La segona victòria electoral de Donald Trump ha provocat una sorpresa i desassossec molt superiors a quan va derrotar Hillary Clinton el novembre del 2016, i moltes persones es pregunten com és possible una segona victòria als EUA de qui no és més que un llop narcisista amb molts diners. Davant d’aquesta incredulitat surten múltiples respostes, però una de les que més s’escolta és que el resultat només pot ser producte de l’efecte sobre la població nord-americana d’una intensa campanya del trumpisme en xarxes socials, divulgant mentides.
Respostes d’aquest tipus eren comunes quan al Brasil, l’octubre del 2018, Jair Bolsonaro va derrotar el candidat de l’esquerra en les eleccions presidencials. Podríem parlar també de Javier Milei a l’Argentina, de les aberracions que surten de la boca dels dirigents de Vox a l’estat espanyol o de decisions adoptades per la primera ministra italiana Giorgia Meloni. Però mentre continuem pensant que estem solament davant d’uns llops, el missatge dels quals és amplificat per la xarxa social propietat d’un altre llop anomenat Elon Musk, no ens traurem la bena dels ulls, i els interessos que representen aquests suposats llops continuaran avançant.
La renúncia i les seves conseqüències
L’eclosió en l’última dècada, amb molta força, de grups i líders de la nova extrema dreta és el fruit més cridaner d’un procés que ve de lluny, i que s’inicia quan gran part de l’esquerra occidental va renunciar a la utopia, entenent el concepte en la seva accepció originària d’objectiu a assolir i no en la més popularitzada de somni impossible. Una esquerra que entra en xoc amb la caiguda del bloc soviètic i que, tot i no ser confessional en molts casos amb el mateix, decideix renunciar a construir una proposta global alternativa; caient en el parany i autoconvencent-se que el sistema capitalista és l’únic possible. La influència de la ideologia neoliberal, l’imperi del consumisme, a ‘immediatesa pròpia de les noves tecnologies, el culte a l’individualisme, la inoculació de l’emprenedoria, i la teoria de la fi de la història van fer la resta.
Aquella renúncia va tenir greus conseqüències que avui patim; la principal va ser l’abandonament del combat ideològic, en terminologia actual l’abandonament de la lluita en el camp de les idees. La formació, el debat i el cultiu de l’esperit crític, van desaparèixer o van quedar reduïts a petits grups, vistos com a antiquats i acusats de no ser capaços d’assumir les noves necessitats de l’acció política.
Gran part de l’esquerra va canviar en aquell moment el seu discurs, i va passar a centrar-se exclusivament en el joc electoral i en propostes per a allò immediat, construïdes amb elements que, sent molt importants i havent de formar part de qualsevol alternativa, no poden ser la columna vertebral per sustentar un programa polític que de veritat vulgui transformar la societat. Discursos centrats bàsicament en la lluita contra la corrupció, en la defensa de drets sectorials i en la gestió eficient; i un llenguatge dessemantitzat i ple de conceptes comuns i buits.
Empobriment
Davant d’aquell desarmament van seguir avançant les idees reaccionàries, i en l’actualitat podem veure diàriament, en mitjans generalistes i en d’altres dirigits a una audiència segmentada, a personatges que al costat de teories extravagants divulguen la ideologia de la dreta dura: tots els polítics són iguals, l’occident civilitzat està en perill per l’arribada d’immigrants, necessitem ordre i autoritat, la imposició de les minories…
L’arribada de noves crisis, que massa vegades oblidem que són cícliques en el capitalisme, provoca l’empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora, l’empobriment a passos agegantats de la suposada classe mitjana que només existeix en la realitat virtual construïda pel mateix sistema; els i les emprenedores descobreixen que aquesta etiqueta no porta aparellat el triomf, i en la majoria dels casos suposa únicament lligar-se durant anys a un crèdit bancari. La crua realitat del dia a dia en un camp molt ben adobat, i la incompareixença d’altres, porta importants segments de les classes populars a donar suport als únics que els proposen trencar amb el sistema.
On hi ha una esquerra amb presència social i amb discurs ideològic l’extrema dreta no brota tan forta, sent el nacionalisme gallec un exemple del qual hem de sentir orgull; però això no ha de portar-nos a pensar que no existeix. Com diu l’historiador portuguès Manuel Loff, el nou cicle polític es caracteritza per la derrota general de la societat, fruit de l’ansietat col·lectiva, la recessió econòmica i la securitització; cicle del qual només serà possible sortir enfrontant directament els problemes.
Aquest article va ser publicat originalment en gallec, a Nos Diario.
