El cap de setmana passat vam tancar el mes de setembre d’una gran manera, amb una nova edició de la Festa Realitat, organitzada conjuntament per Comunistes de Catalunya, la Fundació Neus Català i la Joventut Comunista. Diuen que la vida són dos dies i què millor que passar-ne un ple de camaraderia i bon ambient amb la nostra festa. Dissabte, la plaça de les treballadores i treballadors de la Harry Walker, a Nou Barris, es va omplir d’activitats per a tots els públics: concerts, fira del llibre, xerrades, espai internacional, etc. Pots veure totes les fotografies en aquest àlbum i llegir la crònica de la Festa en aquesta edició de la nostra revista.
Aquest és un trimestre ple d’activitats, ha començat fort amb l’exitosa Festa Realitat, però s’acosta el 27 d’octubre, en què la Fundació Neus Català organitza una altra edició de la Cursa i Caminada Lluís Companys. Enguany, la cursa forma part del calendari de la Federació Catalana d’Atletisme i, a més, incorpora dos circuits, un de 5 km i un de 10 km, amb distàncies homologades. Després de la cursa trobareu activitats de recreació històrica, una mostra d’entitats memorialístiques, un taller de castellers, punxadiscos i més! El trimestre culminarà el mes de desembre amb el III Congrés de Comunistes de Catalunya, que se celebrarà el 13 i 14 de desembre al Casino de l’Aliança del Poble Nou.
Pel que fa a l’escenari polític, a l’estiu va haver-hi la investidura de Salvador Illa —després que el govern d’esquerres de Pere Aragonès no pogués aprovar els pressupostos—. Aquesta investidura era l’únic escenari viable aritmèticament, i es va poder portar a terme a partir d’un acord sobre el finançament singular, una aposta per la sobirania econòmica i la transparència, fets que ara cal obligar a complir. Tanmateix, el PSC fa temps que juga el paper de convertir-se en el partit d’ordre a Catalunya i aquestes primeres setmanes del seu govern ho estan demostrant. Les incorporacions de perfils exconvergents en el seu govern (Miquel Sàmper, Ramon Espadaler i David Bonvehí) o l’eliminació del Pla Pilot sobre la Renda Bàsica Universal en són una mostra molt preocupant.
Aquesta setmana hem conegut la notícia de que el 60% dels lloguers a Catalunya es paguen a persones que tenen en propietat almenys tres pisos, fet que converteix als petits propietaris en una minoria i deixa el mercat amb un índex de concentració elevat i molt preocupant. Per això resulten un enorme despropòsits les declaracions de la ministra Isabel Rodríguez, que ha reclamar “solidaritat” als propietaris davant els increments en el lloguer. Aquestes afirmacions no només trasmeten una forta inocència, sinó que representan tota una dimissió de les que han de ser les seves funcions, és a dir, legislar pel dret a l’habitatge. Des de Comunistes de Catalunya no pararem de donar suport a totes les reivindicacions i mobilitzacions de les persones i organitzacions que defensen la conquesta d’un dret humà tan elemental com és l’habitatge.
Si parlem de drets humans, hem de fer referència a un nou informe d’Intermón Oxfam sobre el progressiu increment de concentració de la riquesa a nivell mundial. Ara mateix, l’1% dels més rics del món acumulen més riquesa que el 95% de la població mundial en el seu conjunt. L’1% més ric posseeix el 43% de tots els actius financers globals. Dues multinacionals són propietàries del 40% del mercat mundial de llavors. Les tres grans empreses gestores de fons dels EUA gestionan una cinquena part dels actius d’inversió globals. Segons indica l’informe: “L’ombra de l’oligarquia mundial es cerneix sobre l’Assemblea General de les Nacions Unides. Els ultrarrics i les megaempreses que ells controlen estan conformant les regles del joc al seu favor, a costa de la resta de la població”. També es denuncia que els ultrarrics i les empreses més poderoses han utilitzat la seva influència per a frenar els esforços destinats a resoldre els problemes del planeta, com la lluita contra l’evasió fiscal, la cancel·lació de deutes insostenibles o l’accés universal a las vacunes contra la covid. En resum, la concentració de la riquesa a nivell mundial continua el seu increment, i els més rics i les grans corporacions imposen cada vegada més la seva voluntat, fets que posen de manifest l’absoluta insostenibilitat del capitalisme en els nostres dies.
Aquesta setmana es compleix un any de l’inici del genocidi del poble palestí per part d’Israel. Un any de genocidi del poble palestí dins i fora de les fronteres de la Franja de Gaza, amb la invasió del territori del Líban i bombardejos indiscriminats a ciutats libaneses, inclosa Beirut, la capital, que ha provocat centenars de morts i milers de ferits en pocs dies. També s’han produït bombardejos al Iemen i a Síria. Mentrestant Occident, no només continua permetent la barbàrie d’Israel, sinó que la patrocina. Ja fa un any que cada dia, a totes hores, el cel de la Franja de Gaza, i de tots els territoris en què els i les palestines busquen protecció, s’omple de bombes amb segell occidental llançades per Israel en unes operacions que tenen per objectiu exterminar el poble palestí. A més del genocidi a la Franja de Gaza, continua la repressió continuada a Cisjordània, amb la voluntat evident d’acabar annexionant aquest territori palestí al somni colonialista d’un gran Israel.
A banda de la barbàrie als territoris palestins, aquesta setmana Netanyahu ha autoritzat intervencions militars, inclosa la invasió terrestre, al Líban. La violència desfermada ha deixat en pocs dies una destrucció sense precedents, amb centenars de morts i milers de ferits, que ha desbordat el Socors Popular Libanès, qui ha hagut d’engegar una campanya de donacions.
Amb la recent escalada amb el bombardeig de l’Iran contra Israel, i l’amenaça del sionisme d’atacar les instal·lacions petrolieres i nuclears del país persa, un conflicte a gran escala sembla cada cop més plausible.
Ara és l’hora de demostrar valentia, i apostar per la pau, per això aquest diumenge, a les 12, omplirem el passeig de Gràcia de Barcelona exigint la fi de l’apartheid i l’ocupació de Palestina i, sobretot, exigint als nostres governs la fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel.
Per altra banda, tenim motius per alegrar-nos per la victòria d’Anura Kumara Dissanayake, a les eleccions presidencials de Sri Lanka de fa un parell de setmanes. El candidat comunista encapçalava la candidatura de Poder Popular Nacional, front liderat pel comunista Front d’Alliberament Popular (JVP), que va aconseguir la victòria amb un 42% dels vots. Des de la Realitat i des de Comunistes de Catalunya volem felicitar els camarades del JVP per aquesta important victòria.
L’avenç de l’extrema dreta a escala europea sembla no tenir aturador i els últims dies hem tingut una nova notícia preocupant. Els hereus del nazisme van guanyar les eleccions d’Àustria el passat diumenge, sent un dia trist per a tots els demòcrates d’Europa. Aquest resultat se suma a altres com el govern de Meloni, els resultats d’Alternativa per Alemanya o els de l’extrema dreta francesa. Esperem que els populars austríacs mostrin responsabilitat democràtica i no pactin amb ells. A banda, però, volem felicitar els camarades del KPÖ que, tot i que no van aconseguir entrar al parlament, van quadruplicar els resultats de fa 4 anys.
