Des de Comunistes de Catalunya, considerem essencial entendre com les diferents formes d’opressió estan interconnectades i com aquestes afecten de manera específica les dones, especialment les de grups racialitzats i en situació de vulnerabilitat. La violència masclista, un problema profundament arrelat a les estructures patriarcals, no es pot analitzar sense tenir en compte altres dimensions de discriminació, com el racisme colonial, l’explotació econòmica i la pobresa estructural. Aquest enfocament interseccional és crucial per comprendre com les dones que es veuen afectades per diverses formes d’opressió experimenten una violència més complexa i profunda, que va més enllà de la violència física o psicològica tradicional.
El concepte d’interseccionalitat ens permet veure que les discriminacions no actuen de manera aïllada, sinó que es creuen i amplifiquen, generant una violència més intensa. Així, les dones racialitzades, per exemple, no només pateixen els efectes del masclisme, sinó també una discriminació racial, la qual sovint es combina amb la marginació social i econòmica, creant un cercle viciosament tancat de vulnerabilitat. Les seves condicions de vida, sovint empobrides, les exposen a un abús més gran, a l’explotació laboral, sexual i emocional, i a un sistema judicial que sovint no les protegeix de manera efectiva.
Aquesta situació exigeix una revisió profunda del sistema de protecció i dels protocols institucionals. Els mecanismes de denúncia i de protecció de les víctimes de violència masclista han de ser sensibles a les interseccions entre raça, classe social i gènere. És fonamental garantir que les víctimes no només siguin escoltades i ateses de manera respectuosa, sinó que també es disposin de recursos adequats per fer front a les múltiples formes de violència que pateixen. Els governs, les institucions i la societat en general han d’assumir la responsabilitat d’erradicar aquestes violències estructurals. Això només serà possible si es reconeixen i s’actuen sobre les desigualtats profundes que perpetuen l’opressió i la discriminació.
A la vegada, la quarta onada feminista ha jugat un paper crucial en visibilitzar aquestes problemàtiques a través de les xarxes socials i altres eines digitals. Moviments com el #MeToo han estat claus per exposar l’abús sexual, la violència domèstica i les desigualtats laborals i socials que encara afecten les dones, així com la necessitat de canviar les estructures socials que les perpetuen. Aquesta onada no només busca la denúncia, sinó que també proposa un canvi en profunditat de les dinàmiques de poder, amb una reivindicació per la paritat, no només numèrica, sinó també efectiva en tots els àmbits de la vida pública, econòmica i política.
La paritat, en aquest sentit, va més enllà de les quotes de representació institucional. Es tracta de garantir que les dones tinguin accés real i efectiu als espais de poder, que puguin influir en les decisions econòmiques, socials i polítiques que afecten la seva vida. Per aconseguir-ho, és necessari un canvi cultural que desafiï les estructures de poder patriarcals que han exclòs històricament les dones del control sobre els recursos i la presa de decisions. Aquest canvi implica transformar no només la representació política, sinó també les dinàmiques laborals, econòmiques i socials. Cal garantir que les dones, especialment les més vulnerables, tinguin els mateixos drets a l’educació, la sanitat, els serveis socials i la seguretat laboral.
Un altre dels aspectes importants de la quarta onada és l’ecofeminisme, que posa en relació la lluita per la igualtat de gènere amb la defensa del medi ambient. Aquesta perspectiva entén que les injustícies ambientals i la subordinació de les dones estan profundament entrellaçades. En un món on les crisis ecològiques són cada vegada més evidents, les dones, en particular les que viuen en contextos empobrits, són les primeres a patir els efectes de la degradació ambiental, la sobreexplotació dels recursos naturals i el canvi climàtic. A més, l’ecofeminisme subratlla que les mateixes lògiques de dominació que exploten la natura són les que sotmeten les dones, especialment les més empobrides, a una doble explotació.
L’ecofeminisme proposa un canvi radical del model econòmic i social, basat en una nova concepció de la justícia ambiental i de gènere, que trenqui amb el model patriarcal i capitalista. No es tracta només de protegir el medi ambient, sinó de transformar el sistema que el deteriora i que, alhora, oprimeix les dones. Així, la lluita per la justícia de gènere no hauria de ser vista com un element separat de la lluita per la justícia ambiental. De fet, aquestes dues causes estan tan profundament interconnectades que no podem parlar d’una societat justa si no abordem tant la desigualtat de gènere com la crisi ecològica de manera simultània.
Un feminisme realment transformador ha d’incorporar també de manera decidida les lluites i realitats del col·lectiu LGTBI, en particular les de les dones lesbianes, les dones bisexuals i les dones trans, que sovint s’enfronten a formes de discriminació i violència específiques per la seva identitat i orientació sexual. Les dones trans, per exemple, pateixen una doble opressió: d’una banda, les estructures patriarcals que perpetuen el masclisme i, d’altra, la transfòbia que les exclou de molts espais socials i laborals. De la mateixa manera, les dones lesbianes i bisexuals sovint han de confrontar prejudicis que les invisibilitzen tant dins del moviment feminista com en la societat en general. Per això, és imprescindible construir un feminisme que reconegui i celebri la diversitat d’identitats i orientacions, trencant amb les lògiques normatives del cisheteropatriarcat. El feminisme ha de ser un espai de solidaritat i aliances, on totes les dones, independentment de la seva identitat de gènere o orientació sexual, siguin acollides i defensades. Només així es podrà construir un moviment veritablement unit i capaç de promoure una justícia social real i integral.
A més d’aquests eixos clau, el feminisme actual també està influït per teories radicals i anticapitalistes, que proposen una comprensió més àmplia de l’opressió. El feminisme radical sosté que l’opressió de les dones està estretament vinculada a l’explotació econòmica. El patriarcat no pot ser desmantellat sense una transformació radical del sistema econòmic que elimina les desigualtats estructurals. Aquestes teories aposten per una crítica al capitalisme, ja que aquest sistema utilitza les dones com a força de treball barata, especialment en sectors com la cura.
Així, el feminisme anticapitalista proposa un canvi radical en el sistema econòmic global, que ha de ser més just i equitatiu, assegurant que les dones, especialment les més vulnerables, tinguin accés a recursos, educació i serveis socials. Aquesta proposta no només lluita contra la discriminació de gènere, sinó també contra les estructures econòmiques que perpetuen la desigualtat. El patriarcat, el capitalisme i el racisme són tres grans pilars que alimenten les injustícies que patim, i és només des de la transformació d’aquests sistemes que podem aspirar a una societat més justa i igualitària.
Així doncs, la quarta onada feminista i les teories radicals que la complementen proposen una transformació profunda i global. Una transformació que impliqui no només la igualtat de gènere, sinó també l’acompliment de drets laborals, econòmics i socials per a tothom, independentment del gènere, la raça o la classe social. Aquesta lluita ha de ser compartida per tots els moviments socials que aposten per la justícia social, el canvi de paradigma i la fi de les opressions.
En aquest sentit, Comunistes de Catalunya aporta una mirada marxista i de classe a la lluita feminista, creient que només amb un canvi radical del sistema econòmic i social podrem construir una societat on totes les persones, independentment del seu gènere, raça o condicions econòmiques, tinguin accés a una vida digna i lliure de violència.
A través d’aquesta resolució, des de Comunistes de Catalunya reafirmem el nostre compromís en la suma a les reivindicacions feministes més transformadores, per combatre totes les formes d’opressió que pateixen les dones i les nenes arreu del món.
