull Diván de poetisas árabes contemporáneas)
Imatge de portada de Club de la cultura árabe.
