En el decurs de la seva primera aparició pública des de la seva presa de possessió com a primer ministre, Ousmane Sonko ha donat una mica més d’indicacions sobre el projecte sobiranista del qual ell i el seu partit són portadors. És econòmic, cívic, panafricà i antiimperialista.
El dijous 16 de maig de 2024, a la Universitat (UCAD) de Dakar, Ousmane Sonko actuant en qualitat de president PASTEF (la precisió és d’ell) va animar amb Jean Luc Mélenchon el president de l’Institut la Boétie i fundador del moviment polític francès, La France insoumise (LFI), una conferència que tenia per tema «Intercanvis sobre el futur de les relacions Àfrica – Europa». L’amfiteatre de 1200 places de l’UCAD 2 va haver de rebutjar públic i en certs moments va esdevenir reunió pública, ja que l’entusiasme dels participants va ser desbordant. Aquells que esperaven un intercanvi d’altes volades sobre els reptes estratègics, geopolítics, econòmics i socials no es van sentir decebuts. Els dos homes van ser fidels a les seves reputacions. Van exposar els seus acords i desacords amb respecte i cortesia. Cal assenyalar que els punts d’acord eren molt més nombrosos que les divergències.
Cívic i econòmic
El primer ministre Ousmane Sonko, en la seva primera presa de paraula pública, va aprofitar l’ocasió per desenvolupar una mica més la idea que ell, el seu partit i el President de la República, Bassirou Diomaye Faye, es fan del sobiranisme i del panafricanisme. Va esbossar, amb la llibertat de to i la claredat de paraula que se li coneix, la filosofia i la quinta essència d’un dels temes de la campanya que va permetre el triomf de la coalició «Diomaye President» el 24 de març de 2024. La via senegalesa del sobiranisme exposada pel president del PASTEF és una subtil barreja de consideracions econòmiques, cíviques i culturals. S’hi descobreixen vel·leïtats de revolució social, ja que el sobiranisme que reivindica el primer ministre no pot prescindir-ne. Hi ha un rebuig de les influències neocolonials o postcolonials en les relacions amb els països estrangers, en particular França, pel que fa al Senegal. Existeix la voluntat de promoure la cooperació i la solidaritat amb altres nacions sobiranistes.
Ousmane Sonko ha afirmat de nou i sense ambigüitats que la sobirania monetària és una condició indispensable per al desenvolupament del Senegal i d’Àfrica. Ha denunciat el franc CFA, que considera com un instrument de dominació que manté el Senegal i els països que comparteixen amb ell aquesta moneda en una situació de subordinació i de servitud respecte a França. Per a ell, en la situació del Senegal, una política adaptada a les necessitats i realitats passa per la creació d’una moneda comunitària o, en absència d’assentiment dels altres països, nacional recolzada a almenys per dues divises. Les bases militars estrangeres en el territori nacional seran desmantellades. Són l’expressió d’una independència nominal que ha arribat el moment de superar per a entrar de ple en el concert de les nacions que decideixen per elles i per elles mateixes.
Panafricanista i antiimperialista
El PASTEF no és hostil a la mundialització. La considera un fenomen inevitable del qual és possible aprofitar oportunitats per a millorar les condicions de vida dels senegalesos i de les senegaleses. La seva crítica es refereix al model neoliberal d’aquesta, que afavoreix els interessos de les multinacionals i dels països rics en detriment dels països i dels pobles. Denuncia els acords de lliure comerç, el saqueig dels recursos naturals, el deute, la corrupció i la mala governança.
En la geopolítica del panafricanisme entesa com a rivalitat de poders en el si de la comunitat dels partidaris d’aquesta ideologia, Ousmane Sonko va marcar la seva diferència amb les figures mediàtiques i les xarxes socials d’aquesta esfera d’influència. Si bé comparteix amb elles el suport als països de l’Aliança dels Estats sahelians (AES) [1] difereixen notablement en la manera d’enfocar-ho per realitzar l’ideal del panafricanisme, és a dir, la unitat i la integració d’Àfrica i de les seves diàspores a tot el món. El President del PASTEF té un enfocament a la baixa, el dels ciutadans que assumeixen la responsabilitat de canviar les coses a casa. Per a ell, el panafricanisme no té un fonament racial o ètnic. Encara menys religiós. Engloba a totes les comunitats. És un «nacionalisme cívic» basat en un projecte de societat, el de l’alliberament i el desenvolupament de pobles sota dominació estrangera i sotmesos a l’explotació per un sistema mundial inic. En el sistema internacional, es tracta d’un panafricanisme de no-alineació com el dels antics (Kwame Nkrumah) o més recentment el del «Renaixement africà» de Thabo Mbeki.
Ousmane Sonko té prou experiència i trajectòria política per saber que el sobiranisme i el panafricanisme que projecta PASTEF tenen opositors esquerps en el país. Allò va d’elits polítiques i econòmiques que aprofiten el sistema neocolonial i que s’adhereixen als interessos estrangers, a les forces obscurantistes que instrumentalitzen la religió i l’ètnia per dividir el poble i obstaculitzar el progrés. Tenen mitjans enormes i connexions mediàtics per sostenir un contra-discurs fet de petits i grans arranjaments amb els fets i la veritat, d’afabulacions i de propagandes enganyoses. Per fer front, PASTEF ha de construir una aliança patriòtica, democràtica i progressista que passa per la mobilització ciutadana i l’educació popular i l’eixamplament de la seva base social. L’alternativa creïble i durable al «sistema» és a aquest preu.
Notes
[1] L’Aliança dels Estats del Sahel (AES) encara anomenat Liptako-Gourma és un pacte de defensa mútua establert entre Mali, Níger i Burkina Faso el 16 de setembre de 2023.
