Aquesta setmana comença amb la polèmica per l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que puja un 4,4% respecte del 2024 i se situa en 1.184 euros bruts mensuals en 14 pagues. El problema ha arribat quan des del Ministeri d’Hisenda s’ha anunciat que, per primera vegada, els i les treballadores que cobren l’SMI hauran de tributar per l’IRPF. Tècnicament, no s’ha adaptat la quantia del mínim exempt a la pujada de l’SMI. Políticament, es tracta d’un autèntic menyspreu classista a les persones més vulnerables. L’ala ultraliberal del PSOE, sense el consens de totes les forces que donen suport al govern, fa recaure sobre les més precàries un increment impositiu inacceptable, en un país on el sistema fiscal segueix sent dels més regressius d’Europa i més del 70% del frau fiscal és comès per les grans empreses.
La lluita per l’habitatge digne com a un dret universal continua. Finalment, la lluita dels i les veïnes de Casa Orsola, amb el suport del Sindicat de Llogaters o d’altres col·lectius, ha donat els seus fruits, i l’Ajuntament de Barcelona ha emprat l’eina de la compra preferent, fórmula que fins ara s’havia fet servir ben poc. Es demostra així que les administracions tenen més marge de maniobra del que volen reconèixer inicialment. No obstant això, no hem de tolerar que els recursos públics vagin directament a mans privades dels fons voltor i especuladors, i cal una profunda transformació del model. Insistim en eines com l’obligació de destinar el 30% dels pisos nous a l’habitatge assequible, amb una intervenció decidida dels mercats i una regulació directa dels preus.
La situació a Ripoll es troba en un punt de no retorn. El projecte de municipi construït per l’extrema dreta encapçalada per Sílvia Orriols, basada en l’odi i l’atac als drets fonamentals, ha topat amb la unió de l’oposició. Ara, però, cal continuar apostant per la generositat i bastir un projecte radicalment oposat al de la intolerància que recuperi Ripoll per a tota la seva gent. És urgent construir un front comú que deixi de banda les sigles i prioritzi la lluita contra el projecte xenòfob i autoritari que avui governa la vila. Les organitzacions d’esquerres han de demostrar que entenen la gravetat del moment i actuar amb determinació, portant fins al final la destitució d’Orriols. El temps de les excuses s’ha acabat. No només ens hi juguem Ripoll: ens hi juguem un projecte de República Catalana dels drets socials i nacionals per a tothom.
Comunistes de Catalunya ens sumem a les condemnes globals de les declaracions del president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump i d’Israel, Benjamin Netanyahu. No podem més que mostrar la nostra estupefacció davant les paraules que anuncien l’expulsió de la població de Gaza del seu territori per tal de construir-hi la ribera d’Orient Mitjà. Aquestes declaracions mostren el caràcter imperialista i genocida d’ambdós presidents, ordenant que Jordània i Egipte rebin els palestins de Gaza. El segon mandat de Trump sembla que aprofundirà amb la política sionista iniciada en l’anterior quan va traslladar l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, vulnerant el dret internacional i els drets del poble palestí, un poble que resistirà com ha fet durant més de 70 anys i que tindrà al seu costat tota la solidaritat internacionalista.
Aquest cap de setmana s’ha reunit a Madrid l’extrema dreta europea, cimera que és objecte d’anàlisi més concreta en aquesta edició de Realitat. Gent com Le Pen, Orbán, Salvini, Wilders o Abascal han aterrat a l’Estat Espanyol amb el conegut discurs de supressió de drets fonamentals i d’absoluta intolerància cap a la diversitat. Aquestes forces reaccionàries compten amb el suport implícit del neoliberalisme, al que resulten útil per la divisió que provoquen en la classe treballadora. La batalla política i cultural per la democràcia i els drets fonamentals continua, i hem de lliurar-la amb totes les nostres forces davant aquestes amenaces.
