Comencem aquesta setmana amb la notícia de la treva a Gaza que representa un una paralització del genocidi perpetrat pel govern israelià. Evidentment, celebrem aquest fet com un primer pas per a la fi del conflicte, i volem destacar que el suport a la resistència palestina no ha estat derrotat. Sembla que ara entrem en una nova fase, que hem d’afrontar amb tota la prudència i l’escepticisme, ja que Israel incompleix els acords de manera sistemàtica. A més, encara no es resol en absolut el problema de fons de l’ocupació, la segregació, l’apartheid i els crims permanents que han succeït a la regió des de fa dècades.
L’altre gran esdeveniment d’aquesta setmana ha estat la investidura de Donald Trump als EUA. Ja vam fer esment a les seves declaracions expansionistes, així com del suport de multimilionaris com l’Elon Musk, que ara amplia el seu lamentable protagonisme jugant directament amb gestos del nazisme. Més enllà d’això, l’establishment estatunidenc entén perfectament l’estratègia per disputar l’hegemonia cultural que la Xina està desenvolupant a través de les seves tecnològiques, ja sigui amb programes i aplicacions com TikTok o amb productes com telèfons i cotxes. De fet, és en aquest sentit que podem entendre també la voluntat de prohibició d’aquesta xarxa social als EUA i la compra de la llicència per part d’Elon Musk per a operar-hi: el control dels mitjans ja no se circumscriu als mitjans tradicionals i amb X ja ho han demostrat.
I si els EUA transiten de la seva posició de superpotència hegemònica mundial a gran potència del continent americà, cal preguntar-se en quin punt deixa això les relacions dels EUA amb la Unió Europea (per començar, Groenlàndia està sota jurisdicció danesa), i el sentit de la mateixa OTAN. Hem d’analitzar si la demanda de Trump als seus socis de l’OTAN de destinar el 5% dels seus pressupostos a “Defensa” està feta per descarregar els EUA de pressió pressupostària (tot i que sembla molt difícil que pugui ser assolida pels altres membres de l’OTAN) o precisament està formulada perquè no pugui ser satisfeta i començar així un qüestionament de la institució en si mateixa.
Dintre de l’agenda trumpista figuren també retallades de drets i llibertats en temes com la diversitat o la sortida de l’Organització Mundial de la Salut, elements xenòfobs com les constants mesures repressives contra la immigració procedent de Mèxic i la militarització directa en aquesta qüestió, mesures d’impunitat directa com l’indult als assaltants antidemocràtics del Capitoli, elements proteccionistes en economia i noves amenaces contra el medi ambient. Efectivament, el suport a l’extracció de petroli contrasta amb els efectes de l’emergència climàtica que estan afectant els mateixos EUA, com veiem als terribles incendis que estan assolant Califòrnia.
Les sequeres extremes provocades per l’escalfament global contribueixen a l’assecament dels boscos i converteixen a la vegetació en el combustible perfecte per als incendis. A més, hem de sumar la pujada de les temperatures i un model d’urbanisme descontrolat que col·loca a moltes edificacions al bell mig de la catàstrofe. La solució passa pel combat contra l’emergència climàtica, però també per unes polítiques forestals i urbanístiques compatibles amb el medi, per un major reconeixement de la tasca dels bombers i per un sistema econòmic que deixi de situar com a element central la maximització del benefici privat.
Aquest dissabte celebrem el primer comitè central de Comunistes de Catalunya després del III Congrés recentment finalitzat. Escollirem nova direcció i adaptarem l’estructura organitzativa a les necessitats del partit. A més, aprofundirem en la nostra anàlisi sobre la crisi de l’ordre liberal internacional, amb el protagonisme emergent dels BRICS. També debatrem sobre la nostra proposta de Front Democràtic i Social i l’Horitzó 2031, en un context en què veiem amb preocupació com una part de les esquerres no estan interpretant degudament la fi dels cicles marcats pel 15M i el primer d’octubre. Finalment, donarem el tret de sortida a projectes com l’any Sacristan i el projecte “Abril” de la Fundació Neus Català. De tot això us parlarem més àmpliament a la pròxima edició de La Realitat.
