El passat diumenge 24 de novembre a les 20.30 hores la felicitat es va fer pública. Una explosió d’alegria va sacsejar les places i els carrers de tot el país. Cents de milers van plorar, van cridar, es van abraçar, ballar, va venir la pluja i a ningú li va importar.
Des del Tossal a Bella Unió, des de Pedres Blanques a Melo, des de Plaça Lafone a Paysandú, des de Punta Rieles a Salt, des de Las Piedras a Ciudad del Plata, des de Salinas a Mercedes, des de Pando a Carlos Reyles, des de Durazno a La Paloma, a cada raconet de l’Uruguai l’alegria es va fer pública.
I sobraven raons. La militància del front ampli i popular va aconseguir el diumenge 24 de novembre una nova fita democràtica. I els cents de milers que van sortir a festejar i a mostrar la seva alegria celebraven el seu triomf.
És important dimensionar el que es va aconseguir. Yamandú Orsi i Carolina Cosse li van treure gairebé cent mil vots de diferència a Álvaro Delgado i Valeria Ripoll. La votació va superar la que van obtenir el 2009 José Mujica i Danilo Astori.
El Front Ampli (FA) va guanyar en cinc departaments, Montevideo, Canelones, Salto, Paysandú i San José, superant tota la coalició de dreta sumada, que és un fet d’enorme rellevància política. A més, a Río Negro i Soriano va aconseguir més del 45% dels vots. En 8 departaments més va superar el 40% dels vots.
El FA va créixer en els 19 departaments del país, tant pel que fa a l’octubre, com en comparació amb el recompte (segona volta) del 2019. Cal mirar amb deteniment la votació i valorar totes les dimensions d’aquesta. Hi va haver departaments on el creixement va ser enorme, Rivera, Artigas, Cerro Largo en són exemple, però va ser important en tots. Però encara en els departaments on el creixement, percentualment, no va ser tan gran, l’aportació en vots per a la victòria sí que ho va ser, com en el cas de Maldonado que va aconseguir més de 50.000 vots per al FA.
Va ser molt important el creixement a l’interior del país, fonamental, però no va ser menys rellevant la votació assolida a Montevideo i Canelones, els dos departaments on el FA va superar el 50%. A Montevideo el FA va treure una diferència de 140.000 vots i a Canelones de 40.000 respecte a la coalició de dreta.
A falta d’una anàlisi més a fons amb els números definitius, cal destacar que la votació més gran del FA es va donar entre els joves i als barris populars de Montevideo i l’interior del país.
De la mateixa importància que calibrar la dimensió de la victòria assolida és assenyalar les raons d’aquesta.
Aquesta victòria del diumenge 24 de novembre té arrels profundes en la història, no s’explica només per l’últim mes. En la mirada llarga cal dir que hi és present el contingut popular de la revolució artiguista. Les dècades de lluites obreres i populars i tot el procés de construcció de la unitat política i social del poble.
Fa exactament cinquanta-tres anys, el FA es presentava per primera vegada a una elecció nacional i obtenia el 21% dels vots. Que fa quaranta anys es presentava, després d’onze anys de feixisme, persecució, exili, presó, mort i desaparicions a la primera elecció després de la dictadura, reafirmava la seva existència i creixia en suport popular.
Hi ha les lluites contra el neoliberalisme i la defensa de les empreses públiques. Les lluites contra la impunitat. Hi ha la solidaritat per enfrontar la fam i la misèria el 2002. Estan, per descomptat, la conquesta de més igualtat, la disminució de la pobresa i els drets per a les grans majories nacionals dels tres governs nacionals del FA i dels seus governs departamentals i municipals.
I amb una mirada més recent, també cal veure i assumir el procés polític i social que va fer possible la victòria de diumenge.
El FA va començar a fonamentar aquesta victòria quan fa cinc anys, amb la campanya del Vot a Vot al novembre, on la militància davant es va posar a l’espatlla aquesta campanya i gairebé assoleix una victòria en el recompte. Amb el procés d’autocrítica al Congrés. Amb la decisió política de triar el camí de la lluita i de la unitat amb el moviment popular per enfrontar la LUC, la recol·lecció de 800.000 signatures i la gran votació en el referèndum. La recorreguda i el diàleg a tot el país, en més de 1.000 reunions, amb el FA t’escolta. La planificació i el treball diari per enfortir la presència del FA a tot el país, amb gairebé 500 Comitès de Base a tot el país. Una gran votació en l’elecció interna del FA trencant la tendència decreixent dels últims anys. La construcció col·lectiva d’un Programa de Govern que dona respostes als grans problemes del nostre país i el nostre poble.
Van pesar també la gran votació assolida pel FA en les internes de juny amb més de 400.000 vots i l’aconseguit a l’octubre, primera força política per sisena elecció consecutiva, guanyant en 12 departaments i aconseguint la majoria pròpia al Senat i 48 diputats i diputades.
Des de la nostra perspectiva també va aportar, encara amb les diferències públiques que es van generar, la decisió d’enfrontar a la retrògrada reforma del govern de dreta, la recol·lecció de signatures, el debat públic sobre la seguretat social i la votació del SÍ a l’octubre.
Per descomptat que va jugar un gran paper la fórmula presidencial, acordada a més amb un gran consens intern, Yamandú i Carolina van fer una gran aportació. I els pronunciaments i adhesions de dirigents blancs i acolorits a tot el país a favor de la candidatura de Yamandú.
En cadascun d’aquests aspectes hi va haver un protagonista fonamental: la militància frontamplista i popular organitzada.
Aquesta victòria és dels i les milers de militants que a tot el país van entregar banderes, van pintar cartells, van col·locar taules i van sortir a recórrer cada carrer del país per parlar i convèncer milers.
L’èpica d’aquesta campanya la van protagonitzar elles i ells. Als Comitè de Base, a les fires, a les places, a cada cantonada, al porta a porta. Hi va haver més de 300 barriades al novembre cap al recompte. Van sortir milers a parlar amb milers i això va definir l’elecció.
Va ser aquesta força popular organitzada i militant la que va transformar la realitat.
Les eleccions són un moment de síntesi política i ideològica de tota la societat. Hem aconseguit que aquesta síntesi política i ideològica fos majoritàriament a favor d’una perspectiva popular.
El bloc històric, polític i social, democràtic i radical dels canvis li va arrabassar al bloc polític i social que expressa a les classes dominants un espai de poder, el govern nacional, l’administració de l’Estat. Res més i res menys.
I això va ser possible pel compromís, la convicció i la militància de milers d’homes i dones, de moltes persones a tot el país. La militància davant el protagonista central de la victòria popular.
Ara es tracta de construir la dimensió de poble organitzat i els vincles polítics amb les grans majories nacionals perquè aquest nou govern frontamplista sigui un avenç en aquest procés històric que assenyalàvem.
Cal construir els camins polítics, organitzatius, de govern, de mobilització, per fer realitat la pública felicitat.
Aquesta construcció serà un enorme desafiament. Però avui, ara i aquí, cal atresorar l’alegria, l’emoció. Cal festejar. Sortim amb l’esperança com a bandera i vam aconseguir que la majoria del nostre poble la fes seva.
Aquesta felicitat col·lectiva i de milers és una germanor. Tabaré ens va demanar: No es rendeixin. El poble frontamplista i la majoria del poble uruguaià no es van rendir.
Amb les esperances de cents de milers, amb el Programa del FA, amb la pública felicitat com a objectiu, amb tot això: Sabrem Complir.
Article originalment publicat a El Popular, el setmanari del Partido Comunista de Uruguay. El pots llegir a: https://elpopular.uy/hacia-la-publica-felicidad/
