Marie Curie (1867-1934) és una de les figures més destacades de la història de la ciència, coneguda pels seus descobriments revolucionaris sobre la radioactivitat i per ser la primera persona a guanyar dos Premis Nobel en disciplines científiques diferents, així com la primera dona a ser premiada amb aquest guardó.
Nascuda com a Maria Salomea Skłodowska el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, Polònia, amb només 15 anys va viure la frustració de no poder accedir a la Universitat de Varsòvia, ja que aquesta només permetia l’entrada a homes. No obstant això, va aconseguir estudiar a la “Uniwersytet Latający” (“Universitat Volant”), una institució clandestina que oferia educació a les dones poloneses. Més tard, en 1891, va marxar a París, on va canviar el seu nom per Marie i es va matricular a la Universitat de París, obtenint el títol de física el 1893 i el de matemàtiques el 1894. A aquesta ciutat va conèixer el físic Pierre Curie, amb qui es va casar el 1895 i amb qui va compartir molt importants descobriments científics. Després de la mort prematura de Pierre el 1906, Marie va continuar treballant en solitari, convertint-se en la primera dona professora a la Sorbona. També va ser la primera dona en dirigir un laboratori a aquesta universitat.
Malgrat els seus èxits extraordinaris, la trajectòria de Curie no va estar exempta d’obstacles, incloent-hi el que avui coneixem com “l’efecte Matilda”, un fenomen que descriu la invisibilització de les contribucions de les dones científiques, sovint atribuïdes a homes, i reflecteix com les dones científiques han estat sistemàticament ignorades o eclipsades en el reconeixement dels seus assoliments. El fenomen porta el nom de Matilda Joslyn Gage, una sufragista del segle XIX que va denunciar la marginació de les dones en molts àmbits, inclosa la ciència.
Marie Curie és una de les poques excepcions que va aconseguir reconeixement durant la seva vida, però no va ser immune a les dinàmiques del sistema patriarcal. En particular, el seu nom gairebé queda exclòs del Primer Premi Nobel de Física de 1903, i posteriorment va haver d’enfrontar un escrutini desproporcionat de la seva vida personal després de guanyar el Nobel de Química de 1911.
El Premi Nobel de Física de 1903 va ser, finalment, atorgat conjuntament a Marie Curie, Pierre Curie i Henri Becquerel pels seus estudis sobre la radiació, però, inicialment, el comitè del Nobel no tenia intenció d’incloure el nom de Marie, tot i que havia liderat moltes de les investigacions. Va ser Pierre Curie qui va insistir que el seu treball fos reconegut, deixant clar que les seves aportacions eren fonamentals. Aquest fet exemplifica perfectament com l’efecte Matilda va intentar invisibilitzar les contribucions de Curie.
D’altra banda, el Premi Nobel de Química de 1911 li va ser atorgat pel seu descobriment dels elements radi i poloni, així com pel desenvolupament de mètodes per aïllar el radi en estat pur. Amb aquest guardó, es va convertir en la primera persona a guanyar dos Premis Nobel.
Malgrat aquest èxit extraordinari, l’entorn social i mediàtic del moment va ser hostil. Just aquell any, es va difondre un escàndol sobre la seva relació amb el físic Paul Langevin (membre del Partit Comunista Francès), un home casat però separat de la seva dona. La premsa sensacionalista francesa va llançar una masclista campanya difamatòria contra Curie, etiquetant-la com a “destructora de llars”. Aquesta hostilitat social es va sumar a la xenofòbia que Curie havia experimentat des de la seva arribada a França com a immigrant polonesa. Tot plegat, va crear un entorn advers que, malgrat tot, no va impedir que assistís a Estocolm per recollir el premi i reafirmar el seu lloc en la història.
Les recerques de Curie van ser pioneres, tant que ni ella ni el seu marit eren conscients dels perills als quals s’exposaven amb la radiació. De fet, es creu que l’anèmia aplàstica que va provocar la mort de Marie el 4 de juliol de 1934 va ser a causa dels llargs anys dedicats a la recerca en el seu laboratori. La seva filla, Irène Joliot-Curie, va seguir els passos de la seva mare i va guanyar el Premi Nobel de Química el 1935, tot just un any després de la mort de Marie, que va ser la primera dona a rebre sepultura amb honors en el Panteó de París per mèrits propis en 1995.
Els episodis de resistència que va viure, tant en l’àmbit institucional com personal, són exemples clars de l’efecte Matilda. Casos com el de Curie han permès reflexionar sobre com s’ha negat el reconeixement a les dones al llarg de la història, i el seu èxit demostra que necessària és la igualtat de gènere en la ciència.
Institucions com l’Institut Curie i les beques Marie Skłodowska-Curie honoren el seu llegat i continuen treballant per promoure la diversitat i l’equitat en la recerca. No només va revolucionar la física i la química, sinó que també va desafiar les normes socials de la seva època, superant els profunds prejudicis de gènere i les discriminacions que afectaven les dones en la ciència.
Així, el llegat de Marie Curie ens recorda la importància de reconèixer i valorar les aportacions de totes les persones en la ciència, independentment del seu gènere. Això es fa valdre tots els anys durant el mes de febrer: en el context de l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, es reivindica el dret de totes a accedir a la ciència i a ocupar espais de lideratge en el món acadèmic. La ciència només pot prosperar de manera equitativa i innovadora si s’ofereix un accés universal, eliminant barreres de gènere i classe i promovent la igualtat. Els avanços científics (que són, al cap i a la fi, avanços en la humanitat) són de Marie Curie i són, i seran, de totes.
