La setmana passada l’escriptora Kaoutar Harchi ha estat presentant el seu llibre Tal como existimos a diferents indrets de la geografia espanyola, mantenint trobades i responent a preguntes de periodistes i del públic en general. Nosaltres vam poder conversar amb ella durant la seva estada a Barcelona.
Kaoutar Harchi va créixer a Estrasburg de pares obrers d’origen marroquí. Gràcies a l’esforç desmesurat de la seva família, va aconseguir realitzar estudis de secundària en un col·legi catòlic privat, l’experiència del qual resulta central a Tal como existimos. Posteriorment, la lectura del sociòleg algerià Abdelmalek Sayad, i en particular els seus llibres sobre la immigració, considerada «un fet social total», la van conduir a estudiar sociologia i a doctorar-se amb una tesi sobre els escriptors algerians d’expressió francesa Kamel Daoud, Rachid Boudjedra, Boualem Sansal, Kateb Yacine i Assia Djebar, publicada l’any 2016 sota el títol Solo tengo una lengua y no es la mía.
Tal como existimos és, efectivament, un llibre autobiogràfic, però és molt més que això. Té una dimensió sociològica molt important, és una recerca autobiogràfica per a captar i transcriure el més fidelment possible aquest estat de despertar, por i excitació, provocat, diu l’autora, pel descobriment que “nosaltres, noies i nois joves, identificats com a musulmans, ho fóssim o no en realitat, érem percebuts als anys 2000-2020 com a un problema” i, puntualitza, “això continua avui sent així tant a França com a tot el món occidental”. És també el despertar de la consciència política d’una nena que veu com la discriminació a vegades ferotge i altres subtil, envaeix els carrers, els mitjans de comunicació, les institucions. Ni la policia, ni les administracions o l’ensenyament públic queden al marge de les seves denúncies.
Kaoutar Harchi va més enllà dels tòpics benintencionats sobre la qüestió de la raça i de la mirada dels altres, com ara els debats cíclics sobre el vel, que no deixen de ser una cortina de fum per amagar els veritables prejudicis. Subratlla l’autora que “les discriminacions van més enllà de la pertinença a una raça” i recalca que “el gènere i la classe social són les autèntiques barreres que mantenen la gent en guetos”.
En preguntar-li, que va representar per ella escriure, l’autora comentà que el fet de publicar va fer que alguns l’assenyalessin com una trànsfuga de la seva classe, però segons ella el que li semblava injust és que només fos la veu dels homes, dels blancs i dels burgesos la que se sentís i volia capgirar tot això. El fet d’escriure li va permetre aixecar el silenci i dir el que estava prohibit, però publicar era també imprescindible per no romandre silenciada.
Tal como existimos és un llibre ple d’amor i respecte cap a la seva mare i el seu pare, escrit amb un llenguatge fort, poètic i amb molta pudor. L’autora afirma: “tot el que dic és veritat, no hi ha personatges de ficció, però, efectivament, no ho explico tot”.
Actualment, Kaoutar Harchi és professora de sociologia a Ginebra, i col·labora amb Joseph Andras, pensador, escriptor i col·laborador habitual de l’esquerra radical, amb qui comparteix molts punts de vista. L’any 2024 van publicar conjuntament Litérature et Revolution (Literatura i Revolució). En el seu últim llibre Ainsi l’animal et nous, publicat el 2024 a França i pendent de publicació a Espanya, Harchi estudia la relació dels humans amb el món animal i com en decretar que són inferiors a nosaltres fem que siguin susceptibles de ser matats sense mala consciència.
Kaoutar Harchi, Tal como existimos, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2024
