He sigut – He sigut creadora i ventre, mare de milers d’éssers, llar i aixopluc. He sigut protectora, guardiana de la meva família, caçadora i llinatge de les meves ancestres, proveïdora i sosteniment. Mirada reconfortant, mirada protectora. He sigut comunitat, unió, suport i silenci, aquella mirada que ho deia tot o la que generava calma. He sigut ordre, líder de tribus, àvia i mare consellera de milers de líders. Oradora d’històries i contes màgics per ajudar a dormir, intuïció, bruixa per a alguns, sàvia per a altres. He curat ferides, teixit abrics i alimentat boques, aquella cullera que alimenta o aquella mà que raciona perquè tothom mengi. Mà que acaricia, paraula que reconforta. Reina i líder d’imperis, poeta amagada sota noms d’homes, matemàtica i científica no reconeguda. La primera pilot, enginyera, metgessa… He sigut manifestació, pols i fum. Lluita i reivindicació.
Soc – Soc qui continua lluitant per un salari digne, mentre pensa què menjarem avui. Soc la que camina amb més llibertat que ahir, però menys que demà. La que decideix amb qui casar-se, mentre observa com altres encara no poden. Soc qui encara puja sola a un taxi, revisant si els pestells estan oberts. La que envia el missatge de “he arribat”, la que avui no ha tornat a casa, o la que ha pensat que no hi tornaria. La que calla a la taula familiar o abaixa la veu quan l’altre crida. Soc qui cria el seu fill sola, o la que decideix quedar-se on ja no hi ha res. La que fa teràpia per validar-se, la que posa límits sense saber per on començar. Soc la que comparteix la maternitat, però continua donant el pit cada nit. La que té por de tenir fills per no saber com sostenir-se sense poder treballar. Soc la que viu sola i dirigeix una empresa o una escola, la que lidera un partit polític o produeix pel·lícules i sèries. La que treballa amb la comunitat o s’imposa en una taula plena d’enginyers. Soc qui ensenya, qui acompanya malalts, qui apadrina, la que cria i educa dones independents mentre treballa 40 hores setmanals. La que té un equip de futbol femení, la que dirigeix un restaurant, la que va emigrar amb una maleta, la que es va atrevir a enamorar-se d’una altra dona, la que treballa en una feina que no li agrada per pagar-se les classes d’allò que estima, la que cria tres fills i cuida la casa. La que es va atrevir a dir “estic malament” i va començar teràpia. La que té un projecte i no té temps per començar-lo, i la que es va atrevir a fer-ho i ho va deixar tot per aconseguir-ho. La que produeix obres de teatre confiant que continuarà comunicant per canviar el món. Soc la que és aquí pensant en totes elles mentre escriu aquest text.
Seré – Seré qui segueixi el teu llegat, lluitant per un món més igualitari, per comunitats més inclusives. Seré qui decideixi no tenir fills, o tenir-ne i continuar treballant. La que trobarà noves maneres de fer d’aquesta societat un lloc per a tothom. Seré qui recordarà totes les que van lluitar pel que tenim avui i deixarà caure una llàgrima d’emoció en pensar en aquella mare, aquella àvia, aquella dona que va marxar perquè avui estiguem aquí. Seré el teu millor exemple, la que miraràs amb admiració. Seré, també, qui s’equivoqui buscant noves formes i qui, de vegades, es cansi de lluitar.
Però, així i tot, seré tu, seré jo. He sigut, soc i sempre seré Ella.
