Des de començaments d’abril la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) #Noesmicultura està recollint signatures per a desbloquejar la protecció legal que té la tauromàquia a Espanya a conseqüència de la llei estatal 18/2013 vigent actualment.
Tic-tac, tic-tac… El temps passa i, per a novembre d’enguany, necessitem més de 500.000 signatures que permetin iniciar el debat de la nostra proposta a la Cambra del Congrés dels Diputats i la seva posterior tramitació parlamentària; i, d’aquesta manera, arrabassar la protecció que ara mateix té la tauromàquia per llei. Perquè aquesta llei 18/2013, no tan sols la protegeix, sinó que també fomenta els esdeveniments taurins, fins i tot, atorgant subvencions que surten dels impostos que cadascú de nosaltres hem pagat a la Hisenda espanyola. Davant aquesta situació, només podem actuar. Per això, es va crear la ILP #Noesmicultura, liderada per la Comissió Promotora formada per activistes i juristes compromesos amb la protecció animal i la diversitat cultural, iniciant un moviment que espera ser el punt de partida per a un canvi de rumb en la consideració del respecte animal dins el món polític.
No negaré que el camí és complicat. La suma de l’oposició dels taurins (que no són pocs) juntament amb la desinformació generalitzada que a Catalunya estan prohibides les corrides de toros, fa que els ciutadans no es decideixin a signar. Sí, has llegit bé, ara com ara, qualsevol empresari taurí pot organitzar una corrida de toros al teu municipi. Una altra cosa és que, per pressió social i falta d’excessiu interès a Catalunya, no es programin; però poder, poden. I com és possible si l’any 2010 es va aprovar una llei autonòmica catalana de regulació de les festes tradicionals amb bous, que prohibia expressament aquests esdeveniments? Doncs, perquè quan això va succeir, els taurins, liderats per la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, van posar en marxa una ILP per a declarar la tauromàquia Bé d’Interès Cultural a tota Espanya. Van aconseguir el seu propòsit. El Congrés dels Diputats va aprovar en 2013 la susdita llei que permet la tortura dels bous i cavalls, amb l’afegitó de considerar-ho patrimoni cultural immaterial… de qui? Perquè per a mi no ho és. I per a una gran majoria de la nostra societat, tampoc. La qüestió és que una llei estatal té prevalença respecte a una autonòmica.
L’abast de la protecció de la tauromàquia no es limita a les corrides de toros, sinó que també afecta qualsevol esdeveniment on participin bous. És a dir, aquí entrarien també festes com ara els correbous, els bous embolats, els bous capllaçats o els bous a la mar, entre d’altres. Per tant, el bou és un animal que tradicionalment s’ha usat per a entretenir la població. No tan sols se l’ha privat de la seva dignitat, sinó que ha estat maltractat de manera molt cruel. Però, per sort, la societat evoluciona, pren consciència de la realitat que l’envolta i del patiment gratuït que comporta aquest tipus de festivitats. Així ho recullen els resultats de l’enquesta que es va dur a terme a França, Portugal i Espanya a l’abril d’enguany: el 77% dels enquestats reconeix que les corrides de toros causen massa patiment als bous i el 58% afirmen que haurien de prohibir-se. És més, aquesta enquesta ha posat de manifest que el reconeixement d’aquest patiment del bou no és tan diferent entre les diverses ideologies polítiques, ja que tant votants de dreta com d’esquerra així ho van reflectir. S’ha publicat un altre estudi, aquesta vegada centrat en Espanya, on es revela que gairebé 8 de cada 10 persones estan en contra de l’ús d’animals en la tauromàquia… El poble ha parlat. I no es pot obviar el sentir popular. Per això, les lleis han de recollir aquest sentiment ciutadà, però necessiten que es materialitzi aquesta voluntat popular. I això és el que fem des de #Noesmicultura. Plasmar aquest desig de canvi, mitjançant la recollida de signatures que estem fent a tot el territori estatal de manera presencial i en paper.
Diari d’una voluntària
Parlant amb una de les nostres voluntàries, Judit, ens comenta els diferents tipus de reaccions que tenen les persones a les quals es dirigeix en aquestes accions de recollides de signatures. Comenta que n’hi ha que no volen signar, perquè diuen no estar ni a favor ni en contra; unes altres que ja coneixen el tema i venen directes a nosaltres; qui amb només sentir “vols signar contra la tauromàquia?”, ho fan sense pensar-ho dues vegades; també el cas invers, que de primeres no signen, però quan escolten l’argumentació sencera reculen i ho fan; aquelles que creuen que continua activa la prohibició de corrides de toros a Catalunya; les menys, són receloses de compartir dades personals “per si de cas”; i, és clar, en aquesta era de les tecnologies, les que creuen que poden signar electrònicament per internet.
Quan se li pregunta a Judit sobre l’experiència viscuda en la recollida de signatures per territoris catalans, hi ha un cas que té gravat a foc: les Terres de l’Ebre. Diu que allí va trobar gent que tenia por de signar per la pressió i amenaces que els taurins exerceixen en aquestes poblacions. Sensació que també va viure quan va ser allí presencialment, a peu de carrer: “ja no és només que es neguessin a signar de manera més o menys descortesa, sinó que senties clavades les mirades d’odi i les amenaces velades”. Per sort, altres persones aprenen a conviure i veus parelles on un és taurí i un altre no. Judit recorda, mentre assevera vehementment, la frase que un dels signants li va dir: “si hi ha sang, no és cultura”.
El respecte a la diversitat d’opinions és un dels pilars de la democràcia, un altre és lluitar pels drets que creiem legítims. Per això, és a les mans de cadascú de nosaltres revertir aquesta situació legal i fer aquest primer pas cap a l’abolició de la tauromàquia. És per això que, des de #Noesmicultura, et convidem que t’uneixis al compromís i participació activa en aquest moviment, entra a www.noesmicultura.org i descobreix com pots involucrar-te (recollint signatures, com a voluntari o com a fedatari), a més de saber on s’estan recollint signatures a tot el territori espanyol. Sigues part del canvi. El temps corre i nosaltres amb ell.
