Cinc anys després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, Catalunya encara afronta les conseqüències d’aquesta crisi sanitària sense precedents. El virus SARS-CoV-2, detectat per primera vegada a Wuhan, Xina, a finals de 2019, es va estendre ràpidament a escala global, portant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar-la pandèmia el març de 2020.
Impacte sanitari i social a Catalunya
Tot i els avenços en la vacunació massiva, la COVID persistent continua afectant una part significativa de la població catalana. Segons dades oficials, s’estima que al voltant de 200.000 persones pateixen aquesta condició a Catalunya. La COVID persistent es caracteritza per una àmplia gamma de símptomes; de fet, s’han descrit més de 200 símptomes diferents associats a aquesta síndrome. Entre els més prevalents es troben la fatiga extrema, dificultats respiratòries, problemes cognitius coneguts com a “boira mental”, dolors musculars i articulars, i trastorns del son. Aquests símptomes limiten significativament la capacitat laboral i la qualitat de vida de moltes persones afectades.
A més, la pandèmia ha tingut un impacte profund en la salut mental de la població, amb un augment notable de casos d’ansietat i depressió. El personal sanitari, en particular, ha estat sotmès a una pressió extrema, enfrontant-se a jornades laborals esgotadores i a una càrrega emocional considerable.
Tensió i sobrecàrrega del personal sanitari durant la pandèmia
Durant els moments més crítics de la pandèmia, el sistema sanitari català va experimentar una tensió sense precedents. La ràpida propagació del virus va provocar una afluència massiva de pacients als hospitals, la qual cosa va portar al límit la capacitat de les unitats de cures intensives (UCI). Aquesta situació va evidenciar la manca de recursos humans i materials, com ara mascaretes, bates d’un sol ús, respiradors i llits d’UCI suficients per atendre l’alta demanda. El personal sanitari va haver de treballar en condicions extremes, sovint sense l’equip de protecció adequat, fet que va augmentar el risc de contagi i va posar en perill la seva salut i la dels pacients.
Lluita per la sanitat pública i l’aportació de les plataformes ciutadanes
Davant d’aquesta crisi, diverses plataformes en defensa de la sanitat pública arreu de Catalunya, com la Marea Blanca de Catalunya, van ser clau en la resposta ciutadana. Aquests col·lectius van impulsar accions solidàries per pal·liar la manca de recursos i protegir el personal sanitari. Entre les iniciatives destacades, es van organitzar xarxes de confecció de mascaretes, bates i altres materials de protecció per subministrar als centres d’atenció primària i hospitals. També es van coordinar recollides de materials donats per empreses per redistribuir-los als serveis sanitaris que més ho necessitaven i a comerços declarats essencials com botigues de queviures.
A més, aquestes plataformes van denunciar la mala gestió i les retallades prèvies al sistema sanitari, que van deixar Catalunya en una situació de vulnerabilitat davant la pandèmia. Les seves accions van ser fonamentals per visibilitzar les mancances estructurals i reclamar una sanitat pública més robusta i amb prou recursos per afrontar futures crisis.
A més, les Marees Blanques de l’Estat també van denunciar davant la Fiscalia la manca d’atenció adequada a les persones grans que van morir sense ser derivades a hospitals, especialment a la Comunitat de Madrid, on més de 7.000 persones van perdre la vida en aquestes condicions.
Un futur incert però ple de lluita
Cinc anys després, la societat catalana encara arrossega les seqüeles emocionals i socials de la pandèmia. La lluita per una sanitat pública, universal i de qualitat continua sent una prioritat per garantir una resposta efectiva davant de futurs reptes sanitaris. És fonamental invertir en recerca per comprendre millor la COVID persistent i desenvolupar tractaments efectius, així com reforçar els serveis de salut mental per donar suport tant a les persones afectades com al personal sanitari.
Només amb una estratègia coordinada i solidària, basada en la inversió en recerca i el reforç dels serveis públics de salut, es podrà afrontar amb més seguretat les pandèmies que puguin sorgir en el futur.
