“Sovint les persones que parlen català en tots els àmbits de la vida privada i social, canvien de llengua i utilitzen el castellà, tant de manera oral com escrita, a l’hora de relacionar-se amb l’Administració de justícia.”.
Juristes per la Llengua Pròpia [1].
Si en un àmbit de la vida pública l’ús de la llengua catalana presenta uns dèficits escandalosos, aquest és el cas de l’administració de justícia. L’ús del català als jutjats i als tribunals de justícia catalans està experimentant un retrocés dramàtic i és pràcticament inexistent. Un exemple, mentre l’any 2005, a Catalunya, el total de sentències redactades en català era del 20,1%, en el 2021 la xifra s’ha reduït fins el 6,9%. Aquest mateix any, el total de demandes presentades en català va ser fins i tot inferior: el 6,2%!!!
Una altra dada que crida molt l’atenció és que el dret lingüístic de ser notificat en català s’incompleix en un 81,3% dels casos; és a dir, del total de demandats que sol·liciten ser notificats en llengua catalana, amb prou feines un 20% té garantit aquest dret. Per contra, quan el demandat especifica ser notificat en castellà, el percentatge de compliment i garantia del dret a opció lingüística ascendeix al 97%. Quan no s’informa de l’opció lingüística, les notificacions es fan per defecte en castellà, en un 91,8%
Espanyols i reaccionaris, impermeables a l’oficialitat del català
Per què, doncs, l’administració de justícia es presenta ara com ara com l’estructura de poder públic on la utilització de la llengua catalana adquireix unes característiques gairebé residuals?
Ens agradi o no, i malgrat l’existència i notorietat de molts jutges de mentalitat progressista, el món judicial -sobretot la seva cúpula- segueix essent un reducte de nacionalisme (espanyol) reaccionari. Coincidint amb el catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, “la transició va deixar un ou de serp en l’àmbit judicial (…)” i és aquí on hi ha “(…) més necessitats de superar l’estadi predemocràtic i pre-liberal en què encara es troben” [2]. Justament el perfil ideològic i cultural més reticent i hostil a la normalització del català a l’administració de justícia.
La jurista Mercè Espasa, considera encertadament que “a l’Estat espanyol, des de fa dècades, està en marxa una regressió partidista i ideològicament conservadora per utilitzar el poder judicial com la tercera cambra legislativa, no sotmesa a control democràtic, i afermar així un model d’Estat monàrquic, nacionalista i reaccionari” [3].
Davant d’aquest estat de coses, no ens costarà gaire concloure que difícilment la majoria de jutges i jutgesses que interactuen més directament amb la ciutadania (de 1ª instància i instrucció) tindran la propensió a ser permeables i molt menys proactius a la normalització de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit judicial. El fet que una de les seus de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial estigui radicada a Barcelona no ha suposat en absolut cap element de millora. Com a anècdota, no oblidem que durant força anys la directora de l’Escola Judicial de Barcelona fou la dona de l’ínclit magistrat Pablo Llarena.
Fer servir el català no canvia la sentència?
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat va endegar a terme el 2022 una campanya sota el títol “Fer servir el català no canvia la sentència. Fem justícia al català” [4] Sota el risc d’esdevenir políticament incorrecte, gosaré posar en entredit aquesta manifestació institucional. Bé, d’entrada cal deixar clar que si l’ús del català pogués canviar una sentència estaríem davant d’una prevaricació de manual. Crec que la pregunta correcta seria “si el demandat o el demandant, i els seus lletrats, s’expressen en català… pot això influir en el sentit de la sentència?”. Doncs, temo que la resposta aquí seria afirmativa.
D’entrada, qualsevol observador imparcial comprovarà que, sovint (tot i que no sempre), les persones que parlen català en tots els àmbits de la vida privada i social, canvien de llengua i utilitzen el castellà, tant de manera oral com escrita, a l’hora de relacionar-se amb l’Administració de justícia [5].
Personalment, he sigut testimoni de ciutadans/es que demanen als seus lletrats que s’adrecin al jutge/essa en castellà per temor (infundat?) a inspirar en el magistrat una reacció hostil. Perdoneu, però això no deixa de ser un tic de submissió colonial.
L’ús del català reduït a l’anècdota
L’ús del català en la justícia està arribant a unes cotes d’insignificança que l’única reacció possible és la vergonya o l’emprenyament, o totes dues alhora. He llegit el testimoni d’una lletrada gironina que explica que, fins fa un parell de mesos, dels 6 jutges que hi havia a Blanes només 1 parlava català. I els altres 5 jutges, si bé l’entenien perfectament per portar anys vivint aquí, no el parlaven a les vistes [6].
Un altre detall també significatiu del paper subordinat del català a l’administració de justícia el trobem amb l’increment substantiu en els darrers temps de sol·licituds de traducció al castellà de resolucions, demandes o escrits elaborats originàriament en català. Aquestes traduccions, requerides per professionals de l’advocacia exercint davant de tribunals catalans, van a compte del pressupost del Departament de Justícia de la Generalitat, és a dir, dels diners públics, que és de tots. Veiem com advocats que representen grans corporacions i empreses radicades fora de Catalunya i que quan han d’acudir a jutjats de Catalunya usen i abusen de la situació absolutament hegemònica del castellà.
Però l’ús precari del català no es limita als lletrats forasters, també és la pràctica més comuna entre els advocats i advocades catalans. Es podria justificar amb el fet que la pràctica totalitat de la normativa jurídica està en castellà (però no oblidem que a la web de la Generalitat podem trobar la majoria de les lleis estatals traduïdes al català). Practicitat o renúncia? Sigui una cosa o l’altra, la dramàtica situació de la llengua pròpia a l’administració de justícia és simptomàtica del moment polític i social que ens ha tocat viure. A Catalunya, la política també es mou avui dia entre la practicitat i la renúncia.
Notes
[1] Plataforma per la Llengua (Barcelona, 9 d’octubre de 2013). https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/oc_noticies/2355/acord-amb-juristes-per-la-llengua-per-tramitar-les-queixes-i-consultes-referents-als-drets-linguistics
[2] REQUEJO, Ferran. Diari Ara (Barcelona, 5 de març de 2024)
https://www.ara.cat/opinio/judicial-reforma-requejo_129_4957372.html
[3] ESPASA, Mercè. Eines 48, fundació Irla (Barcelona, agost 2024)
https://irla.cat/wp-content/uploads/2024/01/eines48-article-connexions-merce-espasa.pdf
[4] Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Fer servir el català no canvia la sentència. Fem justícia al català (Barcelona 16 de juny de 2022) https://justicia.gencat.cat/ca/departament/llengua/catala-administracio-justicia/campanya-aj/
[5] Racó Català. L’ús del català a la justícia és pràcticament inexistent (Barcelona 11 de març de 2011).
[6] L’Advocada.cat. El dret i la llengua: l’ús del català a la justícia (Barcelona, 30 d’agost de 2023) https://www.ladvocada.cat/el-dret-i-la-llengua-lus-del-catala-a-la-justicia/
