Aquest article ha estat elaborat a partir de la ponència del 3r Congrés de Comunistes de Catalunya.
El feminisme ha evolucionat al llarg dels segles com una eina imprescindible per a la transformació social i la lluita per una societat més justa. Des de la primera onada al segle XVIII, marcada per les reivindicacions polítiques i civils com el dret al vot i la igualtat jurídica, fins a la quarta onada contemporània, el moviment ha aprofundit en la comprensió i abordatge de les múltiples dimensions de l’opressió. Aquesta última etapa, impulsada pel paper principal de les tecnologies i campanyes globals com #MeToo i #NiUnaMenos, destaca per l’èmfasi en la transversalitat i la interseccionalitat. Això permet integrar perspectives diverses com la raça, la classe social, l’orientació sexual i el gènere en un mateix marc de lluita feminista, orientant així els debats que en aquest àmbit tenim en aquest Congrés de Comunistes de Catalunya.
Un dels aspectes més transformadors del feminisme actual és la seva capacitat per desafiar normes de gènere tradicionals, promoure una educació sexual integral i garantir l’autonomia reproductiva de les dones. Així mateix, s’ha posat en el punt de mira la necessitat d’abordar qüestions crucials avui dia, com els estàndards de bellesa i els efectes nocius de la pressió social sobre la imatge corporal, assegurant que les dones puguin viure sense les càrregues de discriminació o violència.
Paral·lelament, analitzem el moviment ecofeminista, que s’ha consolidat com una proposta crítica i radical per repensar les prioritats socials i econòmiques. Aquest corrent connecta l’opressió de les dones amb l’explotació de la natura, posant al centre una ètica de la cura que reivindica el valor de les tasques de cures i les pràctiques sostenibles. En un món amenaçat pel canvi climàtic i la crisi ambiental, l’ecofeminisme ofereix una perspectiva transformadora que busca desmuntar les estructures patriarcals i capitalistes, responsables tant de la desigualtat de gènere com de la destrucció ecològica. Amb una aposta per l’economia de la cura i una nova cultura material de vida, aquest moviment advoca per un canvi estructural profund que garanteixi el benestar col·lectiu.
En aquest sentit, aquest Congrés de Comunistes de Catalunya reafirma el feminisme com una lluita transversal i essencial en la construcció d’una societat igualitària. La vinculació de la perspectiva de gènere amb la lluita de classes no només és necessària, sinó que esdevé un imperatiu per abordar les injustícies de manera integral. Aquesta aposta per un feminisme transformador, interseccional i inclusiu ens convida a construir un futur on les múltiples dimensions de l’opressió siguin reconegudes i combatudes des d’una visió solidària i emancipadora.
