L’any 2022 es va realitzar una nova edició de les proves PISA en les que participen alumnat de 4rt d’alguns centres escollits a l’atzar i estudien el desenvolupament d’aquest en matemàtiques, llengua i ciències. Els resultats de les proves es va conèixer fa pocs mesos i han estat àmpliament analitzats a diversos mitjans de comunicació. Les conclusions principals dibuixen una davallada global arreu de l’OCDE, probablement a causa de la pandèmia i els confinaments, i una davallada local de Catalunya que confirma el retrocés observat en les edicions prèvies.
En aquest article centro l’anàlisi en les diferències que s’observen entre les institucions educatives segons la seva titularitat (privada-concertada o pública), per veure quines en són les possibles causes i poder dibuixar mesures útils per solucionar-les. A banda, aquest article ve motivat per confrontar la visió parcial i malintencionada que han volgut donar d’aquesta diferència mitjans com la CCMA o el Periódico. Per analitzar-ho em centro en els resultats de les matemàtiques, ja que han estat també els més estudiats pel món acadèmic.
Comentari previ: El grau de certesa que podem atorgar a l’informe
Les proves PISA estan organitzades per la OCDE, una organització que s’autodefineix amb objectius de progrés econòmics capitalistes i que ha participat històricament en transformar l’educació per posar-la al servei del mercat (pla Bolonya, competències, etc). La seva visió del que ha de ser l’aprenentatge dista molt de les diverses interpretacions marxistes d’aquesta, així que sempre cal tenir en compte que allò que una organització com l’OCDE decideix avaluar sempre tindrà un component interessat i dirigit a l’optimització de l’educació cap als beneficis empresarials i laborals.
Tot i això, és una visió molt infantil no donar importància als resultats d’aquests informes. Són unes proves que s’apliquen i s’analitzen amb rigor i que tot i tenir interessos qüestionables estan dotades de validació didàctica i tenen moltes i molts acadèmics al darrera. Probablement la visió més sensata és no fer cas acríticament de les recomanacions en política educativa que expressen els informes, però si analitzar amb atenció les dades que ens aporten.
Per altra banda, aquestes proves no les realitza tot l’estudiantat de 4rt d’ESO, si no només una mostra entorn el 5%. Aquest fet no nega la validesa estadística de les dades, però sí que els dóna un marge d’error. Tal com mostra la figura de l’informe espanyol de PISA 2022:
El que ens diu aquest gràfic, ras i curt, és que diferències d’uns 15 punts respecte els resultats de Catalunya no són estadísticament significatives. Així doncs, el fet que Catalunya tingui resultats pitjors que la mitjana espanyola, l’OCDE o totes les CA excepte Madrid podria ser simplement casualitat estadística. Aquest fet ja ens apunta que molts dels titulars que s’han publicat aquests mesos tenen altes dosis de sensacionalisme.
En qualsevol cas, tornem al tema que ens ocupa.
Els resultats: diferència entre concertada i pública a Catalunya
Tornem a l’informe espanyol de PISA per veure el gran titular que motiva aquest article: “A Catalunya l’estudiantat de la concretada treuen 38 punts més en matemàtiques que l’estudiantat de la pública”. Tal com veiem a la figura extreta de l’informe i comparant aquesta diferència de punts amb altres territoris i amb el que hem considerat rellevant estadísticament, és innegable que alguna cosa succeeix i és important averiguar.
Fotografia ràpida a la doble xarxa catalana: dades de segregació escolar
Totes aquelles que tingueu un cert coneixement del món educatiu català, ja haureu deduit que la causa principal d’aquesta diferència és socioeconòmica. He fet servir expressament el verb deduir, perquè difícilment haureu escoltat o llegit en els mitjans de comunicació de masses que aquesta sigui la causa, volen vendre que és molt més probable que les diferències tinguin un origen pedagògic. Abans de seguir amb les dades de l’informe em sembla interessant fer una fotografia de la doble xarxa educativa a Catalunya i com es distribueix l’alumnat entre l’educació pública i concertada.
En el següent gràfic, extret d’un estudi de la Fundació Bofill es pot observar com es distribueix l’alumnat segons el seu nivell socioeconòmic.
En les institucions públiques hi ha molt més alumnat amb un origen socioeconòmic menys benestant de qui és lògic esperar pitjors resultats en una prova d’avaluació com PISA i, per tant, és esperable que les institucions públiques tinguin un resultat promig pitjor. Des del meu punt de vista, quan ens posem a analitzar els resultats i proposar mesures educatives a Catalunya, la lluita contra la segregació hauria de ser una de les primeres de la llista. Sorprèn que en la priorització de mesures que els experts convocats pel govern han elaborat després d’analitzar a fons els resultats no hi aparegui.
Anem a veure què haurien trobat els experts si s’ho haguessin mirat.
Anàlisi de resultats (I): correlació dels resultats amb la renda i la titularitat
L’informe espanyol ens ensenya quina diferència hi ha entre l’estudiantat agrupat segons el benestar socioeconòmic:
Observem que Catalunya és el territori de l’estat espanyol on hi ha més diferència entre l’alumnat amb més i menys recursos socioeconòmics. La diferència entre els grups extrems és de 96 punts!! Aquesta és una diferència molt superior als 38 punts entre els resultats de la concertada i la pública, per tant, es pot afirmar que la diferència socioeconòmica és un factor extremadament més rellevant que la titularitat del centre. És sorprenent que aquest no fós el titular de TV3 en els dies posteriors a PISA, oi?
De manera complementària, a la figura següent es mostren tots els centres espanyols estudiats, concertats i públics correlacionats amb la renda mitjana familiar al centre. Podem observar que dibuixen una recta clara i que els centres amb més renda mitjana són alhora els que obtenen millors resultats i els que són privats-concertats. Així doncs, comencem a veure que la raó principal perquè els centres privat-concertats obtinguin millors resultats és que tenen un percentatge d’alumnat amb pocs recursos socioeconòmics menor que els centre públics.
Anàlisi de resultats (II): substracció del factor social
He volgut anar encara més enllà i he trobat que tant a l’informe de resultats espanyol com a l’internacional publicat per l’OCDE proposen mesures de tractament estadístic per extreure el factor social de la diferència observada entre concertada i pública.
En l’anàlisi espanyol es fa una correcció anomenada ISEC (índice socioeconómico y cultural) per veure si prevalen les diferències entre pública i concertada amb els resultats que es mostren a la figura.
Després d’aquesta correcció la concertada catalana queda 11 punts pel damunt de la pública en matemàtiques. Així doncs, sembla que sí que hi va haver una diferència independent del tipus d’alumnat de cada centre, però va ser inferior al límit de rellevància estadística de 15 punts anteriorment citat.
Per altra banda, l’informe internacional va fer un estudi més exhaustiu analitzant centre a centre. En la primera figura extreta de l’informe podem observar com les institucions públiques i privades mantenen la mateixa correlació entre els seus resultats i el tipus d’alumnat que tenen. Dit d’una altra manera, aquesta figura ens diu que, a nivell internacional, totes les diferències observades segons la titularitat del centre s’expliquen per l’indicador ISEC del centre i no per diferències pedagògiques o organitzatives.
En la segona figura, ens mostren el mateix fenomen expressat d’una altra manera i és comparant els resultats d’institucions públiques i privades amb alumnat amb característiques similars. Quan es fa així desapareixen les diferències estadísticament significatives (diferències només de 5 punts!!) i majoritàriament surt guanyant la pública.
Així doncs, les dades de l’OCDE ens permeten afirmar que no s’observen diferències de resultats entre institucions privades (concertades) i públiques que no s’expliquen amb l’entorn socioeconòmic de l’alumne examinat.
Anàlisi de resultats (III): evolució de les diferències concertada i pública en els informes de 2018 i 2022
L’últim dels anàlisi que m’interessen és la diferència que es pot observar entre l’informe del 2018 i el 2022. He hagut de renunciar a les dades de 2015, perquè en aquell informe es van analitzar els resultats de ciències i no de matemàtiques. En la taula he recollit la diferència de resultats de matemàtiques entre concertada i pública a Catalunya amb la correcció ISEC dels informes 2018 i 2022 obtenint els següents resultats:
| 2018 | 2022 |
| La concertada obté -6 punts que la pública. | La concertada obté +11 punts que la pública. |
Tot i que només es tracta de dos informes i la diferència de 17 punts està al límit de la rellevància estadística, sembla que la pública ha patit un retrocés en matemàtiques respecte la concertada en els darrers anys.
Conclusions
Després de l’anàlisi podem extreure diverses conclusions que intento resumir a continuació.
En primer lloc, podem afirmar que l’entorn socioeconòmic de l’alumnat és el factor principal que explica les diferències de resultats observades en PISA. Les diferències observades quan s’utilitza aquesta variable són, amb diferència, molt majors que quan s’analitzen altres factors.
Per altra banda, es constata que l’escola pública concentra molt més alumnat socioeconòmicament desafavorit. Aquest alumnat és qui obté pitjors resultats a les proves PISA i reforçar l’escola pública amb recursos seria un element clau per aconseguir una millora de resultats global.
Quan comparem els resultats segons la titularitat del centre, no hi ha diferències estadísticament significatives entre alumnat amb perfils socioeconòmics similars que estiguin en institucions educatives de diferent titularitat i la diferència de resultats segons titularitat s’explica, essencialment, pel fet d’acumular més estudiantat desfavorit que obté pitjors resultats.
Finalment, s’observa com l’escola concertada li ha guanyat terreny a la pública en matemàtiques en els darrers anys. No és possible extreure les causes principals amb les dades que ha analitzat però factors com les diferències en la gestió de la postpandèmia en centres públics i privats potser van generar moltes més diferències de les que som conscients.
En qualsevol cas és important focalitzar les polítiques públiques en els diversos elements que ens ensenya l’informe de resultats PISA (segregació, necessitats de l’escola pública, etc.). A banda, aquestes conclusions ens han de servir per entendre millor el problema i dotar-nos d’arguments davant el pensament hegemònic que pretén fer-nos creure que la concertada catalana s’aprèn millor que a la pública. Sembla ser que no ho aconsegueixen ni tan sols dedicant-hi 1h diaria més. S’han utilitzat els resultats de PISA de manera molt malintencionada per fer la propaganda anual per les preinscripcions i s’ha fet des de mitjans de comunicació públics.
