L’habitatge està al bell mig del debat polític en aquests moments. La situació d’increment de preus és absolutament insostenible, i és necessària una intervenció en els mercats per a controlar els mateixos, així com un increment en l’oferta de pisos de protecció oficial. És tan senzill com contemplar l’habitatge com un dret, no com un negoci en mans d’una minoria rendista que, per altra banda, no actuen en funció dels mercats sinó d’acord amb el control de l’oferta i l’abús de posició dominant.
Un exemple d’aquestes extralimitacions dels presumptes mercats el tenim amb la situació de la Casa Orsola, que ha estat adquirida per un fons voltor que pretén destinar l’immoble a lloguers especulatius de curta durada. Aquests capitalistes no han dubtat a incrementar els preus fins a límits que els actuals residents no es poden permetre, i han aconseguit una ordre judicial per dur a terme un primer desnonament, que ha estat evitat per la forta mobilització popular. Hem de recordar, a més, que l’arrendatari en risc d’expulsió ha enviat una carta oberta a Collboni, Illa i Sánchez, sense que de moment hi hagi una resposta adequada per part de les autoritats.
La conscienciació davant aquest problema també ha arribat al món educatiu. En aquest sentit, saludem la iniciativa de la creació de la plataforma Docents 080 per un habitatge digne, col·lectiu de mestres i professorat que exigeix posar fi al desnonament progressiu de moltes famílies en risc d’exclusió social. L’alumnat menor d’edat està patint els efectes d’aquesta violació dels seus drets fonamentals. Esperem que aquest increment de la lluita organitzada acabi donant els seus fruits amb una legislació en favor de la democràcia. Hem arribat a una situació límit en la qual s’ha d’escollir entre els drets de la ciutadania i els privilegis d’una minoria especuladora sense escrúpols.
El parlament espanyol ens ha obsequiat amb un indigne espectacle sobre les mesures socials contemplades al decret Òmnibus. Cap força política, ni del govern ni de l’oposició, ha actuat de manera responsable, i han preferit seguir una dinàmica partidista de confrontació que és inadmissible dur a terme amb els drets socials, i que només serveix per generar més desafecció per part de la ciutadania.
A més, el govern de Sánchez ha aprofitat la confusió per acordar de manera definitiva un increment de fins al 41,2% en les aportacions a la MUFACE, que permet al funcionariat accedir a mútues privades amb finançament públic. Aquest model està vigent des de l’època franquista, i es contraposa a les nostres propostes de defensa d’un sistema sanitari plenament públic i universal.
Donald Trump continua agreujant el perill d’una guerra comercial a gran escala, amb l’increment d’un 25% als aranzels dels productes canadencs i mexicans, sota el xantatge de què acceptin les seves polítiques d’immigració i aturin el contraban de drogues. Més enllà de la hipocresia que representa atacar la distribució de fentanil quan els EUA en són els principals consumidors, la imposició d’aquestes taxes pot perjudicar greument a Mèxic, un país on el 30% de les seves exportacions es realitzen als veïns del nord.
Mentrestant, la Xina ha donat un cop de puny sobre la taula en relació amb la intel·ligència artificial, després de la presentació de DeepSeek, una versió basada en codi obert, baix cost i gran eficàcia. Malgrat el bloqueig dels EUA a l’accés als principals xips, la Xina ha tombat el mur i ha provocat una forta caiguda a borsa de Ndivia, el principal fabricant estatunidenc. L’oligarquia tecnològica que dona suport a Trump ha patit un dur cop en un dels seus productes estrella.
