El nou currículum (decret 175/2022) que actualment tenim entre mans —i el qual encara se n’estan veient incerteses i se’n critiquen els posicionaments— té alguns aspectes molt interessants. El repte està a veure si podem resoldre aquestes crítiques i incerteses coherentment amb els principis d’universalitat, equitat, inclusió, cohesió social, de qualitat i d’excel·lència educativa (per posar-ne alguns exemples).
Així doncs, aquest nou currículum planteja una sèrie d’oportunitats molt interessants que ens permetran treballar i assolir majors graus d’equitat i inclusió. Des del meu punt de vista el primer gran encert d’aquest nou decret és que no hi ha un trencament entre les diferents etapes obligatòries, la primària i la secundària. Parlem d’un currículum d’educació bàsica.
Un segon encert, per a mi, és que el Decret parla d’avaluació en el seu redactat en els següents termes:
L’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i el grau d’assoliment de les competències, el progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge i la variabilitat de l’aprenentatge de l’alumnat. (Art. 23.2 Decret 175/2022)
I, per a mi, aquí és on recau bona part de l’èxit o el fracàs d’aquest nou currículum, és a dir, en com entenem i portem a la pràctica aquest punt de l’articulat, ja que ens definirà el que fem a la resta. On en paraules de Neus Sanmartí, si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res (Sanmartí, 2010: pàg. 3). Una avaluació centrada en la qualificació, és a dir, aquella acreditativa que només pretén arribar a una nota, no ens servirà per fer front a aquest nou currículum i els seus plantejaments.
Ara bé, una avaluació on l’objectiu sigui fer coneixedor del seu progrés l’alumnat, fer-lo conscient del que sap i del que li falta per arribar a conèixer o una avaluació que ens permeti establir bastides i suports per tal de facilitar el progrés de l’alumnat. Aquesta avaluació ens permetrà donar resposta als reptes d’aquest nou currículum.
Per altra banda, pensar i implementar estratègies d’avaluació centrades en l’aprenentatge dels alumnes (detectar les necessitats o mancances; entendre el que passa i establir mecanismes per assegurar l’aprenentatge), ens obliga, entre altres coses, a posar l’alumnat al centre del procés d’avaluació, ja que són ells i elles els que s’hauran de corregir i, per tant, evolucionar en el seu progrés. M’explico, només es pot corregir qui ha errat (i se n’ha adonat), els mestres i professors podem assenyalar l’error, però no corregir-lo [1].
Per tal de posar l’alumnat al centre del procés d’avaluació, l’haurem de posar al centre del procés d’ensenyament —aprenentatge i aquest currículum no només ho permet, sinó que ho fomenta. Tornem a la sentència de Neus Sanmartí, cal canviar l’avaluació per canviar la resta, dit d’una altra forma com fomentarem una avaluació que reguli els aprenentatges si no permetem que hi hagi regulació per part dels alumnes?
Per tant, els centres que s’estan plantejant l’avaluació des de la perspectiva que marca el currículum (que hauran de ser tots) necessàriament hauran de modificar les seves pràctiques, si és que no ho han fet ja. Hauran d’implementar noves estratègies d’E-A, de caràcter més competencial, ja que en cas contrari no podran arribar a donar resposta als reptes que planteja l’avaluació del nou currículum.
I aquí rau un altre problema, ja que per a alguns sectors, aquest replantejament vol dir renunciar als continguts (diguem-ne més clàssics) i a l’especialització. I per a mi el que demana en realitat és tot el contrari triar molt bé aquests continguts, per tal que permetin transferir-los.
I aquest pas només el poden fer els mestres i professors que coneixen bé la matèria, per tant, serem especialistes. Però no podem oblidar que per molt especialistes que siguem, no deixem de ser mestres o professors i que també hem de seguir els consells i consensos que ens ha aportat la pedagogia i la psicologia sobre l’art i la ciència de l’ensenyament i l’aprenentatge.
Com a educadors i educadores que som se’ns demanen moltes coses (sovint masses), però per mi n’hi ha una a la que no podem renunciar que és a l’excel·lència educativa. Entesa aquesta des de dos vessants inseparables maximitzar aprenentatges i aprenents, ras i curt tots presents, participant i progressant; és a dir, inclusió.
Per dur-la a terme necessitem, evidentment més recursos que els ha de facilitar el Departament. Però a part dels recursos també necessitem repensar les estratègies que duem a terme en clau inclusiva i aquest currículum al meu entendre ens ho facilita i ens hi obliga. I, el que també necessitem és parlar més i amb tranquil·litat de pedagogia i sortir dels debats polaritzats, per sort el món de l’educació no hi ha blancs i negres, no és un món bicolor. Estem en una professió complexa, que s’exerceix en una realitat complexa que ha de defugir de les dicotomies i les simplificacions.
Notes
[1] Extret de: https://diarieducacio.cat/neus-sanmarti-si-sabem-que-lalumne-apren-la-nota-es-el-de-menys/ (consultat el 20-10-2024)
Bibliografia
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Departament d’educació. Direcció General de l’educació Bàsica i El Batxillerat. http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf
