Si s’hagués de respondre a aquesta pregunta amb una frase senzilla, podríem articular-la d’aquesta manera: “es juga la continuïtat o no del projecte no neoliberal que va triomfar amb l’elecció d’Andrés Manuel López Obrador com a president de Mèxic l’any 2018”.
Però no sols el projecte a escala nacional (federal en el cas de Mèxic) està a prova, sinó també en nou governs locals: Chiapas, Guanajuato, Jalisco, Pobla, Tabasco, Veracruz, Morelos, Yucatán i Ciutat de Mèxic. Dels anteriors només a Guanajuato, Pobla i Yucatán governa l’oposició, així que tant l’eventual victòria del partit del president, Morena [1], en la prefectura del país com en els Estats on ja governa seria la prova de l’aprovació de la ciutadania.
El govern d’Obrador ha estat conseqüent amb el seu programa de campanya: no ha privatitzat les poques empreses de l’Estat que encara existeixen, ha creat un ingrés universal per a joves desocupats, persones de la tercera edat i discapacitats. Ha revertit la reforma educativa que privava als treballadors del sector educatiu de molts dels seus drets, ha nacionalitzat la indústria del liti, ha reviscut les empreses estatals Comissió Federal d’Electricitat (CFE) i Petrolis Mexicans (PEMEX). Es va fer front a la pandèmia de Covid amb vacunes gratuïtes universals i es va elevar el salari mínim en percentatges molt per sobre dels anteriors augments i per sobre de la inflació, entre altres assoliments. Tot això sense endeutar al país amb un sol préstec i fins i tot amb un creixement econòmic no vist en molt de temps i amb el pes mexicà guanyant terreny d’una manera substancial enfront del dòlar.
En l’àmbit internacional, el Partit Popular Socialista de Mèxic va tenir raó en vaticinar que el Govern d’Obrador seria un baló d’oxigen per al poble cubà. Obrador ha aprofunditat les relacions amb L’Havana i especialment amb el president Díaz Canel. El govern mexicà també va salvar i va donar asil a l’expresident bolivià Evo Morales i va intentar fer el mateix amb l’exvicepresident Jorge Glas de l’Equador, fins que el govern criminal de Noboa va violar l’ambaixada mexicana i va arrestar al polític opositor il·legalment. També hi ha hagut errors com els pronunciaments d’Obrador referents a la necessitat de crear un bloc econòmic comú amb el Canadà i els EUA per a fer front a la competència xinesa, o el fet d’haver convidat al Dalai Lama a un esdeveniment polític o, encara pitjor i més recentment, enviar felicitacions a l’ens sionista d’Israel amb motiu de la seva “independència”.
Es poden veure clarament les virtuts i errors del govern progressista de Mèxic, però, així i tot, i amb totes les crítiques des de la dreta i la ultraesquerra (que paradoxalment convergeixen en molts arguments) es pot afirmar sense equivocació que el govern ha complert en general amb el seu programa i que a hores d’ara és la millor opció possible, malgrat les seves febleses. La candidata de Morena, Clàudia Scheinbaum Pardo, que va governar la Ciutat de Mèxic té com a responsabilitat no sols la continuïtat, sinó i de manera més important, aprofundir en les transformacions empreses.
Els reptes són molts, com per exemple la màfia organitzada, l’oposició de dreta que anirà radicalitzant-se paral·lelament i proporcionalment a l’aprofundiment del programa progressista i d’esquerra, les pressions dels EUA que no deixen d’immiscir-se en els assumptes polítics de Mèxic, però sobretot l’oportunisme i els faccionalismes dins del partit Morena. És aquí on radica el perill més gran de retorn de la dreta al poder. Per fortuna, el poble de Mèxic s’ha polititzat enormement durant aquest sexenni; i com ho mostren les enquestes, s’espera una imparable victòria del front que lidera Morena. El repte arribarà en els pròxims sis anys en què Claudia haurà de mantenir els alts índexs d’aprovació heretats, al mateix temps que haurà d’aprofundir el programa evitant l’erosió que sofreix de manera natural un govern amb un projecte que es va estenent en el temps.
Notes
[1] Morena, partit polític fundat per Andrés Manuel López Obrador l’any 2011. També és conegut com a Movimiento de Regeneración Nacional, com es deia originalment.
