El cap de setmana passat es va celebrar la Festa do Avante a Portugal. Com cada any, el Partit Comunista Portuguès (PCP) organitza la seva festa en el primer cap de setmana sencer de setembre, en aquest cas els dies 6, 7 i 8. Aquesta no és una festa qualsevol, són tres dies plens de cultura, debats, concerts, literatura, gastronomia i, sobretot, camaraderia (quelcom que ens fa molta, molta falta, en un moment que el neoliberalisme extrem ens aïlla i ens individualitza).
La Festa del PCP porta el nom del peròdic Avante, l’òrgan d’expressió en el que el Partit trasllada la seva visió de l’actualitat a la societat portuguesa i relata la seva vida orgànica. Val a dir que el PCP compta amb dues publicacions: aquesta, l’Avante, de publicació setmanal i que pots trobar a molts quioscos del país, i la revista teòrica O Militante (com l’antiga revista Realitat del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), que acompanyava al setmanari Avant, o la revista Nuestra Bandera del Partit Comunista d’Espanya, que complimenta a Mundo Obrero, entre altres).
La celebració d’una festa anual amb el nom de l’òrgan d’expressió és una llarga tradició en el si dels Partits Comunistes, sent-ne la Festa do Avante un dels màxims exponents, com també ho són la Fusta de L’Humanité del Partit Comunista Francès, les històriques Festa Treball i la Festa Avant, del PSUC i del PCC respectivament, o a més petita escala, l’actual Festa Realitat. Aquestes festes es converteixen en un moment on tot el Partit es bolca en l’organització d’un espai per a la trobada de la militància, les amigues i amics del Partit, d’obertura a la societat i companyonia, lluny del màrqueting i de lògica de benefici dels festivals als quals ens té acostumats aquest moment.
Diuen que la vida són dos dies i la Festa do Avante en són tres, un bon lema per definir una trobada que se celebra des de 1976 i per on cada any passen desenes de milers de persones. La Festa ha tingut diverses localitzacions; cansats de les traves governamentals per organitzar-la, des del PCP es va organitzar una col·lecta popular per comprar un terreny i des de llavors se celebra a Seixal, al costat de Lisboa, a l’altra banda de la badia, en un terreny a Quinta de Atalaia. Per aquelles persones que no heu gaudit d’aquesta Festa, és difícil imaginar la mida de l’espai, fa falta una mitja hora ben bona per travessar-lo de punta a punta sense entretenir-se gaire.
Tot el terreny de la Festa està ple d’equipaments, carpes parades regionals, “palcos” (escenaris), un càmping per totes les persones voluntàries i una cantina per donar-los menjar durant els dies i setmanes prèvies en què els i les militants del PCP d’arreu del país assisteixen per muntar i organitzar la Festa. Hi trobem, també, un recinte amb una casa que durant l’any compleix funcions d’escola de formació per a militants i quadres del Partit.
Les organitzacions regionals del PCP tenen les seves parades, amb una selecció de plats de la seva terra (sardines, la típica francesinha d’Oporto, carn de porc a l’alentejana, la coneguda bifana, marisc, etc.), dolços de tot tipus (a Portugal són molt llaminers, no us perdeu els “pastéis de nata”, que no són de nata, sinó de crema) i artesania regional. Si hi aneu, segur que us fareu una fotografia amb la falç i martell enormes que hi ha a la zona de l’organització de Lisboa, tot un clàssic. Cada parada regional està construïda amb unes làmines de fusta i ferros, amb els quals es munten estructures, per desmuntar-les en acabar i guardar els materials ben organitzats per a l’any que ve. Com ja he esmentat més amunt, es construeixen amb treball militant durant les setmanes prèvies i és una excel·lent manera d’entendre què significa la militància comunista, pel treball i la implicació d’abans, durant i després de la Festa (sí, també ho hauran de desmuntar tot). Alguns anys, brigades de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) han assistit a les tasques de muntatge de la Festa, sent una oportunitat única per conèixer i establir relacions de camaraderia amb els i les militants de la Joventut Comunista Portuguesa. És destacable la labor conjunta entre les brigades, sent molt enriquidora amb tasques com la preparació i pintat de murals.
La Festa està plena de murals amb eslògans i muntatges gràfics molt treballats. En els murals i també en les pancartes que trobem arreu del recinte trobem també conceptes destacats del PCP, com són la paraula patriòtic, una idea molt recurrent en el discurs i proposta política de les i els camarades portuguesos, que es defineixen patir de la “política patriòtica i d’esquerres”, davant de les polítiques imperialistes i de la pèrdua de sobirania. Una altra idea recurrent és el concepte de pau, molt lligat a fer front a l’OTAN i les guerres imperialistes (“Paz sim, Guerra não!”).
A més de les parades regionals, un cinema, un espai per teatre, una pista esportiva i les carpes de la fira del llibre o de la fira del disc, trobem l’Espai Central amb una exposició temàtica sobre l’eix polític que guia la festa cada any i que serveix també com a un dels espais per a actes i debats. Una altra zona entranyable i que crida molt als i les visitants és l’Espai Internacional, que ocupa tot un extrem de la festa amb parades de desenes de partits comunistes i organitzacions d’esquerres i antiimperialistes d’arreu amb la seva gastronomia i materials polítics.
A l’Espai Internacional es dona l’oportunitat de parlar i compartir opinions amb camarades de diferents països i tastar alguns dels seus productes gastronòmics. Una de les parades que no et pots perdre, malgrat ser petita, és la del Bloque Nacionalista Galego, on podràs prendre un orujo o algun licor dolcet o gaudir d’una queimada, tot parlant amb els companys del BNG i de Galiza Nova. En el marc de l’Espai Internacional no hi pot faltar, com cada any, la parada de Comunistes de Catalunya, els i les visitants de l’Avante poden gaudir de plats catalans, com la botifarra, el pà amb tomàquet o l’arròs negre i tenen a la seva disposició marxandatge elaborat especialment per la Festa.
Comunistes ha heretat la tradició del PCC de participar anualment a la Festa do Avante i mantenir una relació fluida amb el partit portuguès, havent-hi participat fins i tot l’any 2020, en plena pandèmia (la Festa do Avante es va celebrar, malgrat l’oposició del govern i la campanya en contra dels mitjans de comunicació, fent gala d’una gran capacitat organitzativa per mantenir l’ordre, fent de la Quinta de Atalaia un espai segur). Enguany, més d’una vintena de militants de Comunistes de Catalunya i de la JCC han participat de la brigada per la Festa do Avante; però aquesta no és l’única participació a nivell partidari, sinó que, com cada any, Comunistes ha enviat una delegació política a reunir-se amb la direcció del PCP.
La Festa compta amb una cinquantena de delegacions internacionals de tot el món, entre elles la delegació catalana per part de Comunistes. Aquestes són rebudes de manera molt cordial per l’organització d’internacional del PCP i gaudeixen d’un programa d’activitats en el si de la Festa, que comença amb la salutació per part de Paulo Raimundo, el secretari general, divendres a la tarda, segueix amb una ruta per les diferents parades regionals al llarg de la festa dividits en grups d’afinitat idiomàtica o cultural, compta amb una trobada política per a compartir impressions entre les delegacions i la més alta direcció de l’Àrea d’Internacional del PCP i culmina amb un conjunt de reunions entre cada delegació i una persona de la direcció del PCP. A més, la Festa és un bon moment per consolidar contactes i coneixences entre partits i poder mantenir un contacte més fluid en un espai informal.
La festa s’omple d’amigues del Partit que visiten les paradetes de les regions, l’espai internacional o les desenes d’actes culturals. De la programació de la Festa destaquen concerts amb grups de primer nivell i l’assistència de milers de persones que van a veure’ls en els tres escenaris. El públic català i l’espanyol tot sovint hi pot trobar referents musicals coneguts, per la Festa do Avante hi ha passat Obrint Pas, Boikot i Silvia Pérez Cruz. En aquesta edició es va poder gaudir d’un magnífic concert del grup valencià de rap, Los Chikos del Maiz que va actuar en el Palco 25 d’abril en el marc de la que és la seva gira de comiat. Val a dir que el nom de l’escenari —25 d’abril—, no és casual, el PCP es referencia contínuament en la Revolució dels Clavells i els valors d’abril. Enguany es commemora el 50è aniversari de la Revolució i ha sigut especialment significatiu en el marc de la festa de les i els comunistes portuguesos. Aquest serà el tema central, també, de la Festa Realitat, on hi haurà presència de la direcció del PCP en els debats i activitats que se celebraran el 28 de setembre a Barcelona.
La festa té diversos escenaris, el Palco 25 d’abril és el més impressionant, amb una gran estructura davant d’una esplanada immensa on s’aplega el públic en els diferents concerts. De totes maneres, aquest no és l’únic, ja que n’hi ha un parell més per a concerts d’un format més assequible, són els Palco de la Pau i l’Auditori l’1 de maig. També hi ha una programació musical pròpia a la Ciutat de la Joventut, gestionada per la JCP. De totes maneres, independentment de quina sigui la programació musical de l’edició, hi ha un element diferencial que sorprèn al públic català que hi assisteix, és l’actuació de divendres al vespre al Paco 25 d’abril, que compta amb l’Orquestra Simfònica de Lisboa. Cal dir que per part nostra no estem acostumats aquest tipus d’actuacions en festes, però és una de les que té més èxit, amb tota l’esplanada del Palco plena de cadires perfectament arrenglerades i les i els músics tocant vestits de vint-i-un botó.
Aprofito per dir-vos que la Festa do Avante, més enllà dels concerts, té un públic molt familiar, amb canalla i gent de totes les edats, i això es nota en l’ambient i també en la programació. Hi trobem també un espai per a la pràctica de l’esport, amb exhibicions diverses i fins tot una cursa de 10 km diumenge al matí. Pel que fa a la programació musical, trobem propostes ben variades i de primer nivell. Enguany, a part del tradicional concert de l’Orquestra Simfònica de Lisboa i de l’actuació, ja esmentada, de Los Chikos del Maiz, a l’Avante s’hi va poder veure un reguitzell d’artistes de l’escena musical portuguesa. Van tocar-hi un gran de la cançó portuguesa, com és Sérgio Godinho (amb l’esplanada del Palco 25 d’abril plena fins a la bandera), i. entre molts altres, també van lluir la fadista Katia Guerreiro, el grup brasiler de punk rock Garotos Podres, la cantant Rita Redshoes, la proposta alternativa de The Legendary Tigerman o, per tancar el cap de setmana, la música electrònica de Branko.
Al llarg de cap de setmana hi varen haver desenes de debats sobre multitud de temes: ordenació territorial, el paper de l’exèrcit en la sobirania nacional (a Portugal tenen una relació amb l’exèrcit molt diferent de la que concebem nosaltres, el fet que els militars impulsessin la Revolució l’any 1974, amb un pes important dels valors progressistes en el seu si, marca el caràcter portuguès), la figura del revolucionari antiimperialista Amílcar Cabral en el centenari del seu naixement, etc.
No puc acabar aquest article sobre la Festa do Avante sense parlar-vos del Comicio, el míting multitudinari que es fa diumenge a la tarda al Palco 25 d’abril, ple de gent i de banderes roges. És on el PCP desplega la seva proposta política i té una forta càrrega litúrgica —val a dir que un altre element cohesionador de la Festa és també la cançó Carvalhesa, composta l’any 1985 per acompanyar les campanyes electorals del Partit i que s’ha acabat convertint en l’himne de la Festa, sonant tot sovint i veient com la gent la balla amb entusiasme—. Comença l’acte amb la presentació d’una persona de la direcció del Comitè Central, donant pas a què tota la direcció pugi a l’escenari, per després escoltar les intervencions de la JCP, del director del diari Avante i del secretari general, Paulo Raimundo, que el novembre de 2022 va succeir en el càrrec a l’històric Jerónimo de Sousa, (qui diumenge es passejava per la festa vestit amb robes humils i gaudint de la camaraderia).
El Comicio acaba amb els himnes, la Internacional i el de Portugal sonen acompanyats de la cançó Avante camarada, escrita l’any 1967 pel compositor portuguès Luís Cília per fer-la sonar a la Rádio Portugal Livre, que el PCP emetia des de Romania durant la dictadura portuguesa. “Avante, camarada, avante, Junta a tua à nossa voz! Avante, camarada, avante, camarada. E o sol brilhará para todos nós!” diu la seva tornada. Aquesta peça, amb la veu de Luísa Basto acabaria convertint-se en un dels temes més populars de la Revolució dels Clavells. I fins aquí la crònica d’una festa incomparable. Ja només queden 360 dies per a la següent, i per tornar a acabar totes les converses amb la gent amb el mític “obrigado camarada”.
