“Però llavors, no em moriré:
faré vacances”
Ovidi Montllor
La camarada Àngels s’ha pres unes ben merescudes vacances. Mentre vivia, el seu esperit mai se les va prendre. Entre nosaltres, el seu exemple de militància en totes les “lluites finals” en les que va participar i així com el seu pensament clar i rigorós tampoc agafaran mai vacances.
Si en la vida i en la lluita política l’Àngels no hagués triat el costat de la classe treballadora, probablement hauria jugat un rol “destacat” en l’economia, la societat o la política. Però va prendre partit pels de baix. I això va fer que la seva figura no ocupés el lloc que li corresponia a l’espai públic. Com deia l’Alfonso Guerra: “el que se mueve no sale en la foto”.
El seu lloc, autoelegit va ser molt més eficient i necessari, però menys vistós. Per exemple l’elaboració de la línia política econòmica del partit junt amb altres companys com en Joan Planes, l’assessorament econòmic als militants del moviment obrer i popular, la seva contribució a la lluita de la Comissió de la Dona del Comitè Central, o bé la seva tasca de divulgació de les conquestes de la revolució portuguesa i del Partit Comunista Portuguès. Durant els anys 80 amb ella, amb en Joan Planes, amb en Pere Fernández vàrem contribuir a l’elaboració d’una línia política contra l’Europa dels Monopolis que pretenia assegurar la sobirania econòmica, alimentària, monetària i ambiental del nostre poble. Els materials de les tres jornades del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) sobre la Comunitat Econòmica Europea (CEE) en són una bona mostra. Com oblidar que fou la directora de Realitat entre els números 1 (abril de 1987) i 8 (1988)? Una dona entre tants homenots.
Després de la seva mort, la “màgia” de la televisió ens ha facilitat una imatge parcial de l’Àngels: la de la retirada de les banderes borbòniques de la sala del Parlament. Aquesta imatge, amb tota la seva importància simbòlica no hauria de servir per a ocultar el seu llegat polític i intel·lectual infinitament més dens, ampli i complex. En Vicent Partal, que mai va donar acollida a VilaWeb la seva ploma, ha tractat de fixar aquesta imatge (https://www.vilaweb.cat/noticies/una-comunista-consequent/). Intenta així donar una imatge unilateral i reductiva d’una figura cabdal de la política comunista, democràtica i autodeterminista.
No, els comunistes catalans no som bons únicament perquè defensem l’autodeterminació de Catalunya. Això de l’autodeterminació ens ve de fàbrica. Els comunistes catalans som bons per moltes més coses. Entre elles per tot allò que feia la Mari Àngels al costat de milers dels camarades que es deixaven la vida en cada una de les múltiples i complexes trinxeres de la societat civil i de la lluita de classes. És pel treball col·lectiu i organitzat, que som bons i no solament per una imatge que segons en Partal “val més que mil paraules”. La imatge és bona, molt bona, les mil paraules i els fets concrets ho són més, molt més.
Per una biografia intel·lectual, política i moral de l’Àngels
Els comunistes de la quinta del 82 hauríem de lluitar per aconseguir que la vida i obra de la nostra companya no quedés limitada i reduïda i, per tant, subalternitzada. Els comunistes de les quintes que han vingut després també ho haurien de fer. Al tanatori parlàvem amb en Joan Planas de la necessitat que algú endegui una biografia intel·lectual de la nostra companya. Segurament ell és la persona indicada. 42 anys de lluita compartida amb l’Àngels l’avalen. Tant de bo que un cop hagi superat el tràngol dels darrers tres anys de duríssima vida l’Àngels, que ell va recolzar amb fets al peu del canó, que un cop superat el dol, dic, pugui trobar temps i coratge per a fer-ho!
Per quins motius s’hauria de fer això?
De primer motiu és per a evitar que, malgrat totes prodigades declaracions d’amor etern que tots fem en aquests dies, la memòria de l’Àngels no s’enfonsi lentament en la fosa comuna del temps i de l’oblit, que deia en Georges Brassens. Que no li passi com a tantes altres memòries de tants i tants comunistes de la nostra terra.
El segon motiu és que en aquest nostre petit país anem prou escassos de marxistes aquest com per permetre que l’obra l’Àngels, actualment dispersa en nombroses publicacions acadèmiques, llibres, fulletons, en revistes militants comunistes i d’esquerres així com de diversos moviments socials (Dempeus per la Salut Pública per exemple, https://dempeusperlasalut.wordpress.com/?s=MAri+Angels+Martínez ), el seu blog Punt de Vista ( https://puntsdevista.wordpress.com ) o la seva columna al diari Ara o El Temps, quedi sense una edició crítica dels seus escrits, acompanyada dels estudis necessaris. I, al costat o paral·lelament una biografia intel·lectual.
En un país amb una esquerra digna d’aquest nom, persones com la nostra camarada i amiga comptaria ben aviat amb aquests monuments intel·lectuals que permetrien les generacions actuals i futures conèixer el llegat que ens deixa. Una biografia i unes obres escollides és la tasca que la classe treballadora li deu a la seva servidora incondicional.
Modestament, la gent de l’Arxiu Josep Serradell hem començat la recopilació dels textos que l’Àngels va escriure per a Avant i per a Realitat. Comptem amb les col·leccions d’ambdós òrgans que tenim penjades a l’hemeroteca de la nostra web: https://arxiujosepserradell.cat. No podrem fer més, però estem convençuts que no serà poc. Ja hem posat fil a l’agulla.
