Publicat per l’editorial Tigre de Paper al febrer de 2024, “Món de bojos: La política de la salut mental” (el títol original en anglès és “Mad World: The Politics of Mental Health”, i el llibre està traduït al català per Lola Fígols) s’erigeix com una obra magnètica i ineludible que aprofundeix en els entramats polítics de la salut mental. L’autora és Micha Frazer-Carroll, una periodista i editora que resideix a Londres. El seu treball se centra principalment en la justícia racial, la justícia per a les persones amb discapacitat i el marxisme. A més, escriu crítica cultural i col·labora amb publicacions com The Independent i The Guardian, entre d’altres.
Amb aquesta obra, ens convida a replantejar-nos les nocions tradicionals sobre el benestar psicològic. Amb una incisiva claredat, posa al descobert les arrels profundes de la salut mental en les estructures de poder capitalistes, racistes i altres formes d’opressió.
A través d’una narrativa crítica, Frazer-Carroll ens guia a través de les sinuositats històriques de la psiquiatria i els manicomis, il·lustrant com aquests espais han estat emprats per controlar i estigmatitzar les persones més vulnerables de la societat. No obstant això, el llibre no es limita a una denúncia passiva; més aviat, ofereix una visió esperançadora per a un futur on la cura i el suport es fonamentin en principis de justícia i alliberament.
Un dels trets més remarcables de l’obra és la seva intenció de posar de manifest la necessitat urgent de reconèixer la interdependència i la vulnerabilitat col·lectiva com a pilars essencials d’una nova política de salut mental. Aquest enfocament contrasta notablement amb les narratives individualistes i patologitzadores que sovint defineixen el discurs públic sobre aquesta temàtica.
Mitjançant una òptica marxista, “Món de bojos” ens brinda una comprensió enriquidora del paper del capitalisme en la generació de malestar mental. Frazer-Carroll argumenta amb contundència que el malestar massiu que experimentem no és simplement un problema individual, sinó un símptoma inherent d’un sistema econòmic que prioritza el benefici sobre el benestar humà. Aquesta crítica radical és oportuna i necessària, especialment en un context on les campanyes de sensibilització sobre la salut mental tendeixen a oferir solucions superficials que no aborden les causes estructurals del patiment.
L’autora no dubta a explorar la intersecció entre la salut mental i el món laboral contemporani, posant com a exemple sectors com el fast fashion als Estats Units. Mitjançant un anàlisi meticulosa, Frazer-Carroll posa al descobert com les condicions laborals modernes, marcades per la pressió i la repetició de tasques, contribueixen al burnout i altres trastorns psicològics. Això ens convida a reflexionar sobre com el context laboral influeix directament en la nostra salut mental i el malestar que experimentem.
A més, el llibre critica àmpliament el neoliberalisme per privatitzar l’estrès i responsabilitzar els individus de la seva pròpia salut mental. Citant el teòric cultural Mark Fisher, Frazer-Carroll denuncia com se’ns insta a buscar solucions individuals com la teràpia o la meditació, mentre s’ignoren les causes estructurals del patiment. Aquesta crítica mordaç ens convida a replantejar-nos les nostres pròpies percepcions sobre la salut mental i la responsabilitat individual.
La vinculació amb l’abolicionisme i les alternatives comunitàries de cura emergeix com un dels pilars fonamentals del llibre. Frazer-Carroll advoca per un model de salut mental que rebutgi les institucions coercitives en favor del suport mutu i les xarxes de cura comunitària. Aquesta visió no només s’alia amb els moviments abolicionistes que busquen desmantellar les presons, sinó que també promou la restauració i la justícia reparadora com a alternatives viables, com hem comentat abans: s’agafa de referència el reconegut Model Trieste a Itàlia, el qual ha rebut elogis internacionals com un exemple exitós de desinstitucionalització i atenció comunitària en salut mental.
Finalment, l’autora s’endinsa en la crítica de les narratives que sostenen que “la salut mental no discrimina” en un món profundament discriminatori. Observa com les persones racialitzades sofreixen un increment significatiu de diagnòstics de malaltia mental i com el seu malestar és sovint mal interpretat i respost amb violència. Aquesta anàlisi contundent posa de manifest la necessitat imperiosa d’abordar la interseccionalitat entre la salut mental i altres formes d’opressió, com el patriarcat, el racisme o la LGTBIfòbia.
En resum, “Món de bojos: La política de la salut mental” és una lectura imprescindible per a militants marxistes, activistes i tothom interessat en una comprensió més profunda de la salut mental. Frazer-Carroll ens convida a transformar la nostra economia política i a construir un món on la salut mental no sigui simplement una responsabilitat individual, sinó un projecte col·lectiu de benestar i justícia. Aquesta obra ressona com una crida a l’acció, una invitació a somiar amb una societat on la cura i el benestar col·lectiu siguin els pilars de la nostra existència.
