El mutualisme administratiu té unes arrels molt profundes. Si bé ja des de l’edat mitjana podem trobar algunes entitats primigènies organitzades com a sistemes mutuals, és cert que el sistema mutual de l’àmbit funcionarial o administratiu té un clar inici en les germandats de socors primer, durant el segle XVI, i els ‘montepios’, en el segle XVIII, sota regnat de Carlos III, inicialment pels funcionaris de l’àmbit militar. Més endavant, van arribar els ministeris i tribunals i la Reial Hisenda.
La creació de MUFACE (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat) està recollida a la Llei 29/1975, de 27 de juny, de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l’Estat. Segons s’explica al web de MUFACE, “la reforma va adoptar com a solució la promoció d’una Mutualitat única, el que garantiria la fi de les desigualtats, una cobertura a tots els funcionaris i funcionàries i una adequació de les prestacions a les establertes en el Règim General, a canvi d’assumir les càrregues de les mutualitats existents” (Julio González).
Malgrat parlar de l’àmbit públic, però, els i les funcionàries -i les seves famílies- poden optar a tenir cobertura a través d’asseguradores de l’àmbit privat, la qual cosa ha estat objecte de debat d’ençà de l’aprovació de la llei. Així, el sistema MUFACE permet al funcionariat triar entre l’atenció en la sanitat pública o en la privada, mentre que és l’Estat qui s’encarrega de finançar part d’aquest sistema a partir de la signatura d’un conveni amb asseguradores privades. Per tant, aquesta cobertura no és 100% pública, el que constitueix una important via de finançament públic cap a asseguradores privades.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, i com a defensors i defensores del que és públic, no podem estar d’acord amb el funcionament i el plantejament de MUFACE. Tota la ciutadania, també el funcionariat, ha d’estar completament integrada en el sistema públic de salut. La desaparició de les formes directes i indirectes de desviament de recursos públics cap a ens privats enfortiria el sistema públic, tot garantint una major equitat i augmentant la disponibilitat de recursos econòmics per a la sanitat pública.
Per tant, des de Comunistes de Catalunya lluitem per l’eliminació del finançament públic de les mutualitats de funcionaris que inclouen aquests acords, concerts o convenis amb asseguradores privades, tot defensant la seva integració en el Sistema Nacional de Salut amb el mateix finançament i serveis que la resta de la població; això no només inclouria a MUFACE, també a l’ISFAS (l’Institut Social de les Forces Armades) i a MUGEJU (la Mutualitat General Judicial). L’Estat ha de promoure un sistema de salut 100% públic, que posi al centre a la ciutadania i no pas els resultats econòmics, destinant els 500 milions d’euros d’aquestes mutualitats al pressupost destinat a Salut, d’uns 3.700 milions d’euros, apostant per la millora de la sanitat pública, i no pas al finançament de la sanitat privada per a una part de la població.
Per tot això, l’anunci de l’augment d’un 17% de la prima de MUFACE fins al 2026 ens sembla una mala notícia. És evident que les despeses dels serveis de salut han augmentat, però això també significa que el govern està destinant una quantitat significativa de fons econòmics al finançament d’un sistema de salut paral·lel, privatitzat. Es tracta, doncs, d’una oportunitat perduda per a enfortir la sanitat pública en el seu conjunt.
