Una visita de Lenin a l’Escola d’Arts i Oficis

Autor

Del mateix autor

Entre els anys 1920 i 1922, vaig tenir el plaer de veure Vladimir Ilitx amb força freqüència, perquè després de la mort de la meva mare, Inès Fédorovna Armand [1], Lenin i Nadejda Konstantinovna Krupskaïa [2] ens havien pres a tots tres sota la seva tutela, la meva germana, el meu germà i jo. Durant aquests anys, doncs, vam poder experimentar més d’una vegada per nosaltres mateixos l’afecte que Vladimir Ilitx tenia per les persones i la preocupació extrema que mostrava als qui l’envoltaven, malgrat totes les seves ocupacions.

A finals de febrer de 1921 vaig anar a veure la Nadejda Konstantinovna. Estàvem a la seva habitació del Kremlin i parlàvem quan va aparèixer Vladimir Ilitx. Mentre parlava, va començar a caminar per l’habitació com de costum. Aquest vespre estava molt animat, molt alegre i em va preguntar sobre la meva vida i la meva feina. Llavors va voler saber de la meva germana, Varvara Armand, que aleshores estudiava a “Vkoutemas”, Escola Superior d’Arts i Oficis. La meva germana vivia a la residència d’estudiants. Vladimir Ilitx em va fer moltes preguntes sobre la meva germana coma persona i sobre les condicions de vida dels estudiants, amb ganes de saber si la residència s’escalfava correctament, si els alumnes tenien prou per menjar, si les classes eren interessants.

Pel que sabia de la meva germana, em vaig assegurar que les condicions de vida a la residència eren bones i que ella no necessitava res. Vladimir Ilitx em va escoltar amb un aire força escèptic i de sobte es va dirigir a Nadejda Konstantinovna: “I si anéssim a visitar Varvara, va suggerir, i veiem com està la nostra joventut?” (*) Eren les 11 del vespre, però Nadejda Konstantinovna va acceptar la proposta. Em van portar amb ell.

Al cotxe, Vladimir Ilitx no parava de burlar-se de mi repetint: “A veure si has dit la veritat!” 

Llegeix el text sencer consultant la web lenin.cat. 

Traducció al català realitzada per Yasmina Sánchez, del llibre en francès  Lénine tel qu’il fut, souvenirs de contemporains, Moscou, Éditions du Progrès, 1965, tom nº 3, pp. 418-421.  Data de primera publicació: 1922. Reproduït a la revista literària “Oeuvres et Opinions”, 16è any, n°4, abril 1960, pp. 138-141.

Articles relacionats

Darrers articles