Estimada Àngels i estimats amics seus generosos, estimades persones cuidadores i altres que l’heu acompanyat amb gran dedicació.
Vull pensar en tu, Àngels, com a persona viva, que no ens deixa mentre algú la recorda. No és del buit que deixes, sinó de la plenitud que ens queda, que vull fer esment i omplir el meu record.
Aquesta plenitud és la que m’agradaria ajudar a conrear i conservar. Perquè són molts els àmbits i els espais que, amb la teva vida esforçadament alegra lluitadora, honesta i clara, has omplert en tants variats moments d’altres vides.
Sé de què parlo i crec que altres ho compartiran. Ens coneixem ben a fons des de 1982, quan vam bastir una empatia, sintonia i solidaritat que ens va fer com a germanes. Sé que moltes altres persones poden reclamar la condició de fraternitat amb tu. Desitjo que unes quantes d’aquestes persones sapiguem recollir i divulgar tantes tasques valuoses i tants moments en què la teva intervenció va significar una baula resistent en les cadenes de lligam de dones, de classe obrera, de malaltia de fibromiàlgia, de construcció amb teoria i fets d’una visió econòmica i social científica i alhora planera i a l’abast, de puntal del teu company de vida, de sindicalista i diputada, de docent i activista.
Considero regals que ens has fet, com si fossin la teva manera d’estimar, tantes aportacions que qui hagi estat prop teu o t’hagi llegit a distància ha rebut beneficiant-se’n.
Has fet un viatge ric en experiències, també en dolor, però mai ningú no et podrà retreure que no hagis intentat sempre donar gratuïtament el millor de tu.
Gràcies per haver estat sempre al peu del canó, pel teu acolliment i pel teu etern somriure.
I vull donar les gràcies també a dos mitjans de comunicació valents i democràtics, que no t’han discriminat per comunista i han mantingut la teva columna fins al final. Són El Nacional i el Temps, que van oferir-te o van respondre a un oferiment de col·laboració que també vares fer més d’un cop a d’altres que no s’hi varen apuntar.
Gràcies a tots els qui ens fem companyia presencial o en absència en aquest tràngol de dolor i fem-nos costat per ajudar a divulgar la teva obra.
