Barcelona 1913 – Sant Feliu de Llobregat 2013.
Bibliotecària a Vilafranca del Penedès, on treballa fins al dia abans que els nacionals entren a la població. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco. Els porten a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada.
Acabat el conflicte comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars… Treballa d’administrativa, fa classes de català a casa seva i comença a crear fitxes amb mots sinònims fins a elaborar, amb l’ajuda de Jaume Riera, el “Diccionari de sinònims” (1972). Seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes (1984), que és guardonat amb el Premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, i el d’homònims i parònims (1988), elaborats amb la col·laboració de Joan Martí.
L’any 1967 rep el Premi Cavall Fort amb l’obra de teatre per a nois i noies El Pou.
Participa en el I Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), on promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé.
Es dona a conèixer a través de la poesia infantil. El primer recull, titulat “Petits poemes per a nois i noies” apareix el 1981 i rep la menció especial de poesia del Premi Crítica Serra d’Or. A finals de la dècada de 1990 comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics per als més menuts: “Bon dia, poesia” (1996), “Degotall de poemes ” (1997), “Versos amics” (1998), entre d’altres, i acaba consolidant, amb una dotzena de títols publicats, la seva trajectòria en aquest gènere. També publica quatre reculls de poesia per a adults i el 2007 la seva única novel·la, “Diamants i culs de got”. El 2008 apareix el recull de narracions “El cau de les heures”.
La seva trajectòria és reconeguda amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil del 2013.
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Si la voleu sentir cantada per Roba estesa:
https://www.youtube.com/watch?v=V8LRMS2yIaE
https://www.flickr.com/photos/56871911@N05/8016447093
Imatge de portada de Jaume Rius.
