Comencem aquest any 2025 després de la celebració del tercer Congrés de Comunistes de Catalunya, i engeguem el primer número de Realitat amb una entrevista a l’Héctor Sánchez, reelegit Secretari General del partit. En aquesta conversa, fem un balanç dels 10 anys des de la nostra fundació, de l’esperit unitari que hem mostrat durant el Congrés, de l’equilibri entre continuïtat i renovació, de les nostres apostes pel Front Democràtic i Social i l’Horitzó 2031, de la necessitat de recuperar els valors de l’esquerra, de la sortida dels cicles del 15M i de l’1 d’octubre, i del paper de la joventut, de la feminització del partit i de la implantació de mètodes de gestió que ens permeten treballar amb més eficiència i agilitat.
Durant els darrers mesos vivim una progressiva acceleració del que hem definit com una crisi molt profunda de l’actual ordre liberal internacional. Els drames constants en forma de genocidis, conflictes militars i esdeveniments geoestratègics de gran impacte es van succeint amb rapidesa, i els mitjans de comunicació de masses presenten tota aquesta dinàmica com a resultat de circumstàncies atzaroses o descoordinades entre si. Ans al contrari, tots aquests fets responen a una lògica que posa en relleu l’enorme gravetat de la crisi civilitzatòria en la qual estem immersos.
Un bon exemple del que diem és la recent caiguda de la República Àrab Siriana. Després de tretze anys de terrible guerra civil, amb la participació de gihadistes de tot el món, enormes sancions econòmiques d’Occident, i la intervenció de multitud de potències estrangeres (tant per fer caure el govern com per sostenir-lo), s’ha produït un col·lapse molt ràpid de les forces governamentals davant una invasió gihadista (patrocinada per Turquia) molt més petita que l’exèrcit sirià. La substitució d’un règim laic per un d’islamista no pot ser una bona notícia, i menys encara quan tots els indicis mostren que el nou règim emergent serà molt pitjor per a la població civil. En qualsevol cas, tot fa pensar que la República Àrab Siriana feia molt temps que no era més una ombra del que havia estat. La guerra, les sancions, el gran deteriorament de la seva economia i les duríssimes condicions que ha hagut de suportar la població, han erosionat enormement la legitimitat i el suport popular del règim, tot i que això per si sol no explica una descomposició tan ràpida.
Comminem a les forces d’esquerra occidentals que no caiguin en els cants de sirena atlantistes i no tinguin la temptació de celebrar la caiguda d’Al Assad, veient la realitat de Síria, i amb els nombrosos exemples desastrosos que hem tingut en la història recent del món àrab, com l’Iraq o Líbia. Volem mostrar la nostra solidaritat amb les forces d’esquerra sirianes, que avui mateix tenen un alt risc de ser il·legalitzades i patir la clandestinitat. Volem també manifestar la nostra solidaritat amb la lluita del poble kurd, que ara mateix lluita per la seva supervivència.
Volem reprovar fermament l’imperialisme turc d’Erdogan, que ha fet tot el possible per enderrocar el govern sirià, en els seus deliris de grandesa neo-otomana. Critiquem també els EUA com a socis còmplices necessaris en aquesta expansió. Condemnen radicalment Israel, que en el seu despropòsit genocida contra tot el món àrab ha bombardejat contínuament Síria durant tots aquests anys. A més, ha aprofitat el caos per destruir completament la flota siriana i envair una part del país, vulnerant novament el Dret Internacional.
La derrota de l’OTAN a Ucraïna està comportant i comportarà conseqüències molt negatives per Europa. El sistema energètic del país està completament devastat, i ara mateix Ucraïna està important energia de la Unió Europea, quan era una important exportadora abans del conflicte. Tenint en consideració l’arribada de l’hivern, l’escassetat de gas a Europa pot comportar un increment de preus i fins i tot un desabastiment que segurament afectarà especialment les classes populars. A tot això s’haurà d’afegir l’onada creixent de refugiats arribats de Síria i Ucraïna.
Les últimes declaracions de Donald Trump sobre temes geoestratègics posa de manifest la desesperació del dirigent ultra per tal de tractar de recuperar l’hegemonia dels EUA en el nou tauler mundial. Més enllà del menyspreu que representa el canvi de nom del Golf de Mèxic, es tracta d’un intent absolutament radical per tal d’enfortir la seva presència en àrees d’influència com el Canadà, el canal de Panamà o Groenlàndia. L’agenda de desestabilització, emparada pel poder mediàtic de personatges com Elon Musk, resulta més que evident en un món cada vegada més complex.
Tornant a casa nostra, la Fundació Neus Català acaba de posar en funcionament el Projecte Abril, un espai on es volen generar tot un ventall de recursos educatius per treballar temes com la democràcia escolar, el feminisme, la cultura de la pau, la perspectiva antiracista i el foment de la llengua catalana. Pensem que el sistema educatiu és un espai cabdal per tal d’oferir alternatives davant l’avenç de determinades idees de l’extrema dreta i de caminar cap a una societat més justa.
Finalment, aquest any celebrem el 100 aniversari del naixement de Manuel Sacristán, que continua sent avui el referent més sòlid de la cultura marxista al nostre país. El seu compromís es va plasmar en la seva militància comunista, en CCOO i en el Comitè Antinuclear de Catalunya. Va destacar, entre altres aspectes, pel seu marxisme ecològic, contribuint a reformular l’ideari comunista també amb elements del feminisme i del pacifisme. La Festa Realitat d’enguany serà un espai que aprofitarem per a la reivindicació de les seves aportacions.
