Israel ha reprès la seva guerra a la Franja de Gaza, violant l’acord d’alto el foc signat el gener de 2025 a Doha, malgrat les triples garanties d’Egipte, Qatar i els Estats Units. L’acord de Doha es va produir després de no arribar a un acord d’alto el foc durant 15 mesos, des de les primeres etapes de l’operació del 7 d’octubre de 2023. Però la resistència palestina ha sentit que Israel tornaria a la guerra un cop recuperés els seus presoners. Això també ha seguit després del bloqueig d’Israel de l’ajuda humanitària a Gaza, per pressionar la resistència palestina perquè abandonés les seves demandes, acordades quan es va signar l’alto el foc a Doha, que el mateix Israel ha obstaculitzat durant les negociacions de la segona fase.
El problema israelià
La represa de la guerra es produeix en el marc d’un atzucac intern israelià pel que fa a la destitució del cap del Shin Bet del primer ministre Netanyahu, Ronen Bar. Hi ha hagut un intercanvi d’acusacions entre ell i Netanyahu pel que fa al fracàs de l’operació de seguretat durant els fets del 7 d’octubre de 2023, sobretot després de la insistència a avançar amb el comitè d’investigació israelià per determinar la responsabilitat d’aquest fracàs de seguretat. Si bé el cap de Shin Bet va rebutjar la decisió de Netanyahu d’acomiadar-lo i fer-lo plenament responsable dels fets del 7 d’octubre, la represa de la guerra segueix la lògica del reconeixement per part d’Israel del seu fracàs per aconseguir els seus objectius en el conflicte. El cap d’estat major israelià, Halevy, va admetre que Israel no esperava que la situació a Gaza es desenvolupés en més d’un 5%. El major general retirat Yitzhak Brik també va assenyalar que l’exèrcit israelià encara no té una estratègia per posar fi a la batalla a Gaza de manera decisiva.
Després que Israel no va presentar els seus arguments i no va convèncer els mediadors sobre la seva obstrucció a la segona fase de l’acord d’alto el foc, Netanyahu va enviar una delegació al Caire per negociar els presos israelians a Gaza. Quan Netanyahu va trobar que hi havia inestabilitat dins del seu govern actual i que la balança no era a favor seu dins d’Israel, va reprendre la guerra per evadir les obligacions polítiques internes, amb l’objectiu de guanyar temps malgrat tot el suport nord-americà que tenia.
La complexa situació palestina
Hamàs va rebutjar el pla de l’enviat nord-americà, Witkoff, que pretenia signar un nou acord diferent de l’acord d’alto el foc fet a Doha. Hamàs ha subratllat que s’hauria de reprendre la segona fase de l’acord existent (del que el primer ministre israelià Netanyahu ha renegat), no la signatura d’un nou acord. Després que els Estats Units obrís la porta a les negociacions directes amb Hamàs, l’Autoritat Palestina va anunciar el seu rebuig, ja que Hamàs continua les reunions amb la part russa a Doha, representada pel viceministre d’Afers Exteriors Bogdanov, per discutir l’acord d’alto el foc.
La represa de la guerra també té lloc dins d’un escenari palestí complex internament, ja que Cisjordània assisteix a la demolició dels seus camps i el desplaçament de més de 50.000 palestins dels camps que s’enfronten a una destrucció massiva. Això pretén desplaçar els palestins no només de Gaza sinó també de Cisjordània, utilitzant el tema de la reconstrucció com a arma política contra la resistència palestina, que ha rebutjat el desarmament a canvi de la reconstrucció. Això també es relaciona amb la crida del president palestí Mahmoud Abbas a la cimera d’emergència àrab celebrada al Caire per convocar el Consell Central Palestí i crear el càrrec de vicepresident de l’Organització d’Alliberament de Palestina.
La divisió àrab
Després que la cimera àrab agraís al president dels Estats Units, Donald Trump, els seus esforços i pressió sobre Israel perquè acceptés signar l’acord d’alto el foc a Doha, la represa de la guerra avui ha arribat amb l’aprovació nord-americana. Tot i que la cimera àrab va proposar un pla alternatiu per contrarestar el pla de Trump, que demanava el desplaçament dels palestins de Gaza i convertir-lo en la “Riviera” de l’Orient Mitjà, els Estats Units i Israel van rebutjar aquest pla, malgrat les injustícies esmentades en el comunicat final, que parlava del desarmament dels palestins a Gaza a canvi d’una gran reconstrucció, fet que va portar a una disputa important. Com a resultat, figures clau com Mohammed bin Salman, Mohammed bin Zayed i el president algerià Tebboune no van assistir a la reunió.
Aquí és clar que com més concessions fan a Israel els països àrabs, més concessions s’exigeixen. La represa de la guerra indica la manca d’influència àrab i la manca d’utilització de cap palanquejament sobre Israel, malgrat les nombroses cartes de poder que tenen els països àrabs.
Fragmentació de l’escenari regional i internacional
L’escena regional i internacional està dividida en diversos nivells, amb la comunitat internacional centrada en gran manera a abordar l’operació militar russa a Ucraïna, que ha envoltat els països europeus en polítiques que no caminen a favor seu A més, el món està preocupat per l’evolució d’Israel i la intenció dels Estats Units d’atacar l’Iran, ja que l’Iran és l’estat central que dona suport als moviments de resistència tant a Palestina com al Líban, on els atacs israelians continuen malgrat l’acord d’alto el foc, que Israel ha violat. De la mateixa manera, al Iemen s’han reprès les operacions al Mar Roig contra Israel per pressionar-lo perquè permeti l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza.
L’atenció internacional també es dirigeix als avenços a Síria, on s’estan produint enfrontaments intensos, i Israel intenta desestabilitzar la situació, manipulant minories com els drusos i alguns grups kurds per consolidar la seva nova ocupació del Mont Sheikh i Quneitra, buscant el control total d’aquestes regions. Segons BBC News, citant un funcionari nord-americà de l’administració Trump, hi ha la possibilitat de desplaçar palestins de Gaza a Síria després del fracàs dels intents de desplaçar-los a Jordània, Egipte, Sudan, Somàlia, Aràbia Saudita i altres països àrabs i asiàtics.
Conclusió
Israel està intentant tornar al punt de partida de les negociacions, establint nous objectius per a aquesta fase de la guerra després de no aconseguir els seus objectius anteriors. Per tant, aquesta fase ha començat apuntant als líders palestins, amb indiferència cap al nombre de víctimes ocasionades en els recents atacs, que han superat els 500 morts i ferits. Això ens recorda la primera escena de guerra després de l’assassinat per part d’Israel de líders de la resistència, inclòs el cap de l’Oficina Política de Hamàs Ismail Haniyeh, Yehya Sinwar, Mohammad Deif i el membre del Front Democràtic per a l’Alliberament de Palestina Talal Abu Zarifa, així com en una sèrie d’assassinats al Líban, com ara el secretari de Hezbollad, Hasrafihem-Ghassadine, Hasrafihem-Ghessan Fouad Shoker…
Els esforços s’haurien de centrar actualment a aglutinar totes les forces per iniciar la segona fase de l’acord d’alto el foc fet a Doha, no per crear un nou acord, perquè és molt difícil en aquesta situació arribar a punts comuns que ambdues parts puguin assumir.
